“A Sant Joan de Déu m'han acompanyat per saber anar pas a pas i sortir de la vida al carrer”

Sant Joan de Déu Amb motiu del Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa que se celebra aquest dilluns 17 d'octubre, Sant Joan de Déu dona a conèixer l'experiència d'en Jan, atès al Centre Residencial d'Inclusió Creu dels Molers de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona. "A Sant Joan de Déu m'han acompanyat per saber anar pas a pas i sortir de la vida al carrer", diu.

Ell és natural de Helsinki, Finlàndia. Fins la pandèmia tenia una vida autònoma, però la crisi de la Covid-19 va complicar el seu projecte de vida i va començar una desescalada fins que va acabar vivint al carrer. Així va començar un periple d’obstacles burocràtics que el van portar fins a l’esgotament físic i mental.

En Jan va arribar a Creu dels Molers fa 8 mesos. Venia d’haver passat molts mesos d’un costat cap un altre, sense entendre com funcionava el sistema: “m’explotava el cap perquè no entenia el que em demanaven, em donaven informacions contradictòries". "Sempre faltava algun document", diu. En Jan s'ha hagut de barallar molt amb la burocràcia mentre, a més, havia de buscar alternatives per dormir: en una botiga del carrer, en pensions o altres. Assegura que "és molt fifícil viure al carrer".

A Creu dels Molers, en Jan va ser assignat a un referent: l'Adrián. Al Centre el van deixar descansar, li van donar menjar i un lloc on dormir. Al cap de poc va trobar feina gràcies a la seva insertora laboral, la Nina. "Ella em va ajudar amb la burocràcia, a aconseguir una feina pont per assolir una feina més estable", diu. Ara treballa a la Fundació Formació i Treball al servei de neteja. Tot i que la seva experiència laboral és en el món audiovisual, explica que ha hagut de treballar d'altres ocupacions per obtenir la residència. "En un futur, m’agradaria tenir l’oportunitat de tornar a treballar de la meva professió", hi afegeix.

Per a ell, ser a Creu dels Molers és una oportunitat per guanyar experiència. Diu que s'hi troba molt bé: "si em cal alguna cosa me la faciliten, m'ajuden a aconseguir-ho".

Sobre els plans de futur, en Jan afirma que en té molts, però que s'ho pren amb calma. Amb tot, té clar que el centre de Creu dels Molers no és per tota la vida: "Aquí estic bé tot i que no és per a sempre, ni vull que ho sigui". "A Creu dels Molers m’han acompanyat per saber anar pas a pas perquè si no m’estresso i m’esgoto", diu. Ara, comença un pla d’estalvi i vol organitzar-se per trobar un apartament per a viure amb la seva xicota i visitar la seva família a Finlàndia.

A Barcelona, el 40% de les persones que reben atenció en algun dels centres socials de Sant Joan de Déu són treballadors en situació de pobresa. Una xifra preocupant perquè vol dir que són professionals en actiu, que estan cotitzant, però els seus contractes són tan precaris que es troben en situació de sense llar o es veuen abocats a anar a algun dels recursos residencials de l’Orde Hospitalari per ser acompanyats per un temps. Altres reben prestacions, com poden ser l’Ingrés Mínim Vital, però tampoc poden fer front a les despeses d’un habitatge, factures, alimentació, etc., i es troben en situació de sense llar.

Els centres de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona atenen cada any més de 1.000 persones sense llar, i en el que portem de 2022, també han experimentat un increment en el percentatge de dones ateses en un 10% respecte de l’any anterior. Des d’aquests centres es fa una tasca d’acompanyament integral que inclou treballar amb persones ateses en un pla d’estalvi que els permeti tenir accés a una vida autònoma, com un primer pas en l’inici del seu projecte de vida. El 70% de les persones que Sant Joan de Déu atén a Barcelona resol la seva situació amb èxit, assolint la consolidació del seu procés d’inserció social.

"Una situació realment excepcional"

En l'àmbit espanyol, l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu atén més de 60.000 persones en exclusió social o en risc d’estar-ho, una xifra que ha augmentat després de la pandèmia i que, a causa de la inflació es veu incrementada segons indiquen des de l’àrea Social d’aquesta institució sense afany de lucre.

Tota aquesta activitat de Sant Joan de Déu és possible gràcies als 23 centres i dispositius socials que l’Orde té repartits per tot el territori nacional i als projectes i programes socials que cada centre sanitari o sociosanitari de l’Orde posa en marxa, segons les necessitats de l’entorn.

El director general de l’Orde a Espanya, Juan José Afonso, explica que es troben davant d'una situació "realment excepcional". "No podem anomenar estat de benestar allò que no ho és", reivindica. Per a ell, es tracta d’una lluita que necessita el suport de tots. De fet, l’exclusió social normalment ve accentuada per factors estructurals relacionats amb l’accés a l’habitatge i a la feina de qualitat que "dificulten els processos d’inserció sociolaboral”.

El compromís de l’Orde en l’àmbit social ha caracteritzat la seva activitat des de sempre i es tradueix en la varietat de recursos que es despleguen al llarg del territori. Com exemple, cada dia Sant Joan de Déu acull més de 1.000 persones sense llar en els seus centres d’acollida, albergs o centres residencials d’inclusió. Dona feina a més de 500 persones amb discapacitat i problemes de salut mental o en risc d’exclusió en els seus centres especials de treball.

La inflació no dona treva a moltes famílies en crisi després de la pandèmia

La Covid-19 ha deixat enrere una crisi sanitària de primer nivell, però també una crisi social i econòmica que no ha acabat de resoldre’s, tot i que la inflació comença a castigar durament les butxaques de milers de famílies que no han pogut recuperar-se de la crisi de la Covid-19.

Segons l’Enquesta de Condicions de Vida 2021 de l'Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa de risc de pobresa o exclusió social AROPE el 2021 se situava al 27,8%, percentatge de la població resident a Espanya que es trobava en alguna d’aquestes tres situacions: risc de pobresa, carència material i social severa o baixa intensitat en la feina. El 2,3% de la població pateix aquestes tres dimensions alhora. Amb aquestes dades s’ha de tenir en compte el creixement dels preus el 2022, el que està repercutint en el perfil i augment d’usuaris que accedeixen als recursos de Sant Joan de Déu.