Pasar al contenido principal
Catalunya Religió
Galeria de fotos Media

(Monestir de Sant Daniel) Aquest dimarts el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Monestir de Sant Daniel han signat un conveni marc de col·laboració per fomentar la promoció, la difusió i la recerca del patrimoni històric-artístic dels dos monestirs benedictins de la ciutat de Girona i facilitar-ne l’accés a tota la ciutadania, a través de les seves activitats i propostes.

En la signatura del conveni han estat presents el senyor Jusèp Boya, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya i la priora-administradora, Maria Assumpció Pifarré, en representació del Monestir de Sant Daniel. La signatura d’un conveni de col·laboració plasma uns compromisos i ja té un precedent en la proposta conjunta, duta a terme el 2021, de la visita guiada ‘Girona Monàstica. Encontres i desencontres de dos monestirs benedictins’.

El Monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i el Monestir de Sant Daniel van ser organitzats segons una mateixa Regla, la de Sant Benet, un de masculí i un altre de femení. Cada monestir té unes particularitats pròpies, però amb uns lligams que se’ns fan evidents així que aprofundim en els fets i els personatges relacionats entre ells.

El Monestir de Sant Daniel va ser fundat entre l’any 1015 i el 1018 a l’aleshores anomenada Vall Ombrosa, actualment Vall de Sant Daniel, a Girona. Va tenir-hi un paper determinant la comtessa Ermessenda de Carcassona, tal com mostren els documents de l’època preservats a l’arxiu del monestir. D’aleshores ençà, ha viscut al Monestir de Sant Daniel una comunitat de monges benedictines, dipositàries d’un llegat patrimonial de notable valor: el seu claustre romànic o el sepulcre gòtic de Sant Daniel són només dos dels destacats béns artístics d’un monestir ple de racons de bellesa plàcida i senzilla. El Monestir de Sant Daniel és bé cultural d’interès nacional des de l’any 1931.

El Monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, és un dels exemples més notables del romànic català. Fundat en el segle X, s’hi poden contemplar l’església i el claustre edificats el s. XII. D’ençà de 1836 que ja no existeix vida monàstica, si bé l’edifici ha tingut un ús continuat fins als nostres dies i s’ha convertit en una icona viva de la cultura, la història i el patrimoni de la ciutat. El Monestir de Sant Pere de Galligants és bé cultural d’interès nacional des de l’any 1931.