El polèmic trasllat de les esteles-menhirs al Miracle

(Laura Mor –CR) Poc s'imaginaven des del projecte Gegants immortals del Museu Diocesà de Solsona que el trasllat de les cinc esteles-menhirs generés tant d'interès i preocupació. El Roc de la Marededéu, a El Miracle, n'és un cas singular. Lluny de restar oblidat i abandonat, s'ha mantingut com a espai d'expressió de la fe connectada a l'entorn i la natura. Els responsables del trasllat insisteixen en què l'operació s'ha fet per assegurar-ne la conservació i que no està decidit el destí final de les peces.

“No són només pedres, tenen un fons de transcendència”, diu Ramon Ribera, monjo benedictí i responsable de la Casa d'Espiritualitat del Miracle. “Més enllà de ser un objecte d'estudi, avui hi ha persones concretes que tenen en aquestes pedres una referència espiritual”, explica. “Al Roc de la Marededéu s'hi fan coses realment transcendents”, valora. Des d'anar a veure sortir el sol, passant pels cursos de natura i espiritualitat –que des del 2008 organitza la Casa d'Espiritualitat del Miracle–, el postgrau Significats i Valors Espirituals de la Natura –que des del 2016 ofereix la Universitat de Girona–, així com ofrenes a Déu o eucaristies.

Aquests valors immaterials es van posar sobre la taula en el torn obert de paraula que diumenge va tenir lloc durant la sessió divulgativa per parlar d'aquestes esteles i estàtues-menhirs. Una setantena de persones es van reunir a l'Espai Barroc del Miracle per escoltar les aportacions dels arqueòlegs Araceli Martín, que va presentar el context cultural prehistòric, Andreu Moya, que va parlar de les esteles en el context català, i Joan López del seu context a Europa.

Al diàleg posterior van intervenir Jaume Bernades, antic director del Museu i impulsor del projecte; Joan Solà, alcalde de Riner; Màrius Codina, veí i exrestaurador del Museu; i un grup significatiu de veïns de la zona, amics de la casa del Miracle i professors i antics estudiants del postgrau de la Universitat de Girona, que mantenen el vincle a través de la plataforma NaturaLitat. Entre els quals, Ramon Ribera, Laura de Castellet, Assumpta Pagès, Marta Bellpuig i Marta Aymerich.

Pel retorn dels originals a la natura

Aquesta darrera setmana la plataforma Naturalitat ha impulsat la campanya 'esteles-menhirs in situ', que ja té 367 signatures en el moment de publicar aquest article. Demanen al Museu el retorn de les esteles al seu espai original i “que sigui al Museu o bé a la Casa Gran del Miracle on es puguin conèixer a través de rèpliques, maquetes o fotografies, i no a l’inrevés”.

Consideren que “les esteles recordaven la trama d’un espai geogràfic sagrat” i apunten que hi ha “una inalterada relació íntima entre la natura, l’espiritualitat i el patrimoni”. En concret, parlen del Roc de la Marededéu com a “referent espiritual i emocional” i expliquen que “seguia essent utilitzat fins avui per a fer-hi celebracions litúrgiques cristianes, com a espai contemplatiu o simplement de referent espiritual i emocional per part de veïns, visitants i amics de la casa d’Espiritualitat del Santuari”.

La conservació com a prioritat

La coordinadora tècnica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Lídia Fàbregas, subratlla com a prioritats del projecte l'estudi i la conservació de les peces i insisteix amb què el retorn de les peces originals dependrà del seu estat de conservació. “Mai hem dit quin serà el destí final d'aquestes peces un cop estudiades i restaurades”.

I aquí rau la polèmica. “Des del museu tenim molt clar que aquestes peces han de retornar al territori d'on provenen, ja sigui en forma de còpia o d'original; però no podrem en quina forma poden retornar fins que no sapiguem en quin estat de conservació es troben”.

El trasllat: “un lamentable despropòsit”

L'especialista en protecció d'espais sagrats de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) Josep Maria Mallarach s'ha mostrat crític amb aquesta primera fase del projecte: “El trasllat d'aquestes esteles i els motius que han donat són un lamentable despropòsit, una demostració més de la profunda desconnexió que hi ha entre el patrimoni natural i cultural”. Mallarach representa a la UICN en el comitè directiu de la Iniciativa d'Espais Patrimoni Mundial d'Interès Religiós, promoguda pel Centre de Patrimoni Mundial d'UNESCO a partir de 2010.

“La geografia sagrada mereix respecte”, defensa el professor Mallarach. I recorda que el papa Francesc, a l'encíclica Laudato si', recomana “recuperar una relació contemplativa amb la natura”, anima a pregar a la natura, seguint l'exemple de Jesús, i que acaba amb dues pregàries, una amb la natura i l'altra per a la natura. “Aquest és, en el fons, el valor espiritual d'aquestes esteles: un recordatori d'una geografia sagrada, vinculada a la visió d'un món sacralitzat, que tenien els nostres avantpassats del neolític”. Considera que “avui dia es pot posar en valor i explicar molt millor a la societat contemporània des dels mateixos llocs on varen ser col·locades –mai a l'atzar– que no pas des de la sala d'un museu”.

Entendre la geografia sagrada

El filòsof Jordi Pigem també coincideix amb què les esteles-menhirs són “icones de geografia sagrada”. També és professor del postgrau sobre natura i espiritualitat, que dirigeix Josep Mallarach, en el marc del qual s'organitzen tres cursos d'especialització cada any a El Miracle. Pigem defensa l'estudi i la restauració de les esteles, però considera “que el lloc que els correspon no és cap museu sinó l'entorn natural precís en el qual van ser col·locades”. I hi afegeix: “A Anglaterra seria inconcebible reubicar les pedres de Stonehenge o Avebury en un museu”.

Mallarach recorda a tot Europa milers de megàlits es troben en aquestes condicions: “Hi són des que es els nostres avantpassats els varen col·locar, sovint en indrets curosament escollits” i que per a estudiar-los no ha fet falta traslladar-los. Per contra, Fàbregas posa França com a exemple on “és habitual trobar menhirs dins de museus amb l'objectiu de preservar-los”. Pigem no comparteix aquesta visió: “L'Estat francès, amb el seu laïcisme bel·ligerant, no és un model a l'hora d'entendre la dimensió religiosa o espiritual del patrimoni”.

Des de la Casa d'Espiritualitat del Miracle Ramon Ribera entén que “la intenció dels arqueòlegs és molt bona; però es podria haver fet d'una altra manera, no tant per sorpresa”. És conscient del treball minuciós dels tècnics, però remarca que “la qüestió és si calia treure-les del lloc per estudiar-les”.

Fàbregas explica que van descartar fer l'estudi in situ per raons econòmiques: “No té el mateix cost treballar la restauració a terreny in situ que fer-ho amb totes les peces juntes en un mateix espai”. I hi afegeix que es van traslladar “per poder-les tractar de la millor manera possible”.

Poc diàleg amb els agents del territori

L'equip del Museu reconeix que, pel que fa a l'ús, “el cas més icònic és el Roc de la Marededéu del Miracle”. “Nosaltres sabíem que això existia”, diu Fàbregas. Malgrat tot, assegura que van obtenir “el permís dels propietaris, els ajuntaments n'estaven tots al corrent i el procés ha sigut molt transparent”, assegura Fàbregas.

Recorda així que el mes de juny es va convocar una roda de premsa per explicar el projecte. En el cas del Roc de la Marededéu, tenien el permís del propietari, que és el bisbat de Solsona, i la comunitat de monjos del monestir n'estaven al corrent. Malgrat tot, la coordinadora del projecte, reconeix “l'error de no parlar amb els agents implicats del territori a l'hora de fer el trasllat i efectuar la primera part del projecte”.

El Museu valora positivament el diàleg iniciat diumenge. “La conclusió és que tenim un objectiu comú: preservar aquests elements arquitectònics i patrimonials”, diu Fàbregas. Són conscients que “hi ha gent que valora les peces pel lloc on es troben i per la seva interacció amb el territori” i a asseguren “respectar i tenir en compte totes aquestes qüestions a l'hora d'efectuar el seu retorn”.

L'estudi ha de permetre, per exemple, saber quin era el lloc exacte original. “Sembla que serà un treball molt ben fet que ens permetrà conèixer més coses dels nostres avantpassats, que en el fons som nosaltres”, apunta encuriosit Ribera. En el cas del Roc de la Marededéu, ja va ser traslladat abans i al segle XVIII se'n va fer un altar. “Són peces que poden tenir cinc o sis mil anys i cal tenir perspectiva”, hi afegeix el monjo de Montserrat.

El calendari d'actuació

L'arqueòleg Pablo Martínez és la persona que va proposar el projecte de recuperació d'aquestes cinc esteles-menhirs al Museu Diocesà de Solsona. Anteriorment s'havia dedicat a l'estudi del conjunt dels Reguers de Seró, a Artesa de Segre. A l'equip tècnic també s'hi han implicat els restauradors Aleix Barberà i Sílvia Marín.

La primera fase del projecte Gegants immortals ha consistit en la recollida d'aquestes 5 esteles-estàtues menhir. Avui totes les peces es troben sobre taulons de fusta mòbils als baixos de la Casa Gran del Miracle. I al terreny on hi havia el Roc de la Marededéu hi han quedat les dues piles que subjectaven l'altar. Des del Museu han previst col·locar-hi un senyal al lloc per explicar al visitant “perquè no hi és, on ha anat i per a què”.

Pel que fa al calendari de futur, el Museu té previst endegar la segona fase del projecte, la restauració, entre la primavera i l'estiu. I s'ha compromès amb els propietaris a retornar els elements en un període màxim de quatre anys. Es donarà així per finalitzat un projecte que compta amb el patrocini del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida i la gestió del Consell Comarcal del Solsonès.

Fruit de la trobada de diumenge, les diferents parts implicades s'han emplaçat a crear una taula per continuar el diàleg sobre el futur d'aquestes esteles-menhirs.