El bisbe Sergi Gordo crida els estudiants a rebel·lar-se enfront del “virus del fatalisme”

UAO CEU Davant una audiència universitària, el bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo ha demanat els estudiants rebel·lar-se davant d'un virus "més corrosiu que el coronavirus: el fatalisme". Ho ha dit en l'homilia de la missa prèvia a l'acte d'inauguració del curs acadèmic en la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) que ha tingut lloc aquest divendres.

Sobre el fatalisme, Gordo ha afirmat que és un mal que s'expandeix en la societat. "No som ningú per a canviar el rumb de la història", ha dit. No obstant això, la realitat és que "som éssers creats per a fer el bé". Sergi Gordo ha recordat que "el mal no té l'última paraula, sinó que la té Déu".

Segons Gordo, les persones tenen possibilitats d'intervenir al món. Per això, ha reivindicat que, en un món "en el qual hi ha tants cristians", encara es pateixi la guerra. "Si tots anàrem agents de pau, ens lluiria més el pèl", hi ha afegit.

El nou curs de la UAO CEU arriba amb la tornada a la normalitat. Ho ha explicat en l'acte d'inauguració el rector de la universitat, Rafael Rodríguez-Ponga.

En el seu discurs, el rector s'ha referit al creixement que, per tercer any consecutiu, ha experimentat la universitat en el nombre d'alumnes. Un creixement que s'ha visibilitzat amb el nou edifici i que ara es vol projectar cap a noves àrees de coneixement, com el de les ciències de la Salut. Aquests i altres aspectes havien quedat en gran manera reflectits en la memòria del curs anterior, que ha sigut presentada pel secretari general, Pablo Nuevo, i resumida en un vídeo.

Aprendre i compartir-ho

Abans de les paraules de Rodríguez-Ponga, ha tingut lloc la lliçó magistral 'De l'art d'aprendre a l'ofici d'ensenyar: educació i resiliència'. La professora dels graus d'Educació de la UAO CEU Maite Signes ha exposat les qualitats que distingeixen al "vertader mestre". Signes ha insistit que el docent ha de conjugar coneixement amb un genuí "saber fer". "L'ofici d'ensenyar té una dimensió oculta no exempta de màgia", ha assenyalat.

El mestre comença el seu camí en l'art de contemplar el coneixement i forja el seu ofici "en la voluntat de compartir-lo". Per a això, la dimensió personal és fonamental, de manera que l'aula ha de ser vista com un lloc idoni per a "crear espais de vincles personals i afectius", ha subratllat.

Signes també ha reflexionat sobre l'ensenyament de la resiliència a l'aula. Per a ella "és un dels elements que ens defineixen com a espècie". Per això, ha de ser tractada, més que com un concepte, com "la vida en si mateixa".

"Ajudar cada persona a desenvolupar tot el seu potencial, a ser la millor versió de si mateixa". En això consisteix el treball del mestre segons la professora d'educació de la UAO CEU. Això implica, necessàriament, "conèixer, preocupar-se i ocupar-se" de l'alumne i tindre sempre present que "cada persona que tenim davant és única i irrepetible".

Bones notícies per al coneixement

En representació de la Generalitat, ha intervingut la directora general d'Universitats, Maria Victoria Girona, que ha exposat l'aposta del govern autonòmic per posar a l'"economia del coneixement" en el centre de les polítiques a Catalunya.

D'acord amb aquest propòsit, l'any passat es va aconseguir un 14% d'increment en el finançament destinat a coneixement i investigació. I l'objectiu és que els pròxims pressupostos continuïn en aquesta línia ascendent. "Treballem intensament per a poder donar bones notícies", ha declarat Girona.

Girona ha esmentat els tres fonaments de l'actuació del govern de la Generalitat per a la protecció i promoció del sistema d'investigació a Catalunya: finançament del Pla Estratègic d'Universitats, recursos per a la transferència de coneixement i protecció del talent a través d'un pla de xoc. Tot això dins de les línies de la Llei de Ciència aprovada a Catalunya.

També ha tingut ocasió de manifestar la seva opinió sobre la Llei orgànica del Sistema Universitari, que, en general, considera que "no és bona". Des del seu punt de vista, és una normativa que "no mira cap a Europa" i amb la qual el Sistema Universitari de Catalunya "tindrà problemes per a desenvolupar-se".

Ha tancat el torn d'intervencions el canceller de la Universitat i president del CEU, Alfonso Bullón de Mendoza. En el seu breu parlament, ha al·ludit a la càrrega burocràtica que pesa sobre les universitats i a la "gran aventura intel·lectual" que una universitat no pot deixar de ser. Després de les seves paraules, el cor ha interpretat el 'Gaudeamus Igitur'.