El jove del vestit blanc

Alguns comentaristes de l'evangeli de Marc defensen que els vv. 9-20 del capítol 16 serien un afegit donat que és inversemblant que l'evangeli acabi dient que les dones que han anat al sepulcre fugin plenes de por. Dit això, ens trobem que el text de Marc (16,1-8) que llegim a la Vetlla Pasqual és l'acabament del seu evangeli.

Les dones que van a sepulcre les coneixem. Són les mateixes que presencien la crucifixió de Jesús, les que, a diferència dels deixebles homes, no l'han abandonat. Complidores de la llei i les tradicions jueves, han esperat que passi el dissabte per acabar la feina deixada a mig fer: enterrar dignament Jesús. Tenen un objectiu: l'embalsamament i la tomba i preveuen una dificultat, la llosa i, malgrat aquesta, perseveren en el seu camí i el seu objectiu que tenen regust de mort. S'adonen que comença a sortir el sol? que apunta l'inici d'un canvi que ho capgirarà tot?.

Efectivament, de cop i volta emergeix la sorpresa i els esdeveniments prenen un gir inesperat. La llosa ha estat remoguda (passiu diví indicatiu de l'autoria de Déu) i un jove està assegut dins la tomba. La llosa que separa i delimita l'espai de la vida i el de la mort ha deixat de tenir la seva funció. Ara la vida ha penetrat en aquell espai que era domini exclusiu de la mort.

En l'evangeli de Mateu les dones es troben un àngel (28,5), en el de LLuc són dos homes (24,4). En Marc les dones troben un jove (neaniskos) vestit de blanc (16,5). En aquest jove s'hi pot veure el rostre de Déu, però no l'Ancià dels dies del llibre de Daniel (7,9.13.22). És un jove com el Pantocràtor del Tapís de la creació de Girona. És el senyal dels nous temps que s'inauguren amb la resurrecció de Jesús. El jove fa pensar en el jove que s'escapa en l'escena de l'arrest de Jesús. El llençol representa la mortalla de la mort i els que detenen Jesús es queden només amb el llençol, amb la mort, perquè la vida ningú no li pot prendre, en tot cas, és Jesús qui la dóna posant-la al servei dels altres. La vestidura blanca la condició divina del personatge definitivament transfigurat, no és altre que el mateix Jesús.

Les dones no el poden reconèixer, és una situació similar a la viscuda per Maria Magdalena que només veu un hortolà (Jn 19,15). El missatge de Jesús les depassa, per això la primera reacció és esglai, temor, fugir d'aquella situació.

Els deixebles esperaven que seria a Jerusalem i no a Galilea on el Messies ressuscitat s'havia de manifestar amb tot el seu esplendor, glòria i poder. Però Jerusalem és un pas, una etapa, no la fi definitiva; és el lloc del legalisme, de l'embalsamament , de la tomba de la mort. On es mostrarà Jesús plenament ressuscitat és a Galilea. Allà comença el projecte de Jesús i la predicació del Regne. Cal recomençar de nou a Galilea, aquell és el lloc de l'ensenyament universal, de les guaricions, dels menjars compartits, de la família oberta a tothom. La comunitat messiànica de Jesús comença a Galilea i des d'allí ha de recomençar el projecte que possibiliti fer arribar a tots els pobles el missatge alliberador de Jesús.

Hi van anar les dones a Galilea si tenien tanta por i no digueren res? El text no diu que no hi anessin. La por, el no dir res és la reacció davant la manifestació del sagrat. Que hi van anar es dedueix de la totalitat de l'evangeli. Si no ho haguessin fet, no tindríem evangeli de Marc i és des de la totalitat d'aquest evangeli que cal interpretar tot el que Jesús va dir i va fer, mort i resurrecció incloses. Per això en Marc no hi ha relat d'aparició, tot l'evangeli de Marc és un relat d'aparició. La prova més evident que Jesús és vivent és la totalitat de l'evangeli. Marc vol dir als seus lectors: I vosaltres, voleu també anar a Galilea?.

Vetlla Pasqual 1 d'Abril de 2018