(Claret) En plena crisi pel coronavirus, un capellà de la parròquia de Santa Maria de Castelldefels, tement ser contagiat i morir, ha fet un donatiu particular als missioners claretians de la casa mare de Vic. Josep Maria Armesto Miró els ha enviat un crucifix que va pertànyer al pare Claret. Ha volgut evitar que s’extraviés, i conscient de la seva importància històrica, ell mateix ha fet l’enviament.
D’acord amb el seu relat, la creu va passar del pare Claret, a la família Bofill de Viladrau, el poeta Jacint Verdaguer, l’escriptor Emili Vilanova, un pare caputxí de Barcelona i la seva família, mossèn Armesto i ara és al CESC de Vic. En una carta explica el motiu de la donació i la història del cruficix. Armesto hi apunta que està segur que els claretians en tindran cura i que rebrà la veneració que mereix. A l’Arxiu del CESC conserven tant el text original de la carta, com el crucifix emmarcat.
“D.O.M. Aquesta imatge del Sant Crist, la portava sant Antoni Maria Claret, en les seves predicacions missionals. L’any 1849, es trobava a la población de Viladrau. Allà l’acompanyà en visites als malalts de les masies, on hi curava algunes vegades amb fòrmules vegetals. L’acompanyava un bon llenyataire, de la família del Mas Bofill. Aquest bon home el salvà d’una caiguda al coll de Pregones; fins arribar a la masia el portà una estona al coll, al marxar de la casa el Pare Claret, agraït, regalà a la família aquesta imatge del sant Crist que tingué molta devoció entre els veïns. Amb aquest llenyataire pujà a la creu del Matagalls, que era de fusta, la bona gent de Viladrau, la renovava quan la destrossava alguna tempestat. Posteriorment fou renovada amb una de ferro. L’any 1865 el bon sacerdot i excels poeta, Mn. Jacint Verdaguer anà a Viladrau amb Mn. Jaume Collell (1846-1932), des de Vic i va fer un article sobre la creu de Matagalls per la revista “La veu de Catalunya”. I Mn. Jacint Verdaguer, junt amb d’altres persones i Mn. Jaume Collell, hi pujaren a col·locar una creu nova, beneïda”.
Armesto continua explicant que, cap a finals de segle XIX un grup d’il·lustres escriptors catalans, col·laboradors de la revista La Il·lustració Catalana, van visitar el monestir cistercenc de Poblet. Entre ells hi havia l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926), Teodor Llorente (1836-1911), Josep Balari (1844-1904), Emili Vilanova (1840-1905 ), el famós sacerdot poeta mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902), i d’altres.
Verdaguer va escriure un article al diari La Veu de Catalunya. Fruit d’aquest article va ser una creixent amistat amb l’escriptor barceloní Emili Vilanova i March. Verdaguer va ser el seu gran amic i confessor. Tant que, estant malalt el sacerdot poeta, va regalar aquest Crucifix al Sr. E. Vilanova. Al seu torn, abans de morir, l’esmentat escriptor el va donar a un pare caputxí de Barcelona i l’any 1962 la seva família el va emmarcar en un quadre, el qual va ser renovat, al cap de pocs anys, segons diu a la seva carta el nostre benefactor. Finalment, mossèn Armesto escriu, tot en majúscules:
“Aquest sant Crist el dono a la congregació dels Pares Claretians, fundada per sant Antoni Maria Claret. que el conservin, venerin, per haver tocat les mans del sant i pregat davant d'ell el bon sacerdot i excels poeta Mn. Jacint Verdaguer i molts fidels a glòria de la santa Trinitat, la Mare de Dúe, Sant Josep, Sant Antoni Maria Claret. A Castelldefels, avui dia 19 de març de 2020. Mn. Josep Mª Armesto Miró. c/ Església 8, 08860 Castelldefels”
I conclou a mà: “En aquests temps, que Déu sap com acabaran, prefereixo en vida donar aquesta estimada relíquia als PP. Claretians. Unió de pregàries. Cordialment, Mn. Josep M. Armesto Miró”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.