Jordi Llisterri –CRAquest dimecres ha mort a Bèlgica Maria Lluïsa Oliveres, activista cristiana i vídua d’Alfons Carlos Comín. Tenia 91 anys i feia unes setmanes que estava a Lovaina acompanyant el seu fill Antoni Comín.
Maria Lluïsa Oliveras sempre ha estat un nom indissociable a un referent de les esquerres vinculades al cristianisme, Alfons Carlos Comín, que va morir prematurament el 1980 just abans de prendre possessió com a diputat del PSUC. Però la trajectòria i els postulats de Comín es va desplaçar conjuntament amb Maria Lluïsa Oliveras. La seva experiència vital va estar marcada per l’espiritualitat de Charles de Foucauld, el pacifisme Lanza del Vasto i del moviment internacional Pax Christi o el compromís radical amb els pobres de l’Abbé Pierre i els Drapaires d’Emaús. Això va portar als dos a traslladar-se durant els anys seixanta a viure a Màlaga i donar resposta a les situacions de marginalitat més extremes d’Andalusia. Principalment, ho van fer oferint formació i recursos a les classes més marginals.
D’aquest compromís social i cristià en van sorgir les idees que van es van concretar en el moviment de Cristians pel Socialisme, del qual els dos en van formar part. Pel seu compromís polític va haver de patir la presó del marit l’any 1969 perseguit pel franquisme i, més tard, l’exili del seu fill i exconseller de Sanitat Toni Comín.
Persona infinitament batalladora i persistent, després de la mort d’Alfons Comín va continuar lluitant per les mateixes causes, vinculada a entitats com Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, i a diverses campanyes socials i antimilitaristes. Però gran part de la seva energia la va destinar a aixecar i mantenir la Fundació Alfons Comín. Des d’aquesta institució va garantir la preservació del llegat i l’edició de l’obra completa.
Alhora, va promoure les relacions internacionals de la Fundació i a fer-la visible amb el lliurament del Premi Internacional Alfons Comín. Entre altres, des del 1984 es va distingir a Nelson Mandela, José María de Llanos, Leonardo Boff, Ignacio Ellacuría, Alexander Dubcek, Pere Casaldàliga, José María Díez-Alegría, Gregorio López Raimundo, Ignacio Ramonet, Arcadi Oliveres, o Viqui Molins. També col·lectius de diverses causes com els refugiats de Síria, els immigrants que creuen el Mediterrani, els indígenes de Chiapas, el treball infantil, les dones afganeses, els sense terra del Brasil, el poble kurd i el poble Palestí, els desapareguts de Xile, els nens de la guerra del Sudan o víctimes de conflictes com els de Bòsnia, Irak o Nicaragua.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.