Jordi Roigé: “Seria fantàstic celebrar el sopar de Festa Major amb tots els que ja no hi són”

Ramon Bassas -CR Aquest és un any dolç per en Jordi Roigé. Va estrenar com a director, fa poc, el documental “El Camí Ignasià”, i per la tardor s’estrenarà la pel·lícula "El Metralla", a TV3, amb en Joan i en Roger Pera, inspirada en el beat Josep Samsó. També és al capdavant de la productora Animaset Media i Comunicació, impulsada pels Missioners Claretians i Catalunya Religió. De tot això que acabo de dir en tenim molt en comú i, per tant, hem de frenar si no volem que la conversa se’ns en vagi per les branques.

—No, avui hem vingut a parlar de l’estiu de la teva vida.

—Ui, em seria molt difícil, per no dir impossible, identificar el millor estiu de la meva vida. Tinc molt bons records, i d'altres de molt tristos, també.

—Bé, mentre t’ho penses, explica’ns com és que et trobem fent documentals sobre el fet religiós.

—Potser perquè hi ha pocs directors interessats pel fet religiós, em sembla. I no perquè jo ho busqui, si no perquè la majoria de vegades aquests projectes em busquen a mi. El cert és que, després del documental i la pel·lícula, al sarró hi ha un munt de projectes fent xup-xup...

—Tu, a més de, periodista i cineasta, ets professor de cinema de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i director de la productora Animaset. Què hi feu?

—Bàsicament, produïm audiovisual i assessorem en matèria de comunicació a entitats eclesials, culturals i educatives.

—I tens una bona trajectòria al darrere, però.

—Bé, provinc del món de la ràdio i des de fa més de quinze anys produeixo, escric i dirigeixo documentals i ficció, sempre amb una línia cultural i social. També edito la revista Castells, des d'on vàrem promoure el 2010 els castells com a patrimoni immaterial de la Unesco.

Per als qui encara no el coneixeu, heu de saber que la modèstia d’en Jordi Roigé amaga un llarg currículum. El 1999 va fundar Catalunya Cultura, emissora cultural de Catalunya Ràdio. Precisament a Catalunya Ràdio ha sigut redactor, corresponsal a Brussel·les, enviat especial a zones de conflicte armat i cap dels Serveis Informatius i Catalunya Informació. Al 2010 va ser el responsable de comunicació de la visita del Papa a Barcelona. Ha estat patró i vicepresident de la Fundació Cavall Fort. També va dirigir la Política Lingüística de la Generalitat i un munt de projectes més.

—Si no saps dir-nos quin és aquell estiu cabdal en la teva vida, digue’ns almenys com és l’estiu que t’agrada.

—Això sí, et puc dir quin és el meu estiu ideal i que gràcies a Déu podem viure any rere any. Està vinculat a la família i a Llorenç del Penedès, a la plana, entre el mar i la muntanya. Des de fa uns anys, quan les nostres filles ja van marxar de casa, procurem sempre trobar unes dies per fer una escapada junts, on ens dugui el cotxe, no gaire lluny.

—Doncs trobo que està molt bé fer una escapada de “reagrupament familiar” a l’estiu…

—Compte, que pel voltant de la Festa Major de Llorenç, el 10 d'agost, ens tornem a trobar. I ara amb tota la família i amics de tota la vida. Aquests dies són gairebé un ritual per tots els de casa. I significa conviure amb les filles, els nebots, els germans, ara que cadascú fa la seva vida. Retrobar-te i viure la cultura popular, els balls, la música, el teatre, els castells, el cinema a la fresca... Els àpats amb colla i la rutina de la calor. Aquest és el meu millor estiu.

—Veus com l’hem trobat?

—Bé, com ja t’he dit, la meva ambició estiuenca és ben assolible. En realitat, els viatges i les grans odissees no són en el punt de mira dels estius. Soc més de petites escapades, tres o quatre dies en una ciutat o un paratge que no coneixes... que sempre ve de gust. Però si es pot fer en una altra època de l'any, potser ho prefereixo.

—Però hi ha algun estiu que t’agradaria viure i que encara no has viscut?

—Posats a rumiar un impossible, celebrar el sopar de Festa Major amb tots els que ja no hi són. Seria fantàstic.