Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

De les múltiples publicacions sobre Antoni Gaudí i del simbolisme de la Sagrada Família poques d’elles inciten a fer-ne una lectura contemplativa. Per això trobo escaient l’aparició del llibre “Antoni Gaudí: La palabra en la piedra. Los símbolos y el espíritu de la Sagrada Familia” (Edit. Mensajero i Sal Terrae) de Jean-Paul Hernández, jesuïta suïs de pares espanyols que des del 2005 treballa en la pastoral universitaria i en el centre d’espiritualitat “Villa Sant Giuseppe” de Bolònia.

 

Segons explica S.E.R. Lluís Martínez Sistach, que ha prologat el llibre, l’autor li va confessar que “A Barcelona, amb la Sagrada Família, teniu una de les millors catequesi de pedra del món” i el llibre és precisament això, una mistagogia (una “ensenyança del misteri”) de l’obra cabdal de Gaudí, una explicitació teològica de l’edifici senyer de Catalunya.

 

Per realitzar aquesta recerca l’autor té la virtut d’endinsar-se en la vida de l’arquitecte i ens fa redescobrir vivències seves, com les visites que de jove feia al claustre del monestir de Poblet que després reapareix en el disseny de la Sagrada Família, però també ens parla del context socio-cultural de Gaudí i de la importància del moviment obrer com a protagonista del temple, anomenat “la catedral dels pobres”, a semblança de la popular Santa Maria del Mar. En paraules d’Antoni Gaudí:

 

“L’església de la Sagrada Família està realitzada per un poble que troba en ella el reflex del seu propi mode de ser”

 

“La pobresa genera major elegància, perquè l’elegància no és mai rica ni opulenta”

 

Tot seguit, abans d’anar desgranant els simbolisme present en els elements existents del temple, Jean-Paul Hernández ens ofereix una classe magistral sobre la teologia dels temples cristians al capítol “Sis claus de lectura pel conjunt”. El temple, La teofania, El cos, La Jerusalem celestial, La pedra de rebuig i El jardí de la Nova Creació són els ítems a través dels quals es va passejant per l'obra gaudiniana en paral·lel a les referències històriques i bíbliques. Tota una "promenade" arquitectural i teològica.

 

Finalment, el gruix del llibre va repassant la simbologia religiosa de cadascuna de les parts del temple, de tal manera que un ja no sap si està llegint un llibre sobre arquitectura o està a les portes d’una lectio divina en clau artística. Crec que aquest és el gran encert de l’autor, posar una fita espiritual en un mar de publicacions sobre un Gaudí reclamat per massons, arquitectes, operadors turístics i comerciants de tota mena. Espero poder donar més novetats d’aquest llibre que es preveu que sigui presentat a Barcelona ben promptament.