La felicitat del beat Pere Tarrés

(Fundació Pere Tarrés) La Fundació Pere Tarrés celebra el 30 de maig l'aniversari del naixement del Beat Pere Tarrés i Claret. "Beat" significa "Feliç", la forma de descriure la seva vida és amb aquest terme: Pere Tarrés fou feliç.

La felicitat de saber gaudir amb el que un té

Des de la seva infantesa la seva vida no fou gaire fàcil, desplaçaments pel treball del seu pare, una situació econòmica escassa. Però res sembla impedir-li gaudir de la vida. Un exemple és quan la família no tenia diners per comprar el seu propi pessebre, com els tres germans es determinen sense molt bé sabre com, a fer-ho amb argila, i com són capaços de gaudir i estar orgullosos d'aquelles figures que es desfeien a peces.

També quan se li dóna una beques per poder realitzar els seus estudis, ell va sabre acollir i aprofitar al màxim aquesta oportunitat, vivint cada moment amb molta intensitat i aprofitant al màxim l'oportunitat posant el cor i l'anima.

La felicitat d'estimar i posar-se en el lloc de l'altre

Del seu temps com a metge el que destaca és la seva atenció delicada als malats i el seu incansable anhel perquè tothom rebessin l'atenció que necessitaven. Ell mateix escriu: "Que bonic és anar a visitar en el seu domicili un malalt pobre, i entrar a la seva cambra, moltes vegades bruta i gens cuidada, i en comptes d'acceptar una cadira, asseure't als peus del mateix llit del malalt, i després de saludar-lo amb tot afecte, iniciar l'interrogatori i l'exploració per poder arribar a fer-ne el diagnòstic. Fer el tractament i després parlar amb el malalt i la seva família, una estona, de coses humanes actuals i sense cap relació amb la malaltia. Això els asserena i anima. I si t'adones que la pobresa d'aquella casa no permet l'adquisició ràpida de la medicació, deixar-los sota el coixí, discretament, alguns diners."

D'on neix la seva sensibilitat, la capacitat de posar-se en el lloc d'altre, i de saber donar una mà amb tanta delicadesa, potser ell mateix o la seva família havien experimentat en carn pròpia el que les persones amb les quals es trobava experimentaven.

Quan va ser cridat a allistar-se com a metge en el front, no es va resistir, ja que el seu cor ardent no sabia rebutjar les ocasions que se li oferien per ajudar, socórrer, com ell diu: "Estimar és el gran do de l'home; ésser estimat és el seu més gran desig, i mai un home ho necessita tant com quan està afeixugat pel pes del dolor. Allò que no poden les medicines ni els més enèrgics tractaments, ho aconsegueix una paraula amable, un suau somriure, un gest afectuós."

La felicitat de comprometre's

La intensitat amb què va viure al seu sacerdoci, impulsant als joves i als mateixos sacerdots li ve de la seva preparació en les estones de soledat i silenci com ell diu: "la nostra actuació de portes enfora ha d'anar precedida d'una ferma preparació de portes endins".

La seva convicció amb els joves li venia del seu interior, de la seva vida espiritual que li donava una força irresistible, perquè no eren paraules buides sinó plenes de vida, de la seva vida. Com ell afirma: "Si les paraules no van seguides del compromís personal, són com el so de les campanyes que el vent s'emporta. Si la vida, si els actes dels homes, no estan d'acord amb les idees que professen i propugnen, és en va que treballin i que lluitin en defensa d'allà que afirmen ésser els seus més nobles ideals. Ara és hora de realitats i no de paraules buides de sentit. És hora de comprometre's. No podem admetre les mitges tintes".

Al final de la seva vida les seves dues passions és juntes, medicina i el sacerdoci, quan percep que no hi havia prou sanatoris antituberculosos per atendre a les persones afectades, però fins i tot és capaç de crear-ne un que oferís la possibilitat de reinserció laboral quan la malaltia ho permetia.

La felicitat de tenir un horitzó

Un aspecte que no podem oblidar, central durant tota la vida d'en Pere, és la seva fe. Una fe que fou per ell el que l'ajudava i donava sentit a tot el que vivia. Ell no fou un místic reclòs sinó que vivia una fe encarnada en el seu dia a dia. També la fe li donava la força, l'horitzó i una missió en aquest món: estar al costat dels més necessitats.