Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Publiquem algunes de les homilies pronunciades pels bisbes de Catalunya en els actes diocesans celebrats en els dies d’acollida en les diòcesis dels participants en la Jornada Mundial de la Joventut.

Jaume Pujol. Arquebisbe de Tarragona

Celebració al Tarraco Arena el 14 d’agost de 2011

Una salutació molt afectuosa en Jesús mort i ressuscitat.

Com ja us he dit en una carta, voldria en primer lloc, donar les gràcies de tot cor als qui des de fa molts mesos heu preparat aquesta arribada: la Delegació diocesana de pastoral de joventut, els res-ponsables de centres educatius i pavellons municipals de tot tipus que ens heu deixen les vostres instal•lacions, les autoritats provincials i locals que heu facilitat l’estada de tanta gent i, de manera particular, els membres de totes aquelles parròquies que heu estat acollidores dels diferents grups de pelegrins, així com les famílies que han acceptat allotjar a casa seva alguns d’aquests joves.

Molts dels que estem aquí entre avui i demà peregrinarem cap a Madrid per a participar en la 26ena Jornada Mundial de la Joventut. Durant uns pocs dies la nostra Arxidiòcesi, a través de les parròquies, ha estat diòcesi d’acollida. Aquests dies han estat per tots nosaltres dies de gràcia del Senyor. Estic segur que ens quedarà un record inoblidable: que aquestes experiències donin el seu fruit, que no quedi com una pluja d’estiu, que ràpidament se seca.

Peregrinem cap a Madrid cridats pel Sant Pare Benet XVI que en el seu Missatge per aquesta Jor-nada ens va dir: «Ara, en un moment en què Europa ha de tornar a trobar les seves arrels cristianes, hem fixat la nostra trobada a Madrid, amb el lema: «Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe» (cf. Col 2,7). Us invito a aquest esdeveniment tan important per a l’Església a Europa i per a l’Església universal»

Vosaltres joves sou el futur de la societat i de l’Església. Com escrivia l’apòstol Pau als cristians de la ciutat de Coloses, és vital tenir arrels i bases sòlides. No creieu en falses il·lusions i modes efí-meres, que sovint deixen un tràgic buit espiritual! Rebutgeu les seduccions dels diners, del consu-misme i de la violència. L'adoració del Déu veritable constitueix un acte autèntic de resistència contra tota forma d'idolatria. Adoreu Crist: Ell és la roca damunt la qual podeu construir el vostre futur i un món més just i solidari. Heu de construir la civilització de l’amor; heu de fomentar una cultura de la vida, con tantes vegades us va animar el beat Joan Pau II, iniciador i gran impulsor d’aquestes Jornades Mundials de la Joventut.

Déu és la font de la vida; eliminar-lo equival a separar-se d’aquesta font i, inevitablement, privar-se de la plenitud i de l’alegria: «Sense Creador la criatura s’evapora», va dir el Concili Vaticà II. Per aquest motiu, el Sant Pare ens invita a intensificar el nostre camí de fe en Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist.

Escoltar Crist i adorar-lo porta a fer eleccions coratjoses, a prendre decisions de vegades heroiques. Jesús és exigent perquè vol la nostra felicitat autèntica. Són tants els nostres companys que encara no coneixen l'amor de Déu, o cerquen d'omplir-se el cor amb succedanis insignificants! Per això urgeix que siguem testimonis de l'amor contemplat en Crist.

La invitació a participar en la Jornada Mundial de la Joventut, també s'adreça a vosaltres, estimats amics, que no esteu batejats o que no us identifiqueu amb l'Església. No serà que també vosaltres teniu set de l'Absolut i us trobeu en la recerca de «quelcom» que doni sentit a la vostra existència? Adreceu-vos a Crist i no sereu defraudats.

Estimats joves, l'Església necessita autèntics testimonis per a la nova evangelització: homes i do-nes la vida dels quals hagi estat transformada pel trobament amb Jesús, homes i dones capaços de comunicar aquesta experiència als altres. L'Església necessita sants. Tots som cridats a la santedat, i només els sants poden renovar la humanitat.

Estamos celebrando la Misa antes de que muchos de nosotros partamos hacia Madrid, después de estos inolvidables días que habéis pasado en la archidiócesis de Tarragona. Os doy las gracias en nombre de todos por vuestro testimonio. Nuestra peregrinación en el encuentro con el Santo Padre Benedicto XVI y centenares de jóvenes de todo el mundo debe ser una ocasión de encontrar a Cris-to resucitado, a Cristo vivo. Una oportunidad de vivir de forma definitiva arraigados y edificados en Cristo, firmes en la fe cristiana. Jóvenes, la Iglesia os necesita para que seáis mensajeros del Evangelio, para que Dios vuelva a brillar en todo el mundo, para construir la civilización del amor, para fomentar una cultura de la vida. No adoréis a nadie más que a Dios, no busquéis sucedáneos para ser felices. Hoy celebramos la solemnidad de la Asunción de la Virgen en cuerpo y alma en el cielo. Que María guíe nuestro peregrinar terreno hacia al cielo; que Ella nos lleve siempre a Jesús.

Stiamo celebrando la Santa Messa, prima che tanti di noi partíamo verso Madrid, dopo questi giorni indimenticabili che siete stati nell’Arcidiocesi di Tarragona. Vi ringrazio in nome di tutti per la vostra testimonianza. Il nostro pellegrinaggio per incontrarci con il Santo Padre Benedetto XVI e centanaia di giovani di tutto il mondo deve essere la posibilità di incontrare Cristo risorto, Cristo vivente. Un’occasione per vivere permanentemente radicati e fondati in Cristo, saldi nella fede cristiana. Giovani!, la Chiesa ha bisogno di voi, affinché siati messaggeri del Vangelo, affinché Dio possa brillare di nuovo in tutto il mondo, per costruire la civiltà dell’amore, per promuovere una cultura della vita. Non adorare nessuno, solo Dio. Non dovete cercare sustitutivi della vera felicità. Oggi celebriamo la Solennità dell’Assunzione de la Beata Vergine Maria in corpo e anima nel cielo. Sia Maria a guidare il nostro pellegrinaggio terreno verso il cielo; che Lei ci porti sempre a Gesù.

Nous célébrons cette Messe juste avant de que beaucoup parmi nous partions vers Madrid, après ces jours inoubliables que vous avez passé dans notre archidiocése de Tarragona. Je vous remercie au nom de tous pour votre témoignage. Notre pèlerinage à la rencontre du Saint Père Benoit XVI et des centaines de jeunes de partout dans le monde, doit être une occasion pour se trouver avec le Christ Ressuscité, le Christ vivant. Une occasion de vivre définitivement enracinés et édifies en Christ, affermis dans la foi chrétienne. Jeunes, l'Église à besoin de vous, de que vous soyez messa-gers de l'évangile, afin que Dieu rayonne à nouveau dans le monde entier, pour construire la civili-sation de l’amour, pour promouvoir une culture de la vie. N’adorez d’autre que Dieu, ne cherchez pas de substitut pour être heureux. Aujourd’hui célébrons la solennité de l’Assomption de la Vier-ge en corps et âme au ciel. Que Marie guide notre pèlerinage terrain vers le ciel; qu'elle nous porte toujours à Jésus.

Slavime msi svatou, predtim nez se vetsina z nas vyda na cestu do Madridu, pote co jsme stravili v arcidiecezi Tarragona tyto nezapomenutelne dny. Dekuji dnes jmenem nas vsech za vase svedect-vi. Nase pout za setkanim se svatym otcem Benediktem XVI, spolu s tisici mladych z celeho sveta ma byt prilezitosti setkat se s Kristem vzkrisenym, s Kristem zivym. Je to prilezitost zit s rozhod-nosti a s pevnou krestanskou virou jako ti, kdo jsou zakoreneni v Kristu, jako ti, kteri na nem pos-tavili zaklady sveho zivota. Mladi lide, cirkev vas potrebuje, abyste byli posly evangelia, aby tak Buh nove prozaril cely svet, abyste vytvorili civilizaci lasky, abyste podporovali kulturu zivota. Neklante se nikomu jinemu, nez Bohu, nehledejte nahrazky k dosazeni stesti. Dnes slavime slav-nost Nanebevzeti Panny Marie s telem i dusi. At nas Maria vede na nasi pozemske pouti do nebe. At nas vzdy privadi k Jezisi.

We are celebrating this Mass before many of us will set off for Madrid, after all these unforgetable days that you have spent in the Archdiocese of Tarragona, In behalf of all of us, I thank you for being witnesses to this gathering. Our journey together with hundreds of youth in all over the World to meet Pope Benedict XVI is an opprtunity to meet the risen Christ who is truly alive in our midst. An opportunity to live truly rooted and built up in Christ, firm in the faith. The Church needs you to become messengers of the Gospel, so that God´s presence will continually be manifested into the world, to build a community of love and to promote a culture of life. Adore no one else but God alone, never seek temporary happiness. Today we celebrate the Solemnity of the Assumption of the Virgen Mary . That Mary may guide our earthly pilgrimage toward heaven, because Mary always leads us to Jesus.

Avui és una gran festa dels cristians: l’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel. Com podia cor-rompre's el cos de la qui va engendrar la incorrupció? En el cant del Magnificat, Maria diu que «Des d'ara totes les generacions em diran benaurada» (Lc 1,40). Déu ha fet coses grans en Maria i per mitjà d'Ella les segueix realitzant: per Ella Déu ha baixat del cel, i amb Ella puja la terra, les criatures que som nosaltres, al cel. Celebrem que Maria, l'obra perfecta de Déu, arriba davant de la Santíssima Trinitat en cos i ànima per a gaudir sempre de la presència de Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant. I nosaltres, que som fills de Maria, ens alegrem. Maria ens ha de guiar en el nostre pelegrinatge terrenal cap al cel. Maria, ens porta sempre cap a Jesús.

 

Lluís Martínez Sistach, cardenal-arquebisbe de Barcelona

Missa amb joves a la Basílica de la Sagrada Família, 14 d’agost de 2011

Amb goig ens hem reunit per celebrar l’Eucaristia, el diumenge, el dia del Senyor, que commemora la Resurrecció de Jesucrist. Avui fem més visible la comunió de l’Església catòlica, universal, per la vostra presència i la celebració de l’Eucaristia.

La Paraula de Déu que hem escoltat té com a tema dominant la universalitat de la salvació. La salvació que Déu havia promès als nostres pares al Paradís, era per a tota la humanitat i aquesta promesa es va realitzar en la plenitud dels temps amb l’encarnació del Fill de Déu i en la mort i la resurrecció de Jesucrist.

Aquesta universalitat de la salvació apareix en la primera lectura que hem escoltat del llibre d’Isaïes. Israel s’ofereix com a centre de la unitat espiritual del món. El seu temple serà casa d’oració oberta a totes les nacions. S’entreveu encara d’una manera imprecisa la idea d’un nou “Israel” universal, que serà fraternitat religiosa i no una estructura política. En el fragment de la segona lectura que hem escoltat, sant Pau treballà per a aquesta idea de la salvació universal de Jesucrist. Incomprès per la majoria dels seus connacionals, parla del seu dolor en els capítols 9-11 de la seva carta als Romans.

L’Evangeli de la cananea reflexa el problema de l’universalisme en l’Església primitiva. Dòcil al programa diví de la Salvació, Jesús va limitar la seva activitat personal a la realització del Regne de Déu a Israel. D’haver-ho acceptat, Israel amb Jerusalem i el seu Temple hagueren estat llar religiosa i càtedra del món.

Per damunt de l’aparent fracàs, la Comunitat apostòlica continua la Missió de Crist, que era una missió universal. Molts d’aquell temps volien mantenir l’antic condicionament que els pagans –és a dir, els no jueus- rebessin la Salvació incorporant-se a Israel. Però l’Esperit Sant il·luminà que aquell antic condicionament amb la mort i resurrecció de Jesucrist havia acabat i totes les nacions havien d’entrar per igual en el regne de Déu. És a dir, que la Salvació de Jesús ens ve a tots els homes i dones de la humanitat pels mèrits infinits de la mort i resurrecció de Crist i no pel compliment de la Llei de Moisès.

Sant Mateu anomena “cananea” a la dona de l’Evangeli, per posar en relleu la seva condició d’estrangera i pagana, allà al territori de Tiró i Sidón, a l’exterior de la frontera d’Israel. Jesús tenia consciència que durant la seva vida mortal havia de limitar la seva missió a ser el Messies d’Israel. Per això, va donar a entendre amb el seu silenci inicial que no podia acceptar la súplica de la cananea que li demanava la guarició de la seva filla malalta. Però davant de les llàgrimes d’una mare, el cor de Jesús es va entendrir, veient la fe gran de la cananea i va curar a la seva filla. Després de la resurrecció, Jesús va ordenar als seus Apòstols que anunciessin l’Evangeli a totes les nacions. Els Apòstols van comprendre que ja el mateix Jesús havia realitzat durant la seva vida mortal, signes d’universalitat, com a Salvador que era de tota la Humanitat. Un dels signes més bells fou el de la cananea.

Pot sorprendre, en Jesús, el seu silenci i després les seves dures respostes. L’estructura pedagògica de la narració té dos finalitats: la primera, fer entendre la seriositat del pla de Déu i la seva acceptació per part del Messies; i, la segona, posar en relleu l’extraordinària “gran fe” de la cananea. Les curacions miraculoses eren signe i preludi de la Salvació messiànica. En atenció a la fe de la cananea, Déu fa una excepció en els seus plans i anticipa l’hora de la Missió Universal.

La participació en aquesta Eucaristia de joves de molts països del món i la trobada d’ahir en la Missa amb moltíssims joves i l’encontre els dies de la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid amb milers i milers de joves cristians de tot el món presidits pel Sant Pare Benet XVI, el successor de Pere, posen en relleu la catolicitat de l’Església i la universalitat de la salvació de Jesucrist. I n’estem molt contents i li donem gràcies a Déu amb la celebració de l’Eucaristia que és l’acció de gràcies per excel·lència.

Estimats joves, sou joves creients, joves de fe. La fe cristiana que heu rebut del Senyor marca la vostra identitat, les vostres arrels i us fa testimonis de Jesús enmig dels joves. El papa Benet XVI en la convocatòria que us ha fet a vosaltres joves per a la Jornada Mundial de la Joventut, us diu que “és vital tenir arrels i bases sòlides. Això és veritat, especialment avui quan molts no tenen punts de referència estables per construir la seva vida, sentint-se així profundament insegurs”.

El Senyor va quedar meravellat de la gran fe de la cananea i li va dir explícitament. I fou aquesta fe de la cananea que va merèixer aquestes paraules de Jesús: “Que es compleixi el que desitges”. I en aquell moment es va curar la seva filla, afegeix l’evangeli.

El lema de la Jornada Mundial de la Joventut és aquest: “Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe”. Ferms en la fe. Estimem i valorem la fe que hem rebut de Déu en el si de l’Església, de la família, de l’escola. No tingueu cap por de manifestar-vos com a cristians, com a joves que creieu en Jesucrist, que l’estimeu i que l’imiteu en la vostra vida. Avui que tenim especialment a l’occident europeu una cultura laïcista que pretén que la fe i la religió no es vegi en la convivència social, es redueixi a la privacitat, cal que manifestem públicament la nostra fe i la nostra condició de cristians. Benvolguts joves, procureu ser coherents amb la fe que teniu i alimenteu la fe amb la pregària, la Paraula de Déu i els sagraments de l’Eucaristia i de la Penitència.

La fe que hem rebut no és només per a nosaltres. La vocació cristiana és evangelitzadora i missionera. Hem d’anunciar l’Evangeli a tothom perquè la salvació del Senyor és universal. Això demana, benvolguts nois i noies, que anuncieu Jesucrist als vostres amics i companys joves. Els joves cristians heu de ser apòstols dels joves. Avui és urgent, ja que hi ha molts joves que no coneixen a Jesús i hi ha moltes persones que viuen com si Déu no existís. Per això és urgent que anuncieu Jesucrist amb el testimoni de la vostra vida, però també amb les vostres paraules. El Papa Benet XVI us ha dit que “els joves heu de ser protagonistes d’aquesta nova època missionera. Crist us crida per dedicar la vostra vida per donar testimoni” i afegeix que heu de ser “ferment d’una nova humanitat i promotors de la revolució de l’amor”.

Ens acull aquesta bellíssima Basílica de la Sagrada Família, dedicada al culte pel Papa Benet XVI, el 7 de novembre de l’any passat. És l’obra més excel·lent d’Antoni Gaudí, que es considerava “l’arquitecte de Déu”. Aquesta magnífica Basílica parla a tots els qui la visiten d’arreu del món i són milions, de Jesucrist i els seus misteris del Naixement, Passió, Mort, Resurrecció, Ascensió i Glorificació en la riquíssima simbologia de les tres façanes. Gaudí desitjava que les seves obres portessin les persones cap a Déu. Això significa que cada cristià ha de procurar que amb la seva vida i la seva activitat professional contribueixi a conduir els homes i les dones cap a Jesucrist, l’únic que pot donar sentit ple a la nostra vida en aquest món i per tota l’eternitat en el cel.

 

Joan Piris, bisbe de Lleida

Eucaristia d’enviament a la Catedral de Lleida, 14 d’agost de 2011

La invitación, plegaria y certeza, que atraviesa la liturgia de este domingo es la del salmo 66: Que te alaben todos los pueblos!, y nosotros estos días seremos testigos en Madrid de la diversidad de jóvenes, procedentes de doscientos países, que confiesan su fe en Jesucristo. La Jornada Mundial de la Juventud será una parábola de la universalidad, de que la fe no tiene fronteras, y de que todos están llamados a gustar la salvación del Señor.

Jesús quiere que esta convicción venga acompañada por el reconocimiento creyente de los que esperan algo de Él, y por eso utiliza incluso una pedagogía extraña en su conversación con la mujer cananea (pagana, de religión no judía) que le pide misericordia (es la plegaria de los creyentes que saben que no pueden bastarse a sí mismos, ni sanarse a sí mismos ni salvarse a sí mismos…). En algún momento del relato (Mt 15, 21-28), puede parecer que actúa con la mentalidad sectaria del pueblo judío («sólo me han enviado a las ovejas descarriadas de Israel»…), pero después alaba francamente la fe de la cananea y cura su hija, rompiendo esquemas de discriminación ideológica, desprecio racial o marginación religiosa. Aunque no haya tenido lugar todavía el sacrificio redentor de la Pascua, la salvación llega a las naciones en esta mujer: «Mujer, que grande es tu fe: que se cumpla lo que deseas. En aquel momento quedó curada su hija» (Mt 15, 21-28). Su fe la ha hecho entrar en el proyecto de Dios, y su humildad facilita que Jesús la reconozca y adelante su "Hora", manifestándose como el Señor, hijo de David, que ella ha reconocido.

Los que tenemos una cierta edad nos hemos encontrado con no creyentes que nos han dado ejemplo cuando han abierto su corazón a Dios y le han mostrado su adhesión. Por el contrario, una religiosidad endurecida por el legalismo, la rutina, la desconfianza, o una fe vacía de atención y solidaridad con los más frágiles, contribuye a dificultar la verdadera conversión.

Fijémonos con humildad en la Palabra que Dios nos ha dicho en Isaías: “Está cerca de revelarse mi triunfo... Guardad el derecho y practicad la justicia, que mi salvación está para llegar” (Is 56,1.6-7). Es una nueva forma de entender y vivir la relación con Dios, capaz de acoger a todos sin exclusión y nos pide situarnos en la perspectiva de este designio salvador del que se podrán beneficiar todos, judíos y paganos: «A los extranjeros que se han dado al Señor, para servirlo, para amar el nombre del Señor y ser sus servidores…, los traeré a mi monte santo, los alegraré en mi casa de oración».

Mi templo se llamará “casa de oración para todos los pueblos” es la expresión que usará Jesús sacando a los mercaderes del templo y manifestando en cierto modo el fin de los sacrificios de la Antigua Alianza. Lo que Dios busca son adoradores en espíritu y en verdad que surgen de todas las naciones.

Hemos de esforzarnos en entender lo que Dios nos está diciendo y la nueva actitud que nos está pidiendo. Y también hemos de caer en la cuenta que puede depender de nosotros que muchos otros puedan entenderlo y vivirlo. Hemos de querer que todo el mundo conozca el proyecto de Dios y las maravillas que ha realizado en Jesucristo y nos hemos de comprometer a proclamarlas.

¿A quién? ¿A quién participar el gozo de este tesoro de la fe que juntos podemos descubrir y compartir? Familiares, amigos, compañeros de de estudio o de trabajo…, desconocidos con quienes las circunstancias de la vida nos ponen en contacto. Con imaginación hemos de poner los medios necesarios y crear el clima adecuado para que sea posible que se encuentren con el Señor; la atracción y la gracia las pone Él, quien realmente cura es Él, pero nuestra colaboración con Él es importante.

Sigamos el ejemplo de san Pablo (Rom 11, 13-15. 29-32) que, siendo judío, no esconde su condición de apóstol y cuenta todo lo que ha hecho para que los paganos accedieran a la fe haciéndoles ver lo que Dios ha realizado en ellos, transformando su vida y mostrando su misericordia que no excluye a nadie. Nuestra libertad para poder anunciar a Jesús en nuestros ambientes es un derecho inalienable, compatible con una sana laicidad, y hemos de ejercerlo con convicción pero haciendo que sea creíble mediante el testimonio de nuestra vida. La acción salvadora de Dios es patrimonio de la humanidad, va dirigida a toda ella y estamos llamados a favorecerla.

Cada vez más el fenómeno de la globalización afecta a nuestras relaciones interpersonales y sociales: hagamos de nuestra Iglesia «casa de oración para todos los pueblos» y también casa y escuela de comunión, casa de acogida universal donde todos podamos sentarnos la misma mesa.

Vivamos intensamente esta Jornada Mundial de la Juventud en Madrid, con el Sucesor del Apóstol Pedro, como una experiencia extraordinaria de universalidad. Vivámosla con agradecimiento y seamos promotores de la fraternidad universal haciendo cada día más visible la realidad del proyecto de Dios: Que te alaben todos los pueblos!

Urgell: Celebració al Santuari de Meritxell i a la Catedral d’Urgell.

Girona: Eucaristia a Girona.

Terrassa: Missa a la Catedral.