Món universitari i "materials docents en xarxa" (MDX)

A data 15 de gener he trobat 856 entrades per autor i 931 documents per temes. L’exploració actual es pot fer a partir de cinc categories: a) Comunitats i col·leccions (són les universitats participants i una primera nomenclatura o tipologia de materials -aquells amb nom específic dels recursos d’una determina universitat perquè són col·leccions anteriors a aquest espai, documents sobre docència, materials docents, metodologia... i, també, alguna col·lecció amb accés restringit); b) Per data d’alta; c) Autors; d) Títols; e) Matèries.

Els objectius -també segon el mateix web- són:

* Facilitar la gestió dels materials i els objectes docents produïts a les universitats, tot integrant-los i organitzant-los en un servidor comú.
* Oferir al personal acadèmic de les universitats participants un servidor de recursos per a l'arxivament dels materials docents que produeixen i per a la seva reutilització posterior.
* Proporcionar un accés senzill, ràpid i permanent a la producció docent de les institucions membres.
* Afegir valor als materials aplegats amb elements com ara l'adreça permanent, les citacions normalitzades o les estadístiques de consulta.
* Establir i aplicar mecanismes de preservació per tal d'assegurar la perdurabilitat dels materials.
* Potenciar la publicació i l'edició de la producció docent en suport electrònic.

Vull fer un petit comentari tot retornant a les finalitats -visibilitat i difusió de la producció, innovació educativa, accés lliure del coneixement-. Efectivament, estem davant d’una iniciativa certament interessant que aportarà valor, especialment, a les universitats -per l’exposició de part de la seva producció; per la seva capacitat d'alliberar-la de la preocupació dels espais i recursos de desament; per la seva funcionalitat a efectes estadístics... També aportarà valor al professorat -perquè disposa d’un espai permanent per a les seves produccions amb mecanismes de preservació; perquè incorpora uns protocols sòlids i efectius de desament... Al marge de qüestions com el tema de la propietat intel·lectual i de l’ús correcte de l’aplicació de dels documents -que considero suficientment ben resolts i clars en l’aparat d’avis legal-, el professorat no hauria de ser massa reticent a l’hora que compartir la seva producció en aquest espai públic. De fet, la bibliografia de qualsevol professor/a també es troba en les diverses biblioteques engruixint també aquests pòsits del saber. Per tant, crec que uns apunts (necessàriament) ben travats i sòlids poden ser-hi presents en aquest entorn virtual. Un bon senyal per l’autor i per la seva universitat.

Pel que fa als estudiants universitaris és on manifesto més interrogants per la qual cosa s’escau un seguiment de l’experiència i/o l’anticipació d’alguna millora. En concret, apunto set qüestions -algunes de elles- vinculades als aspectes metodològics que comporta el nou Espai Europeu d’Educació Superior.

1r. Aquest nou espai no és alternatiu sinó sumatori. És evident que qualsevol professor/a seguirà necessitant d'un entorn virtual més directe, més flexible i, fins i tot, més provisional o de construcció sobre la marxa, en definitiva, de seguiment. La pregunta sobre on dipositar i/o on cercar un document o un altre està servida. En definitiva, aquest espai genera més entorns de consulta en relació a un mateix referent inicial. Dificultat o avantatge?

2n. Aquets nou espai no és pròpiament integrador. A diferència, per exemple, de les enciclopèdies virtuals que integren un determinat coneixement sota un mateix article, els estudiants podran trobar aquí -d’una mateixa matèria- diferents apunts de diversos professors, impartida aquesta en múltiples facultats. Actualment la majoria d’assignatures o mòduls són impartits per una important pluralitat de professors o grups docents que elaboren respectivament els seus documents. El pluralisme de facto derivat d’una mateixa facultat queda enormement multiplicat per la sumatòria de moltes universitats. Enriquiment o dispersió?

3r. Espai de treball cooperatiu i construcció del coneixement només dels docents? Aquí es manifesta un problema metodològic important. L’actual metodologia dóna molta importància al protagonisme de l’estudiant també pel que fa a la seva aportació al treball cooperatiu i a la construcció del coneixement. És evident que en el cas de l’alumnat es tracta d’uns resultats habitualment provisionals. Això significa que tota la tasca i/o producció elaborada pels estudiants necessita d’espais en els propis campus virtuals de les universitats. Nova fractura?

4t. Són aquests documents de caire docent aquells que realment necessitem una facilitat d’accés? En realitat -si tot funciona relativament com ha de funcionar- allò que té més a la vora qualsevol estudiant és el material docent. En canvi, posats a parlar d’un repositori per cobrir necessitats es podria pensar en recollir tota l’activitat i documentació dels campus universitaris més enllà de la docència, doncs, sovint, per motiu d’horaris no pot ser gaudida per molts estudiants. Estic parlant, per exemple, de les lliçons que inauguren el curs universitari, dels discursos quan hom es investit doctor honoris causa, de les conferències significatives...Tot això també és coneixement i habitualment resulta difícilment accessible.

5è. Quina concepció del “cost" del coneixement hi ha al darrera? Sembla lògic que la producció del professorat de les universitats públiques sigui públic perquè en definitiva la seva tasca està suportada per tots els ciutadans. Però com hauran de reaccionar les universitats privades -algunes d’elles sense ànim de lucre- que no tenen cap finançament? Com reaccionaran els estudiants d’aquestes universitats que paguen una important quota en conèixer la divulgació al món dels materials i apunts que els costa força diners en obtenir-los per la via de la seva matrícula i assistència a classe? Està pensat aquest tipus de repositori per a tot tipus d’universitats?

6è. Certament la perspectiva catalana pot enriquir la perspectiva d’una universitat del país però també hem de ser conscients de la limitació del repositori. Avui, més que mai la universitat catalana ha d’estar oberta a Europa i al món. No pot produir-se un emmirallament en la consulta de la producció?

7è. Habitualment -llevat algunes excepcions- les xarxes amb vocació de totalitat o holístiques comencen amb un gran impuls però acaben amb un ús força pobre perquè s’imposa l’especialització i la comunitat real d’interès. A la llarga, en un context de milers de documents, la majoria d’estudiants només cercaran les referències donades pel professorat. Segurament, el cos docent observarà molt més què fan els altres... En definitiva, aquest espai és un bon repositori amb algunes característiques significatives. Considero però, que la majoria dels apunts de l’activitat docent cal situar-los en un entorn precís del procés d’ensenyament-aprenentatge que es realitza en espai, temps i grup concret i en el marc una universitat específica, amb un estil, amb una metodologia, etc... I penso, encara, que el millor escenari és el propi campus virtual de cada facultat i/o universitat. En el marc de les exigències metodològiques que urgeixen en la docència universitària i en el context de la visió actual de la concepció de l’ensenyament-aprenentatge de l‘EEES, no crec que la incorporació de documents en aquest nou repositori esdevingui una prioritat.