Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Joan Maragall) Aquest dijous al vespre s’ha celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona l’acte d’inauguració del curs 2010-2011 de la Fundació Joan Maragall (FJM), que ha presidit el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull i ha comptat amb la llicó inaugural d'Antoni Puigverd sobre Joan Maragall.

La sessió s’ha iniciat amb la intervenció d’Antoni Matabosch, president de la FJM, que ha anunciat la participació de la Fundació en la Comissió que lidera la Institució de les Lletres Catalanes –per encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació- per commemorar l’Any Maragall. Precisament, diumenge 10 d’octubre se celebren 150 anys del naixement del poeta i intel·lectual Joan Maragall, i el 20 de desembre de 2011 serà el centenari de la seva mort.

Amb la seva participació en els actes commemoratius de l’Any Maragall, la FJM “té l’ocasió ara de lligar la seva tasca a la celebració d’aquest aniversari, de fer veure que el diàleg fe-cultura que porta a terme la Fundació recull algunes influències del pensament de l’articulista compromès que era Joan Maragall i també de l’espiritualitat d’alguna de les seves poesies”, ha manifestat Antoni Matabosch.

Així, doncs, del 12 de gener al 16 de febrer, la FJM organitza un cicle de conferències que porta per títol Les idees religioses de Joan Maragall, coordinat per Pere Lluís Font, i que es proposa “aportar algunes claus essencials per comprendre les actituds i posicions de l’intel·lectual cristià al llarg de la seva vida i remarcar la vigència del seu pensament avui”.

El president de la FJM ha anunciat també que la Fundació ha rebut l’encàrrec del Pontifici Consell per a la Cultura, del Vaticà, d’organitzar un esdeveniment de presentació de cultura catalana a Roma la propera primavera. Els detalls es donaran a conèixer properament.

“Maragall, el bàrbar”, lliçó inaugural d’Antoni Puigverd

A continuació, l’escriptor i periodista Antoni Puigverd ha pronunciat la lliçó inaugural del curs acadèmic, que ha dedicat a Joan Maragall, una figura polièdrica de la que ha ofert la seva visió personal. Sota el títol “Maragall, el bàrbar”, Puigverd ha parlat, en primer lloc, de la influència popular de la poesia més senzilla i musical de Maragall, “que ja incorpora un deix existencial i ultraspassa l'anècdota”.

També ha recordat el paper semblant al de Zola que va fer Maragall en el seu temps: de poeta i articulista agitador de consciències, autor d’una obra ambiciosa i, alhora, extremadament compromès amb la realitat del seu temps: “En aquest contrasta el risc i el realisme de Maragall preocupat per la violència a Barcelona en contrast amb l’abstracció cosmopolita i distant d’un Eugeni d'Ors”. 

Introduint la figura del nét president de la Generalitat, Puigverd ha fet, en tercer lloc, una àmplia reflexió sobre les idees de Catalunya i Espanya de Maragall, contestant el tòpic, tan usat darrerament, de l’Adéu Espanya i recordant la voluntat regeneracionsita de Maragall que, “partint del catalanisme, imaginava una nova Espanya alliberada de l’acritud castellana i fertilitzada per l'esperit català”.

En aquest sentit, Puigverd s’ha fet ressò de la metàfora del "gra que conté l’espiga", amb què el poeta Maragall teoritza que “la ciutat, la comarca i el país són l’embrió essencial d’un tot: si desapareix la part, el tot perd el sentit, mentre que si la part se salva, el tot por recrear-se”. A continuació, Antoni Puigverd ha especulat sobre la influència determinant de les idees de Maragall a Catalunya i del fracàs d’aquesta visió, que en certa manera encarna el nét. “Una visió que ha durat més d’un segle –ha dit-, però que el Tribunal Constitucional ha erosionat potser irreversiblement”.

El concepte de "bàrbar", finalment, aplicat al poeta, ha permès a Puigverd de trencar el tòpic “d’un romanticisme tou amb què sovint s’ha caricaturitzat l’escriptor”. La influència de Nietzsche i el mite del compte Arnau serveixen de fil conductor –ha assegurat-, així com el poema "paternal" on, seguint Arthur Terry, Puigverd ha afirmat que Maragall “mantenia una ambigua mirada sobre el concepte de barbàrie: horroritzat per la violència destructora, però alhora fascinat per una moral que podria renovar de manera radicalment moral la societat”.

Puigverd ha identificat “l’ambigüitat maragalliana com el principal llegat del poeta, que tendeix per filosofia personal a la suma de contraris: vida i mort, instant i temps, sensualitat i espiritualitat”. El ponent, finalment, ha lligat ambigüitat i espiritualitat i s’ha preguntat “si la societat actual, dogmatitzada per un racionalisme oxidat que oculta l’òxid amb el vernís  protector de la ironia, s’atrevirà a confrontar-se  amb un escriptor, bàrbar de tan estrany, bàrbar en el sentit de desacomplexadament espiritual”.

Paraules de Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona

El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, ha centrat la seva intervenció en el “fecund diàleg” que promou la FJM entre la fe cristiana i la cultura actual; “un diàleg –ha dit- que té i ha de tenir un abast universal perquè es tracta de la fe catòlica i de la cultura globalitzada, però que ha d’estar, al mateix temps, radicada en l’aquí i l’ara de la cultura catalana: en la síntesi entre general i particular s’hi troba el camí adequat”.

“La tradició i la cultura europea està plena d’una gran ambivalència: ha estat capaç d’un gran pensament humanista, però alhora ha estat origen de maldat i violència”, ha continuat. “Europa també ha suscitat l’ateisme que, fins al dia d’avui, és totalment desconegut en altres cultures de la Humanitat. Europa Occidental es troba des de fa anys en un procés d’allunyament de la fe cristiana i d’afebliment de les conviccions cristianes. No hi ha dubte que ens trobem en una època de crisi, de menysteniment del que ens ha anat afaiçonant a través dels segles”.

“No és el moment de les lamentacions i menys de les acusacions –ha dit Taltavull-. Les coses són com són, però sí que deu ser moment de pensar si no estem perdent quelcom molt valuós, allò que ens ha anat configurant a través dels segles cal que avui sigui ajornat, posat al dia, repensat, tornat a valorar, a fi que siguem molt millor del que som i hem estat. Hi ha cada vegada més veus que afirmen que el cristianisme, avui dia, és cridat a omplir el buit de sentit que pateix l’Europa moderna i tornar a Europa la seva ànima”.

El bisbe Taltavull ha fet referència a les paraules pronunciades dimarts, durant l’acte d’investidura com a doctor Honoris Causa del Metropolita Hilarion, cap del departament de Relacions Exteriors del Patriarcat Ortodox de Moscou, qui va recordar una cita del Patriarca Kiril I: “el secularisme militant és més perillós del què ho va ser l’ateisme militant”. I les paraules del propi Hilarion, que va dir que “l’Església catòlica no estarà sola en la nova evangelització de l’Europa descristianitzada, perquè tindrà al seu costat l’Església russa, ja no com a competidora, sinó com a aliada”.

“La reevangelització d’Europa, doncs, és també sentida per les altres confessions cristianes”, ha afirmat Sebastià Taltavull. “Evidentment, -ha continuat el bisbe auxiliar de Barcelona- no es tracta pas d’imposar res, ni de proclamar de manera ingènua i només teòrica la superioritat d’un pensament. Es tracta, més aviat, de mostrar la gran aportació cristiana del passat i allò que podem aportar avui al bé comú de la societat europea i als individus”. “La religió no és un problema –ha dit Taltavull recordant una cita de Benet XVI- que els legisladors han de solucionar, sinó una contribució vital al debat nacional”.

Per acabar, el bisbe Taltavull s’ha referit al treball que desenvolupa la FJM: “Estic convençut que la Fundació està treballant i està cridada a aportar una gran contribució per tal de fer present la fe en la cultura i de la cultura en el cristianisme: amb les vostres activitats i publicacions des de fa més de vint anys heu posat en valor la gran tradició cristiana cultural; heu maldat per fer creïble els valors i l’essència de la fe cristiana; heu col·laborat amb tota mena d’institucions a partir dels principis cristians. Amb tot això esteu donant uns valors, un sentit, un alè. No defalliu”.

Iniciatives de la FJM

En l'acte inaugural Antoni Matabosch ha parlat d'altres activitats del curs. Aquest any continuarà la col·laboració de la FJM amb l’Aula Eixample de l’IdEC (Universitat Pompeu Fabra), del 13 d’octubre al 17 de novembre, amb el cicle de conferències sobre “El viatge com a forma simbòlica”, coordinat per Eduard Cairol. També ha apuntat que amb la voluntat de donar continuïtat a la iniciativa d’aprofundir algun tema als volts de l’Advent, les reflexions teològiques d’aquest curs aniran a càrrec de Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, i se celebraran els dies 2, 9 i 16 de desembre; i que a l’inici de 2011 s’aniran publicant els Quaderns dedicats a Joan Maragall, que completaran l’aportació de la Fundació a l’Any Maragall.

Abans d’acabar l’acte s’ha anunciat públicament la concessió dels ajuts de formació, que enguany recauen en els projectes següents: “Forma i Esperit. Interaccions entre pensament arquitectònic i teològic”, a càrrec d’Eloi Aran, arquitecte i amb estudis de teologia i de filosofia; i “El pensament polític de Joan Maragall”; a càrrec d’Anna Punsoda, llicenciada en Ciències de la Comunicació i estudiant de filosofia a la UB.