Pasar al contenido principal

Saber más

Trucada entrant. A la pantalla apareix qui em truca, ‘bisbe Toni’. Després d’una breu conversa per felicitar-me el sant a casa em miren astorats. 

- T’ha trucat un bisbe?
- Sí, el Toni. Ai, clar, sí que és bisbe!
- Però quin bisbe Toni?
- Ui, ens vam conèixer el 2017, tot just quan ell feia pocs dies que havia arribat a Barcelona. És una anècdota molt bona, te l’explico!

L’any 2017 Toni Vadell va ser nomenat bisbe auxiliar de Barcelona, però ell era de Mallorca, de Llucmajor. I curiosament a Signes dels Temps de TV3 em va tocar a mi fer el guió del programa dedicat als bisbes auxiliars. Per fer el dossier de documentació normalment es conversava amb tots els entrevistats, però com els bisbes van sempre enfeinats i són ‘bisbes’ normalment no es pot fer aquesta prèvia i amb el que ja saps i trobes vas tirant. Feia pocs dies que el bisbe havia arribat a Barcelona i me’l vaig trobar just al centre de Barcelona, al carrer, ell caminant i mirant el mòbil.

- Bisbe Toni?
- Hola, que ens coneixem?
- No! Bé, jo sí el conec a vostè! soc la Glòria Barrete, periodista i en pocs dies l’entrevistarem per TV3. 
- Ah sí, sí, ja m’han avisat. Com estàs? Em trucaràs per saber coses meves, oi?
- No, no, ens han dit que creuen que no podrà ser, no pateixi.
- Com que no? Et dono el meu mòbil i m’escrius per whatsapp i trobem un moment per fer un cafè. Per cert, vaig a la parròquia TAL, i el Google em diu que el metro és a la vora, vaig bé per aquí?

I així va ser com vaig acompanyar al bisbe Toni pel carrer a Barcelona, vam agafar plegats el metro i ens vam acomiadar. Dies més tard vam fer un cafè per preparar l’entrevista. He de dir que fins al moment és l’únic bisbe fins ara que m’ha concedit i amb qui he pogut fer ‘una prèvia’, que diem els periodistes. Destacaré una sola cosa d’aquella llarga conversa.
 

- I tu? t’he explicat tota la meva vida i de tu no en sé res!
- De mi? No, no, l’entrevista li fem a vostè!
- No em sembla just! Hem acabat l’entrevista, ara vull preguntar jo!
- D’acord, li explico coses.

D’aquelles coses una d’elles va ser que la meva mare se sentia allunyada de l’Església perquè era una dona divorciada i sovint s’havia sentit jutjada a la parròquia o a la pròpia família.

- Glòria, truca la teva mare, si us plau, i me la passes. Li vull dir que Déu l’estima tal com és, amb febleses, errors, joies i tot el que calgui!

He de dir que no la vam trucar, però allò, Toni, confesso que encara avui m’emociona haver-ho escoltat. I no perquè no ho hagués escoltat altres vegades o jo no ho sabés, sinó perquè em va mostrar en un petit gest com era el nou bisbe auxiliar que venia de Mallorca. 

El mateix bisbe que somreia a tot arreu, amb un somriure franc, gros i que li feia empetitir els ulls de tant com somreia. El mateix bisbe que cada any m’escrivia per whatsapp el dia del meu sant o em trucava enmig del diumenge de Pasqua per recordar-ho i provocava la sorpresa de la meva família. Aquell bisbe amb qui oblidaves les formalitats i et senties capaç de preguntar-li qualsevol cosa, per bestiessa que fos. Aquell bisbe que visitava parròquies, acompanyava joves i que recordava el lleure amb els grups de Mallorca com el seu gran tresor.

Aquell bisbe que quan coincidia amb tu era capaç de recordar que ara vivies al Bruc i que des de casa veies la muntanya de Montserrat i et deia a mà alçada lluny enmig de la Facultat de Teologia ‘Glòria, envia’m fotos del capvespre amb la muntanya que m’ajudin a pregar!’. Et trobarem i et trobaré a faltar bisbe Toni. El capvespre avui a la finestra de casa serà només per a tu. Fins aviat bisbe Toni!

 

 

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imagen
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.