Plaers, sofrences i tristeses

Digues, foll, qui sap més

d’amor, aquell que en té plaer

o aquell que en té sofrences

i tristeses?

Respongué, i va dir que

l’un sense les altres no pot tenir

coneixement d’amor.

(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 179.)

Meditació

Fins a la porta del quiròfan us han deixat que l’acompanyéssiu. Tenia els ulls oberts i somreia. Com l’estimàveu! Era tan vostre! Havíeu patit tant des del dia que li van detectar el mal!

Anaven sortint amb els paquets i les abraçades eren tan efusives! La vostra filla no arribava. Feia un any i mig que marxà. El cor s’estava alarmant. Per fi, i tan tranquil·la, entra la darrera, tot parlant amb una senyora gran... Quin canvi... De l’enyorança, la paciència, el temor... a ara: quina joia, quin plaer!!

La vida és un conjunt de vivències de tota mena. I, sens dubte, les més valuoses són les que tenen relació amb el que en diem amor. Plaer, comprensió, unió, silenci, enyorança, dolor, interrogants, construcció, “desconstrucció”, distància, proximitat, goig, absència... Hi ha de tot. No s’ha donat mai un amor per sempre plaent, bell, sense alteracions. Al contrari, moltes vegades és en la prova dolorosa quan ens adonem de l’amor que tenim.

De camí cap a Jerusalem, Jesús és ben conscient del que l’espera. No ignora pas el que s’està tramant contra Ell. I sap molt bé amb quin odi s’està teixint la trama. Recorda els dies de Galilea, la gentada, els ulls que s’obrien, aquelles mirades d’agraïment. Per amor accepta el que està a punt d’arribar i el seu patiment serà durant segles el consol de patiments que trobaran en Ell el reflex d’un amor incondicional.

No t’ha passat, o potser et passa, que les tristeses i desenganys són la buidor que l’estimació pot omplir amb força renovada?

Aquella llarga visita, el somriure sincer i amable, els detalls amagats i tantes situacions en què has deixat que sigui el cor el determinant... que potser no han produït més amor? Aquestes són també accions i situacions per a un temps com el que estem vivint.