Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Durant aquests darrers mesos hem assistit, amb molt desconcert i desencís, la desunió dels principals líders de la Unió Europea en trobar una sortida a la difícil situació econòmica, social i financera que viu Europa. Els òrgans de govern de la Unió Europea semblen absents, sense autoritat davant dels dirigents d’Alemanya, França o Gran Bretanya. Els Comissaris Europeus i el mateix president de la Unió, Herman Van Rompuy, es troben desapareguts davant d’aquests moments històrics. Molt probablement estem pagant l’error, en el seu moment, d’optar per lideratges febles i tècnics.
En aquests moments, més que mai, ens cal més Europa i més política. Ens cal refermar el projecte dels pares fundadors de la Unió, els Schuman, Monnet, De Gasperi, Brandt. Un projecte assentat en els valors de la llibertat, democràcia i cooperació –solidaritat. Sí, ens cal una major integració social, econòmica i política de la Unió. Recordem que el camí fet fins ara des de la creació de la Comunitat del Carbó i del Acer, l’any 1951, ha estat impressionant, assegurant l’entesa, el diàleg i la cooperació, en lloc, després de segles sagnants, de guerres i enfrontaments.  El que tenim a mans és massa important. Construir és difícil i lent, destruir és, malauradament, molt fàcil.

En un món cada vegada més global i multipolar, és a dir, amb gran potències regionals com Rússia, Xina, Brasil, Índia, òbviament, els Estats Units, el futur dels nostres països, com Catalunya, està decididament vinculat a l’enfortiment del nostre projecte europeu. Un projecte que, al meu entendre, hauria de ser cada dia més fort i menys burocràtic, més democràtic i transparent, més assentat en les nostres arrels culturals i històriques – i en especial el cristianisme- i, finalment, més emprenedor, raonable i enraonat, culturalment fort, i, a més, auster. En resum, només sortirem de la crisi amb una Europa més forta i esperançada.