Les torres dels Evangelistes de la Sagrada Família ofereixen una mica més de llum a la ciutat

Jordi Llisterri – CR Des d’aquest divendres al vespre ja es poden veure il·luminades les dues torres dels Evangelistes de la Sagrada Família, la de Lluc i la de Marc. L’encesa s’ha fet en acabar el concert de Nadal a la Basílica. Un any després de la culminació de la Torre de Maria, no s’ha volgut donar tant relleu a les noves torres a l’espera de que l’any vinent es puguin inaugurar les quatre torres dels Evangelistes que envoltaran la futura torre de Jesús. Però la il·luminació de les dues noves terminals és una nova fita superada cap a la finalització del temple i ofereixen una mica més de llum a la ciutat.

L’esdeveniment d’aquest divendres l’ha emmarcat el cardenal Joan Josep Omella en una breu intervenció que ha obert el concert de Nadal. “Lluc i Marc estaran il·luminats aquesta nit i reconeguts per tota la ciutat de Barcelona”, ha destacat. L’arquebisbe de Barcelona ha explicat que les torres només estaran il·luminades durant les festes de Nadal, de les 6 de la tarda a les 10 del vespre, i que el 8 de gener s’apagaran fins que estiguin finalitzades les quatre torres. Omella ha recordat com és precisament l’Evangeli de Lluc el que relata amb més detall el naixement de Jesús i ha destacat el missatge de perdó dels evangelis.

El simbolisme

Sortint del concert, els assistents i la resta de persones que s’han acostat al temple han pogut veure des del carrer com s’il·luminava per primera vegada el conjunt. El terminal del bou que simbolitza Lluc des del carrer Marina i el del lleó de Marc des del carrer Sardenya, amb la torre i l’estel de Maria al centre.

Amb aquesta visió es pot fer una aproximació final més clara al conjunt de les sis torres centrals que culminaran el temple. Les quatre torres dels Evangelistes envoltaran la de Jesús i amb 135 metres d’alçària seran les terceres més altes del temple, una mica per sota de la Maria i dels 174 metres de la central de Jesús.

Com va projectar Gaudí, cada torre dels evangelistes s’identifica amb la figura corresponent del tetramorf amb el llibre de l’Evangeli i les ales. Són les quatre figures de la iconografia cristiana que l’art i l’arquitectura han utilitzat des de fa segles per representar els evangelistes. Queda pendent per d’aquí a un any un home (o àngel) per la torre de Mateu i l’àguila per la de Joan.

En un tríptic que s’ha repartit al sortir del concert, s’explica el simbolisme d’aquests tetramorfs. Segons la tradició, Lluc era metge i va ser convertit al cristianisme per sant Pau. Es va donar al seu servei i el va seguir per tot arreu. Pel seu caràcter servicial i bondadós, se li va atribuir el símbol del bou, un animal humil, mans i treballador. D’altra banda, l’Evangeli de Marc presenta Jesús adult en el moment solemne del baptisme i com després viurà al desert entre els animals salvatges. És per aquest motiu que se li assigna el símbol del lleó. La tradició sempre ha considerat aquest animal com una representació de força, coratge i reialesa.

“A les mans d’aquest infant”

El concert de Nadal, del que com cada any es van sortejar les entrades gratuïtes entre els ciutadans que les van sol·licitar, ha estat un recorregut encadenat per nadales de tot el món en la primera part. La part final s’ha centrat en les nadales tradicionals catalanes convidant a la participació del públic.

En el concert també s’ha estrenat una obra que ha encarregat la Sagrada Família al compositor Xavier Pagès Corella, “A les mans d’aquest infant”. No és la primera vegada que la Sagrada Família encarrega obres musicals i, per exemple, també es va fer mateix l’any passat amb el compositor Marc Timón. De fet, avui la Sagrada Família és una de les poques institucions religioses tenen la capacitat per impulsar encàrrecs culturals com és una obra per orquestra i cor.

El concert ha estat dirigit per Xavier Puig i interpretat per l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Bruckner Barcelona i s’ha pogut seguir en directe a través del web de Sagrada Família. A l’acte també hi han assistit tinent d’alcalde Albert Batlle i el director general d’Afers Religiosos Carles Armengol.