Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) Coincidint amb els deu anys de la seva elecció i coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu, l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, acaba de publicar el llibre La plaça de Diognet. És un recull d’intervencions públiques sobre diferents temes, adreçades a persones no necessàriament vinculades a l’Església, però desitjoses d’acollir una visió cristiana de les realitats socials. Aquests textos estan pensats i escrits amb voluntat de diàleg i de contribució a la reflexió.

Molts dels fòrums en els quals el pare Josep M. Soler ha anat intervenint durant aquests primers deu anys com a responsable de la comunitat benedictina de Montserrat, i que han demanat una paraula des de la fe cristiana, estan constituïts de vegades per entitats d’Església, però també en una part considerable per homes i dones que se senten al marge de la vida eclesial, que tenen altres opcions religiosoespirituals o que no creuen.

Per tant, com afirma l’abat de Montserrat en el pròleg del llibre, “a més de la dinamització a l’interior de les comunitats cristianes, la paraula de l’Església s’ha de fer present, també, en aquest context públic si vol ser significativa per a la nostra societat i aportar-hi la llum i la frescor espiritual de l’Evangeli”; i això, continua, “ho ha de fer, no pas amb formes imperatives i amb tons agressius, sinó amb voluntat d’establir un diàleg respectuós amb la cultura ambiental, una cultura que penetra subtilment tants àmbits de l’existència diària de la gent, també dels creients”. Si no fos així, “es podrien provocar col·lisions frontals a diversos nivells que no farien cap bé a la societat; i això no significa cedir en allò que és essencial a la fe cristiana i a la seva visió de la persona, sinó presentar-ho raonablement tot deixant-se interpel·lar pels qüestionaments actuals, sense por i des de la confiança en la força de la Paraula de Déu”, assegura Josep M. Soler.

“Actualment, l’Església no es pot situar en la societat de la manera que ho havia fet abans en alguns indrets, sinó que per fidelitat a la seva missió ha d’anar trobant una manera nova de ser present i activa; amb una veu que es faci entenedora i atraient i amb una pràctica que sigui testimoni de l’amor de Déu a la humanitat”. És amb aquest esperit que l'abat Josep M. Soler es va adreçar als destinataris dels textos, que van donar lloc a intercanvis “força interessants” amb gent molt variada, i que ara s’adreça al lector de La plaça de Diognet.

El llibre està estructurat en tres parts: Cristians en el món d’avui, Per una ètica global i Humanisme, fe i cultura. Cadascuna d’elles conté articles o conferències pronunciades en fòrums, fundacions i associacions molt diverses.

La justificació del títol del llibre

Per justificar el títol del llibre, Josep M. Soler explica que Diognet va ser el destinatari d’una carta (Carta a Diognet) de finals del segle II o de principis del segle III d. C. que ha arribat fins a nosaltres, d’autor desconegut, però que del text es dedueix que era un personatge no cristià, culte, d’alt nivell social i interessat a conèixer el cristianisme. Com d’altres textos dels primers cristians, aquesta carta busca d’exposar de manera entenedora per als no cristians alguns aspectes notables del pensament cristià. I, alhora, busca també punts de contacte amb el pensament greco-llatí del moment per tal de mostrar que la fe cristiana és raonable i que pot confrontar-se amb la reflexió filosòfica coetània.

El nom de Diognet és, doncs, simbòlic, perquè “fa referència a molts membres de la nostra societat que no tenen una convicció cristiana sedimentada ni potser religiosa en sentit ampli, però amb els quals els cristians hem de dialogar perquè som part de la mateixa societat, en compartim les mateixes problemàtiques i conjuntament hem de trobar uns valors comuns que ens permetin de fonamentar una ètica que pugui ser socialment compartida”, afirma l'Abat de Montserrat.

“Els cristians actuals ens hem d’adreçar a la gent que no comparteix les nostres conviccions de fe o se les qüestiona, amb tot el respecte; procurant establir canals de diàleg, fent un esforç de comprensió i de pedagogia, sense voler imposar res i evitant confrontacions agres i enfrontaments crispadors que no solen ajudar la convivència en una societat plural i democràtica. Com un servei a les persones i al conjunt de la societat, hem de proposar en el debat social tan marcat per la multiplicitat d’idees en circulació, la raó de les nostres conviccions, de la nostra visió de la persona humana, de la nostra esperança”, assegura Josep M. Soler.

Aquest diàleg amb els Diognets del segle XXI s’ha de fer en els diversos fòrums de la societat actual on s’intercanvien idees, es debaten problemes, es busquen camins de futur; a més, en la societat mediàtica i globalitzada actual, tot el que es diu en aquests àmbits troba el seu ressò en els mitjans de comunicació, que ho divulguen: per això en el títol parlo de plaça; també és un concepte simbòlic”, argumenta.