Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquesta setmana responsables de la pastoral amb els immigrants d’una dotzena de ciutats s’han reunit a Barcelona en la Trobada anual de Pastoral dels Migrants a les grans ciutats d’Europa.

 

El cardenal Lluís Martínez Sistach, va presidir l’eucaristia de cloenda de la trobada. En l'homilia, l’arquebisbe de Barcelona va explicar que “la realitat migratòria situa avui l’Església diocesana, les parròquies i les comunitats i els fidels davant del repte gens fàcil de caminar des d’una Església monocultural a una Església pluricultural, universal, catòlica”. Per això va dir que és necessari “d’aprendre a reconèixer i a agrair la diversitat i la complementarietat de les riqueses culturals i de les qualitats religioses i morals d’uns i altres. La nostra realitat migratòria impulsa a la població autòctona i als immigrants a avançar per camins de universalitat, ja que per a l’Església no hi ha ningú, enlloc, que sigui foraster”.

 

Martínez Sistach també va defensar una veritable pastoral amb els immigrants: “L'interrogant de fons ja no és tant quina pastoral fem per als immigrants, sinó aquest altre: quina pastoral fem amb els immigrants. Una pastoral específica i especialitzada per als immigrants no vol dir una pastoral paral·lela a la diocesana, vol dir una pastoral enquadrada i coordinada en el Pla Pastoral diocesà”. L’arquebisbe també va recordar agrair el treball pastoral al costat dels qui “experimenteu constantment els problemes, el dolor i el patiment, de tants i tants germans nostres que per diverses circumstàncies -però fonamentalment per manca de treball- han de deixar la seva pàtria, la seva família, la seva cultura i han d'emigrar a la recerca del que no tenen en el seu país per viure com a persones”

 

La veu dels joves

 

En les jornades s’ha pogut escoltar, a més de l’opinió de sociòlegs, polítics i teòlegs, la veu del joves, fills dels immigrants. Vinguts de països tan diversos com Marroc, Armènia, Filipines i l’Equador, han compartit en una taula rodona vivències personals arran dels processos migratoris que van iniciar els seus pares. Aquests processos migratoris han suposat, indubtablement, un canvi radical en les seves vides d’infants i d’adolescents.

 

Una de les conclusions és que quan han transcorregut més de 15 anys des de la migració dels pares, els fills es manifesten plenament incorporat a la nova societat. El domini de la llengua, la inculturació a través de l’escola a la vida del país d’arribada -sense que això impliqui renunciar a la pròpia cultura- i el fet de sentir-se acollit i de trobar oportunitats laborals són indestriables d’aquesta plena incorporació.

 

En canvi, quan l’arribada és recent, té molt a veure amb aquesta incorporació gradual a la nova societat l’actitud que l’adolescent o el jove troba en els seus nous entorns (l’escola, l’institut, el barri, la parròquia, la feina...). Amb tot, els joves que han participat en la taula rodona han manifestat no haver-se sentit discriminats per raó del seu origen o creença en la nova societat, tot i constatar que hi ha hagut, i encara hi ha, dificultats. 

 

La Trobada ha estat organitzada per la Delegació de Pastoral Social de l’arquebisbat de Barcelona i Càritas. Al final de la trobada s’ha fet públic un comunicat sobre el paper de la societat, dels responsables polítics i l’Església en l’àmbit de les migracions. Luxemburg serà la seu de la propera Trobada Europea l’any 2011.