Pasar al contenido principal
Catalunya Religió

(Ramon Bassas - CR) Per la Mare de Déu d'agost, el proper dia 15, que era el dia reservat a les festes locals abans que es popularitzessin els patronatges, és el dia que hi ha més festes majors a Catalunya. De totes elles, avui hem volgut destacar un senzill aplec al Pallars Sobirà, entre la Vall Ferrera i la Vall del Tor, el que es fa anualment a l'església romànica de Santa Maria de la Torre, a la petita població d'Alins de Vallferrera, que rebrà la visita de força gent. Tots ells participaran primer a la celebració religiosa i posteriorment s'hi repartirà coca i vi per a tothom.

L'aplec

En una conversa de Joan Lluís (escriptor pallarès mort el 1999) amb la padrina de casa Jan Xica i recollida al llibre El meu Pallars (Ed. Barcino, Barcelona, 1976) narra molt bé com era l'aplec a principis del segle XX. Hi diu (hem respectat l'ortografia original):

"De bon matí tot lo poble aixívom amb professó, amb les banderes de l'església desplegades, cantant lo rosari de l'aurora, fins arribar a la capella. Un cop allí, les que no teniven de complir cap vot asmorzàvem, i les que l'havien de complir, no hu feven fins a l'aixida de missa. Després d'asmorzar, la campana tocava a missa, i després de missa se solive ballar uns quants balls plans i alguna asquerrana a la mateixa placeta de l'església".

"Acabat lo dinar es feve una mica de repós a l'ombra dels arbres; açó la gent gran La joventut s'entaforaven per aguell bosc, fent la seua gatzara, i fins que la campana tornave a tocar a vespres, no es deixaven veure. Dites les vespres i el rosari, as feve una petia professó per l'entorn de la capella; portaven la Verga a la seua peana, s'aixive de nou de l'església a la placeta, i qui tenia gana brenave; d'altres compliven vot o en feven de nou".

L'església de Santa Maria de la Torre

Joan Bellmunt i Figueras, al llibre Devocions Marianes Populars - El Pallars Sobirà (Pagès editors, Lleida, 2004) la descriu "emmarcada en un paisatge ple de bellesa, silenci i pau" i que "les aigües clares i fresques discorren quasi a besar les parets del temple i donen un encís for a mida a tot l’entorn". Bellmunt creu que "no hi ha cap mena de dubte que anys endarrere aquest lloc es devia veure més concorregut, ja que hi acudien, a més d’Alins, Àreu i Norís, però el realment cert és que aquest lloc és un racó idíl·lic, on l’aigua juga amb els peus del caminant, i que transpora el viatger amb predisposició d’esperit a una mítica i misteriosa recordança d’altres temps".

A banda de poder contemplar el meravellós paisatge que atresora, aquest aplec és una bona excusa per descobrir el curiós romànic de la de la Vall Ferrera, amb edificis modestos quant a les seves dimensions i els materials amb què foren construïts. L'església de Santa Maria de la Torre destaca de la resta, però, pel seu gran tamany. Situada en uns prats a l'esquerra de la Noguera, l'edificació gaudeix de grans proporcions i tenia la volta esfondrada fins la darrera remodelació, conserva la volta de l'absis i un gran portal romànic amb doble arquivolta i àbac al mur de ponent. És envoltada de notables edificacions que algun autor ha atribuït a un antic monestir, tot i que no n'hi ha proves documentals. Podeu veure'n la fitxa descriptiva de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) clicant aquí, i el mapa topogràfic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), fent-ho aquí.

La referència documental més antiga que hi ha data del 1232, quan tant l'església del poble, dedicada a Sant Feliu, com de Santa Maria de la Torre, foren cedides a Bernat de Prades, prior del capítol canonical d'Urgell. Però sabem també que és un edifici del segle XI que en els dos segles posteriors va remodelar-se en vàries ocasions, com, per exemple, la portada meridional que avui és a la façana de ponent. A la parròquia de Sant Climent d'Àreu es conserva la talla d'una mare de Déu romànica del segle XII procedent d'aquesta església. En aquesta talla, el Nen està assegut sobre la cama esquerra de la Mare, la qual porta el cap cobert amb un vel i a sobre una corona. Les obres de restauració han estat cosntants des de 1983. També dels entorns, on fa pocs anys s'hi construí un pont per millorar-ne l'accés.

Destaca, en la seva tasca per la presevració del patrimoni, la tasca de l'Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera (fundada l'any 1.983) [vegeu bloc aquí].

Mostra Elements festius d'origen religiós en un mapa més gran

Foto: Centre d'Art Romànic Català (ARCAT) - Institut d'Estudis Catalans (IEC)

Per les referències bibliogràfiques, hem comptat amb l'ajuda de J.A.Baron.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.