Salomó és un petit poble de la comarca del Tarragonès, a l’esquerra del riu Gaià, als peus de la serralada Prelitoral Catalana de poc més de 550 habitants.
Fins l’any 1957 la parròquia de Salomó formava part del bisbat de Barcelona. Aquell any, tot l’arxiprestat del Vendrell s’incorporà a l’arquebisbat de Tarragona.
Avui forma part de l’arxiprestat Tarragonès Llevant, que enclou les parròquies de la subcomarca del Baix Gaià. A l'església parroquial, la capella del Sant Crist, bastida entre el 1708 i el 1715, estotja la imatge del Crucificat, patró de la població. Estava decorada fins al 1936 per una important col·lecció de teles a l'oli del pintor tenebrista Pons i Monravà, que foren quasi totes destruïdes. Només es salvaren les teles superiors a la cornisa de la capella. El creuer de la capella està cobert per una cúpula semiesfèrica, que en les seves petxines interiors té representats els quatre evangelistes col·locats en forma d'alt-relleu. L'actual imatge del Sant Crist, molt semblant a l'original, fou esculpida l'any 1939, i a l'inici dels anys seixanta, essent rector de la parròquia, Mn. Joan Bernadas, l'arquitecte Jordi Bonet va dissenyar un nou projecte per a la capella, que també va comptar amb la intervenció del pintor Joan Rifà a les parets laterals de la capella, amb uns preciosos murals inspirats en el paisatge del poble i en l'encíclica Pacem in terris del papa sant Joan XXIII.
El Sant Crist de Salomó és el referent religiós i també cultural més important del poble. La presència de la imatge del Sant Crist té el seu origen en el viatge que un mercader salomonenc, Josep Nin, va fer al nord d'Àfrica, a la zona de l'Alger, per tal d'adquirir un carregament de blat a la segona meitat del segle xvi. Allà, Josep Nin descobrí la imatge d'un Sant Crist en mans d'un comerciant musulmà i aconseguí comprar-la per trenta monedes de plata, amb no poques dificultats.
Tal com explica l'historiador Antoni Virgili, «Salomó esdevingué un important centre de devoció i d'atracció de pelegrins. Procedien, sobretot, de les comarques del Penedès i del Camp de Tarragona, en especial dels pobles costaners. El fervor religiós que desvetllà la imatge es reflectí en nombroses romeries que tenien per objectiu la veneració de la imatge».
La història del retorn de la imatge del Sant Crist, barreja d'indubtables fets històrics i de relats de caràcter més devocional, es posà per escrit en els Goigs però també en textos, per a ser representada com una obra dramàtica a l'estil dels Balls Parlats, molt habituals a les poblacions del Camp de Tarragona. El text més antic és de la meitat del segle xix i l'actual es deu al qui fou rector de Salomó l'any 1940, Mn. Marçal Martínez.
Inicialment, el Ball Parlat del Sant Crist de Salomó, es representava a l'exterior, com a espectacle de carrer. Actualment, des de l'any 1972, es porta a terme a l’interior de l’església parroquial, els quatre primers diumenges de maig al migdia. Fora de Salomó s’ha representat a la Catedral de Tarragona l'any 1992 i, en una versió reduïda, a la Basílica de Santa Maria de Montserrat l'any 2016.
La Generalitat de Catalunya va atorgar al «Ball del Sant Crist» la distinció de Festa Tradicional d'Interès Nacional l'any 1999.
El «Ball del Sant Crist» mobilitza més d'un centenar de persones de totes les edats i, alhora que enriqueix la cultura catalana, clarament és testimoni d'una preciosa història de fe cristiana d'un poble del camp tarragoní.
Realment, val la pena anar a Salomó algun diumenge de maig per contemplar aquest espectacle teatral que té les seves arrels a la fi de l'edat mitjana.
Norbert Miracle
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.