L’església evangèlica de Betlem de Barcelona celebra 150 anys de cohesió social al barri

Lucía Montobbio —CR L’església evangèlica de Betlem de Barcelona celebra cent cinquanta anys d’història. Tot va començar amb l’obertura d’una escola metodista al barri del Clot l’any 1871, que va anar seguida de la conformació de la primera comunitat metodista a Catalunya. Una comunitat que continua activa després de superar tràngols com la dictadura del general Franco, quan la seva església va ser cremada i les seves creences perseguides. La comunitat viu aquest aniversari com una invitació del Senyor a caminar. “Déu hi ha estat sempre amb nosaltres, ha compartit les seves benediccions, ens ha sostingut i ens ha donat forces”, diu Víctor Hernández, actual pastor de l’església evangèlica de Betlem.

Hernández explica que durant l’any 2022 s’han organitzat diverses activitats per commemorar els cent cinquanta anys de la comunitat. “El culte d'aquest diumenge ha estat la cloenda d’una festa que ha tingut diversos actes durant aquests mesos”, explica Hernández. S’ha organitzat un dinar popular; un concert que ha comptat amb la interpretació de la pianista Yoko Suzuki; i la projecció de Protestants: la història silenciada, un documental dirigit per Sergi Martí, David Casals i Júlia Solé sobre la persecució de les esglésies evangèliques històriques a Catalunya. Totes les activitats han estat de lliure accés i gratuïtes per als veïns del barri.

I és que la seva Església ha interactuat amb els veïns des d’un bon inici. Aquest mateix interès per servir i estimar als ciutadans que viuen escenaris de vulnerabilitat diversa és el que els ha portat a implicar-se en el teixit associatiu català. Han treballat amb altres associacions i fundacions que donen suport a diverses causes en defensa drets humans. I és per això mateix que, enmig de tanta celebració, aquest novembre la comunitat també ha rebut la medalla del districte de Sant Martí. “com a anècdota, enmig de tanta celebració, aquest novembre també hem rebut la medalla del districte de Sant Martí”.

La Federació d’Entitats del Clot i Camp de l’Arpa va proposar l’Església Evangèlica de Betlem per a la categoria de 'Medalla commemorativa d’or'. Per a Hernández es tracta d'una "anècdota" de la celebració, però assegura que estan molt contents pel premi. "No tant per la medalla, sinó perquè veiem que els ciutadans ens reconeixen com a persones que volen deixar una empremta positiva", diu. Parla d'una empremta com a ciutadans "compromesos amb el diàleg, la cohesió social i la participació en projectes que donen suport a persones que es troben en situacions de pobresa”.

Una comunitat resilient

D’històries se n’han viscut moltes durant aquests anys. Tanmateix, com a moment dur “recordem els anys de la dictadura, on es va tancar i destrossar la nostra església, malgrat això la comunitat es reunia de manera clandestina i es va mantenir forta”, descriu Hernández.

Ester Marí, membre de la comunitat de l’església de Betlem, relata al documental Protestants, la història silenciada, com se celebrava durant els anys de dictadura a porta tancada, en la clandestinitat.

Un altre membre de la mateixa comunitat, i que guarda records de bona part d’aquest període és Aurora Ferrer. “Ha estat molt bé fer una exposició d’imatges a l’acte de cloenda, ara cal classificar-les correctament als sobres per quan les tornem a necessitar”, diu mentre endreça les fotografies que ha deixat per a ser mostrades al culte de diumenge. Tot i que ella també recorda els temps de dictadura, destaca altres moments: “Per a mi va ser molt important el moviment de l’Esforç Cristià, vaig començar a participar d’aquestes trobades que agrupaven a totes les esglésies d’Espanya i Catalunya el gener del 1961, llavors tenia catorze anys, ara estic a punt de fer-ne 76!”.

Un altre record que conserva Ferrer són els cultes en català. “En la dictadura estaven prohibides moltes coses, també parlar en català... just començar l’any 1967, ens vam començar a moure per impulsar el català”. L’Església de Betlem va programar reunions, i conferències “de persones de renom com Josep Maria Espinàs i altres persones catalanistes de Els Setze Jutges”. De la mateixa manera, “impartíem classes en català per a tot aquell qui el volgués aprendre”, relata Ferrer. Però, per sobre de tot, el que emociona Ferrer és memorar com per fi podia cantar en català i celebrar en català. “Penso que vam ser la primera església de qualsevol denominació de fer cultes en català”, diu.

La celebració dels 150 anys no ha de ser nostàlgica. Es mostra ferm Alfredo Abad, pastor i president de l’Església Evangèlica Espanyola, sobre aquesta festa. “Ha de ser una aposta per les llibertats davant la barbàrie de l’exclusió, del sexisme i de qualsevol barrera que senti una persona a l’hora de viure en plenitud la seva fe”, diu. Per a ell, aquesta celebració és “un homenatge a tots aquells que, immersos al seu barri, van contribuir a una millor cohesió social”.

Avui i demà

De manera paradoxal ha passat que “quan estava prohibit el nostre culte, i ens perseguien, ens apedregaven, ens manteníem vius i fins i tot vam créixer amb nombre de membres; en canvi amb la democràcia, hem anat minvant en membres”, explica Hernández. Un dels reptes presents amb el que es troba l’Església de Betlem és “que siguem capaços de mantenir-nos igual de vius i amb la mateixa il·lusió que en els temps de dictadura”.

A més a més, Abad afegeix tres reptes. El primer és “continuar defensant la llibertat religiosa, la pluralitat és una riquesa, i ens hem de mantenir ferms davant la defensa dels drets d’aquest pluralisme.

El segon consisteix en oferir un pensament teològic lliberat que garanteixi a tothom la seva espiritualitat de ple dret. Sense importar l’origen, el sexe, la identitat sexual, el poder adquisitiu o qualsevol altra diferència. “Hem de defensar la justícia de gènere, la justícia climàtica, la justícia amb els migrants”, diu. “Que no ens espanti, que no ens tremoli el pols”, rubrica. Hernández està d’acord alhora que preocupat perquè veu que en l’àmbit polític hi ha cada vegada més protagonisme de l’extrema dreta. Un fet que també afecta altres esferes vitals com la religiosa: “Hi ha esglésies evangèliques que s’hi han sumat i això va en detriment de la defensa de drets i igualtats”.

Finalment, com a tercer repte, Abad menciona el de la cohesió social. L’església evangèlica vol contribuir al patrimoni de solidaritat i hospitalitat de la societat. “No podem cedir a la dictadura de les desigualtats perquè l’Evangeli no ens ho permet”, conclou.

Un inici que recorda al d’Anglaterra

Carme Capó, historiadora i autora del llibre L'Obra metodista a Catalunya i les Balears, qui també ha participat en la cloenda de diumenge, explica que el naixement del moviment protestant a Catalunya recorda al sorgiment del moviment metodista del s. XVIII a Anglaterra. “El metodisme neix als carrers, a les fàbriques, a les tavernes, a una Anglaterra que viu una revolució industrial i deixa una massa de persones desvalgudes i desateses.” Va ser llavors quan dos pastors anglicans George Whitefield i John Wesley comencen a predicar a persones que es troben desvalgudes a Anglaterra “donen una resposta de fe davant de la desesperança de persones que estan tristes, desconsolades, de vegades abocades a l’alcohol perquè no podien suportar el patiment de tantes hores laborals.”

Catalunya segueix els passos de la revolució industrial iniciada a Anglaterra. I també té un inici semblant en l’aparició del protestantisme. “El Clot havia crescut ràpidament en el s. XIX, amb les fàbriques tèxtils i el ferrocarril, va ser llavors quan William Thomas Brown, un missioner metodista anglès, arriba a Barcelona”, descriu Capó.

El pastor anava a les tavernes on s’aplegaven els obrers “parlava amb ells, i escoltava les seves penes, els sous ridículs amb els quals se’ls feia difícil tirar la família endavant, i també els parlava de l’Evangeli, de Jesús com a font d’alliberació, i va donar a conèixer la figura de Luter i el protestantisme als catalans”, continua Capó.

A finals de 1871, Brown informa que ha obert una escola per a nens i nenes, “per atendre les necessitats d’aquells obrers que estaven deixats de la mà de Déu”. Alfredo Abad, pastor i president de l’Església Evangèlica Espanyola, esmenta que Brown insistia en l’educació “especialment en la de les dones perquè deia que a la ignorància s’amaguen els que estan enemistats amb la llibertat de l’Evangeli”.

Posteriorment, el 13 de gener de 1872, Brow anunciarà la creació d’una comunitat protestat metodista que llavors només comptava amb 8 membres. Avui dia, la comunitat de l’Església evangèlica de Betlem compta “amb 40 membres”, declara Hernández.