La incòmoda resposta dels cristians a les riuades del '62

(David Casals/CR) Més de 1.000 morts, 12.000 damnificats i 2.700 milions de pessetes de l'època en pèrdues materials, aquest és el balanç de rierades del Vallès del 25 de setembre de 1962. Una investigació periodística feta pel periodista Ferran Sales i l'historiador Lluís Sales revela per primer cop les tensions entre el règim i sectors de l'església catòlica durant aquesta catàstrofe i les investigacions que fou la Falange després dels fets en contra de qualsevol dissidència al nacionalcatolicisme, també des de l'òptica religiosa, a les zones afectades, com ara protestants, espiritistes i massoneria.

Es tracta del llibre 'La riuada de Franco' (Pagès Editors), la publicació del qual coincideix amb els 50 anys d'aquestes riuades, que es van emportar barris sencers de Sabadell, Terrassa, Rubí i Sant Quirze del Vallès.

"Fins hara s'ha parlat de les conseqüències del mal urbanisme, de la memòria de les víctimes, de les convicions de misèria dels afectats i s'ha descrit com fou el fenomen meterològic". Però en canvi, no s'han parlat de "les pugnes polítiques, la propaganda i la corrupció" que hi ha darrere d'aquests fets, explica en una conversa amb Catalunya Religió el periodista Ferran Sales, que durant més de 20 anys fou corresponsal del diari 'El País' a Orient Mitjà i Nord d'Àfrica.

Ferran Sales havia participat com a voluntari a Sabadell en la riuada, i durant una conversa informal amb el seu fill Lluís fa un any, va decidir fer un llibre que oferís una perspectiva diferent de la riuada. En la seva recerca a més de 16 arxius, han trobat també una perspectiva religiosa que s'amaga darrere els fets.

D'una banda, les investigacions que feren des de Falange a les localitats alerten d'elements que atempten contra el nacionalcatolicisme. Partits polítics, moviments catalanistes, però també comunitats protestants, massons i espiritistes.

Concretament, un informe que feren sobre Rubí, adverteixen del suposat perill que suposa per al municipi l'obra protestant: hi és present a Rubí des de 1881, amb una comunitat i una escola, tot i que el col·legi fou clausurat l'any 1939 després de la caiguda a mans de l'exèrcit franquista, i mai més va reobrir les seevs portes.

Tanmateix alerten d'una figura: Samuel Vila. Resident a Rubí, Vila era un dels principals líders de les esglésies baptistes a Catalunya i Espanya: no dubtà en denunciar qualsevol tipus de discriminació contra els protestants, i entre els fruits de la seva obra, l'editorial Clie, una empresa amb seu a Terrassa que s'ha consolidat com el segell de literatura evangèlica més important en castellà a nivell internacional.

En declaracions a Catalunya Religió, el president de l'Església Evangèlica Espanyola, Joel Cortés, que en aquells anys era membre de la comunitat de Rubí, recorda la "implicació" de tots els membres amb les víctimes. "Repartint ajudes, anant a recollir cadàvers, tothom es va implicar" i és una mostra del compromís social que històricament ha definit el protestantisme històric a Catalunya.

Inquietud amb Càritas

Les investigacions de Ferran i Lluís Sales també posen de manifest el malestar que tenia el règim amb el treball que feien des de la base les parròquies i també entiats com Càritas.

Els inspectors de Falange van investigar en els seus informes entitats catòliques, des de Càritas fins a moviments escoltes, com els 'Minyons de Muntanya'. Per això, Sales diagnostica que les riuades van incrementar encara més la distància entre sectors de l'església catalana amb el règim, que arribà a deixar de finançar la reconstrucció de parròquies, edificis i institucions caritatives afectades per la riuada.

Càritas va denunciar davant del govern civil que donacions que rebia la Sección Femenina pels damnificats es venien il·legalmetn al mercat de les Glòries, com matalassos i roba. Tot i les proves aportades, aquest episodi no s'investigà.

A Rubí, l'alcalde de la població, Miquel Rufé, catòlic practicant, 'fou convidat' a dimitir per haver-se negat a que els escoltistes que col·laboraven en les tasques de desenrunament i suport a les víctimes es vestissin amb la 'camisa blava', símbol de la Falange.

Reunió Tarradellas-Escarré

D'altra banda, Sales posa de manifest que després de les Riuades, es va produir el primer acostament des de la Guerra Civil entre el Monestir de Montserrat i la Generalitat Republicana.

Josep Tarradellas i l'Abat Escarré van acordar que fos el monestir qui gestionés el que havia recaptat des de l'Exili el Govern, un primer pas d'aproximació que posava fi al distanciament entre ambdues institucions, fruit de les persecucions i matances a religiosos en el bàndol republicà durant la Guerra Civil.