Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Esade) Les institucions religioses tenen dificultats per invertir els seus recursos econòmics de forma responsable i alhora mantenir una estratègia que encaixi amb les seves creences. Aquesta és la conclusió de la recerca From Faith to FaithConsistent Investing Religious Institutions and their Investment Practices, que han dut a terme ESADE Business School, la Vlerick Leuven Gent Management School de Bèlgica i l'Interfaith International Investment Group (3iG).

Malgrat que les institucions religioses són considerades majoritàriament com les capdavanteres de la inversió responsable i constitueixen el tercer grup inversor més gran a escala mundial, sembla que el mercat borsari presenta dificultats quan es tracta d'alinear les necessitats religioses amb una estratègia d'inversió responsable.

La professora Celine Louche, encarregada de fer la recerca, juntament amb Katinka van Cranenburgh, de 3iG, i el professor Daniel Arenas, d'ESADE, afirma que els inversors religiosos no sempre tenen en compte el resultat final en la decisió sobre on dipositar els seus diners. "Observem que les institucions religioses van més enllà dels aspectes financers de la inversió. Es mouen més per l'impacte que pot tenir sobre el comportament de l'empresa o la societat que per la rendibilitat financera. Tendeixen a preferir invertir en projectes o en empreses que "facin el bé", en comptes de limitar-se adoptar les "millors propostes de la categoria".

No obstant això, aquest enfocament és cada vegada més difícil pel fet que els bancs sovint no poden proporcionar els serveis necessaris coherents amb una inversió respectuosa amb la fe. “Les institucions religioses no poden realitzar inversions respectuoses amb la fe aïlladament, sinó que aquestes dependran de les ofertes de les institucions financeres. El mercat d'inversió actual no pot proporcionar totes les eines i serveis que reclamen els inversors religiosos”, assenyala Van Cranenburgh”.

La majoria de les institucions religioses enquestades van afirmar que les seves creences religioses es reflecteixen en les seves pràctiques inversores, però el 51% va destacar que invertiria més si hagués eines segures per fer-ho d’una manera conforme amb les seves creences”.

La investigació va trobar una possible solució a aquesta situació: productes d'inversió religiosa personalitzats. Arenas assenyala que "la majoria d'institucions religioses requereixen d'un mercat d'inversió menys complex, de manera que aquesta necessitat es podria satisfer amb els productes d'inversió religiosa personalitzats. La personalització i la simplificació atraurien més diners d’entitats religioses al mercat mundial d'inversió responsable, en benefici d'ambdues parts".

Louche afegeix: “Aquest tipus de recerca no s'havia dut a terme fins ara, ja que en general és molt difícil parlar amb les institucions religioses, sobretot quan es tracta de preguntar sobre els diners. No obstant això, després d'haver conversat àmpliament amb els focus groups de les institucions i després de realitzar una enquesta mundial, és evident que, per a ells, es tracta d'un greu problema. La idea global de la recerca era impulsar un diàleg més obert amb aquestes institucions religioses i, d'aquesta manera, tractar d'entendre els problemes que han d’afrontar".

L'enquesta inclou 108 enquestats, el 50% dels quals eren nord-americans i l'altre 50% no. Es va enviar a diferents religions i el 90% de les persones que van respondre a l'enquesta eren cristianes. Més del 70% de les institucions religioses de l'enquesta realitzen alguna forma d'inversió d'impacte (impact investing), en àrees com el desenvolupament comunitari, les microfinances, els habitatges assequibles i el comerç just, i no només avaluació negativa i positiva (negative and positive screening). I més del 80% de les institucions religioses de l'enquesta practiquen algun tipus de compromís d'accionista (shareholder engagement) amb les empreses en què inverteixen.