Primer. El cardenal Tarcisio Bertone, secretari d’Estat del Vaticà, presideix la celebració litúrgica. Des del segle XII no s’havia produït una beatificació a Barcelona. Després de la mort de Joan Pau II i com en temps anteriors, les beatificacions es porten a terme a les esglésies locals i les canonitzacions expressen el sentir de l’Església universal, i es fan preferentment a Roma. Les dues hores de celebració no es fan pesades i segueixen un ritme que combina l’emoció amb la vida interior. El caràcter italià del cardenal, que alterna el català amb el castellà amb una pronunciació molt acceptable, facilita l’empatia amb el públic. L’escolania de Montserrat mostra les credencials artístiques. Belkis M. Román Duarte, cubana, superiora general de les Caputxines de la Mare de Diví Pastor, fundades pel P. Tous, intervé al final de la missa amb un discurs d’agraïment ple de calidesa i proximitat. El recinte de la basílica és esplèndid. Les autoritats polítiques de primer nivell assisteixen a l’eucaristia. La gent, a la sortida, es mostra contenta, satisfeta, pletòrica.Tercer. En la festivitat litúrgica del diumenge, dedicada al «Bon Pastor», hi ha una frase que fa pensar quan es parla d’«ovelles sense pastor», és a dir, de persones a la recerca de sentit, de referències, de claus per entendre la seva vida. Josep Tous, com molts fundadors, ho va saber veure i va donar-hi una resposta: les germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor. Una congregació fundada per atendre les nenes i adolescents, més necessitades. Ara n’hi ha que s’omplen la boca amb discursos sobre igualtat i drets de la dona, però no passen d’aquí. Josep Tous, fa més de 150 anys, sense necessitat de posar-se l’etiqueta, de la qual n’hi ha que en voldrien tenir l’exclusiva, adopta mesures altament progressistes a favor de la dona i de les persones necessitades. Una bona educació constitueix el primer pas. La seva congregació, de manera discreta però continuada, continua actualitzant-ne el carisma. Felicitats.
