El fons de la realitat de la vida
En el fons del fons de la nostra realitat, de la vida, hi trobem:
1. L’amor com a riu subterrani que tot ho impregna. La realitat és amorosa, encara que a vegades no ho percebem, o no ho experimentem. La nostra estructura interna més profunda és amorosa. Estem fets per estimar. Som éssers estimats, estimants i estimadors. Vivificar, donar vida, és “amorificar”, és posar amor a la vida, o millor dit, és posar actiu i en acció l’amor potent i latent que hi ha en tota la realitat.
2. La dimensió trinitària de l’amor. Com diu la Teresa Forcades: l’amor de donar (el Pare-Mare), l’amor de rebre (el Fill, el Crist), i l’amor de donar i rebre (l’ Esperit). En diferents moments de la nostra vida estimem, rebem amor, o experimentem la correspondència de l’estimar. Tots els fets que vivim, tota la natura en la que convivim, totes les persones amb les que ens relacionem, ens envien amor, reben amor nostre i d’altres, i ens “comuniem” (intercanviem, formem comunió) en l’amor.
3. La comunicació. Som éssers comunicats, comunicants i comunicadors, som paraula, gest, acció, revelació, manifestació...La nostra estructura profunda és comunicació. Som éssers relacionats, relacionants i relacionables. Estem vinculats els uns amb els altres. Som natura oberta. I si ens tanquem ens perdem, no realitzem la nostra essència profunda. La comunicació és vida, és llum, és la veritat de la nostra vida. Al principi hi havia la Paraula, la comunicació, que ha habitat entre nosaltres (el Crist) per expressar-nos la realitat amorosa de Déu, de tot.
4. Les tendències al mal. Hi són, les tenim. Potser no són el fons del fons, però les experimentem. En la natura , en nosaltres, hi ha pulsions destructives, agressives, perdedores, tancadores, esclavitzants, deshumanitzadores...No sabem d’on venen, hi són. Som limitats, imperfectes, malejats...Volem i dolem...patim...tenim dols.
5. El pas de mort a vida. Contínuament en els fets de cada dia, externament i interna, passem de morts a vida, de sofriment a maduració, de dolor a fecunditat vital, de l’odi i l’enveja a més amor, de l’egoisme a l’obertura a l’altre, dels condicionaments a l’alliberament, de la por a la confiança, de la...Som éssers “pasquals” que passem de la mort a la vida i la pasqua és una estructura interna de la nostra persona i de la mateixa natura. La vida “guanya” sobre el mal i la mort. Del mal en traiem bé. En el fons del fons, l’amor, brilla, sorgeix sempre, més tard o més d’hora, encara que no ho veiem. I al final del final, l’Amor ens acull. Nadal i Pasqua són el mateix.
quim cervera, 4 gener 2015
Temàtica
Territori
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.