Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquesta passada matinada, als 98 anys, a Madrid, s'ha apagat la mirada de José María Díez-Alegria, destacat jesuïta que havia esdevingut amb els anys un teòleg de referència en el camp progressista de l'Església Catòlica. Nascut el 22 d'octubre de 1911 a Gijón (Astúries), el seu nom i les seves opinions havien aixecat sovint polseguera per les crítiques i denúncies a les interferències eclesiàstiques en els afers interns de l'Estat. Una referència guanyada amb la paraula o amb la praxi. No en va, durant els anys setanta, va deixar l'ordre dels jesuïtes per anar a treballar amb el pare Llanos al barri madrileny de Vallecas, concretament al Pozo del Tío Raimundo.

Des del 1988 va ser el president de l'Associació de Teòlegs Joan XXIII, fins que va ser substituït per Enrique Miret Magdalena el 1996. L'any 2000 va ser un dels 73 teòlegs firmants del document contra el Dominus Iesus, un escrit del Papa Joan Pau II que sostenia que el catolicisme és l'única religió verdadera. 

Doctorat en Dret per la Universitat de Madrid i en Filosofia i Lletres per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, el 1930 va ingressar a la Companyia de Jesús i va ser ordenat sacerdot el 15 de juliol de 1943. També es va dedicar a la docència, que va exercir en centres de l'Orde com a professor d'Ètica a la Facultat de Filosofia dels jesuïtes de Madrid i a la Universitat Gregoriana de Roma.