Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Miquel Àngel Codina/Catalunya Cristiana) El germà Pascual Piles té una llarga trajectòria dins de l’Orde Hospitalari. Durant dotze anys va assumir la màxima representació a l’Orde com a superior general. Durant aquest temps va poder conèixer gairebé tots els centres de l’Orde i va viure de prop la seva evolució. Després del seu retorn de Roma i d’uns mesos a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat i als Serveis Sociosanitaris de la mateixa localitat, va assumir la representació de l’Orde a la Província d’Aragó-Sant Rafael durant tres anys. Enguany ha tornat a ser escollit per a un període de quatre anys més.
 
Quins són els valors que configuren el carisma de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu?
Hem estat fent un plantejament dels nostres valors a les diferents cultures i vivències dels diversos llocs del món on som presents. Aquest material ha estat estudiat per la Cúria general i ha definit els nostres valors en cinc: hospitalitat, qualitat, respecte, responsabilitat i espiritualitat. Aquests són els valors comuns que, com a Orde, volem promoure a tots els centres. Parteixen de l’hospitalitat com a eix central i prenen diferents formes i aplicacions depenent de cada realitat.


Per què el do de l’hospitalitat és el fonamental?
L’Orde es va aprovar a l’Església com a Orde Hospitalari l’any 1752. Hi va haver un temps en què els germans, quan començaven a fer la seva consagració, durant el procés d’aprovació, només feien el vot d’hospitalitat. Podem dir que des dels inicis de l’Orde tenim un quart vot, que és el de l’hospitalitat.
 
Com ha evolucionat la tasca de l’Orde Hospitalari al llarg del temps?
Sant Joan de Déu va morir amb un únic hospital fundat, el de Granada. L’imperatiu de la seva fundació sorgeix d’una inquietud, d’una veu interior de donar-se als altres i que s’actualitza després d’haver sentit un sermó de sant Joan d’Àvila. L’impacta de tal manera que el porta a ingressar a l’Hospital Reial de Granada, a la secció de malalts mentals, d’on va sortir després d’uns mesos disposat a crear un hospital on els malalts pobres i necessitats fossin tractats com ell desitjava. Són paraules textuals que recull el seu primer biògraf, Francisco de Castro, el 1585. Seguint aquest plantejament, l’Orde ha viscut els més de 500 anys de la seva història tractant de fer present la seva hospitalitat arreu del món. Pensem que ha evolucionat segons les exigències dels temps, en cadascun dels 51 països on l’Orde es troba present.
 
Aquest 11 de juny s’ha posat en funcionament el nou hospital general del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, a Sant Boi. Quines novetats aporta aquest nou centre hospitalari?
Per a nosaltres, com a Orde, com a institució, és un gran repte. És un hospital que substitueix el que s’anomenava Hospital Comarcal a la ciutat de Sant Boi i abasta un territori assistencial format per Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat. S’ha construït dins del recinte que tenim a Sant Boi per a la salut mental i comporta la creació del concepte de Parc Sanitari amb quatre àrees fonamentals: hospital general, salut mental, àrea de discapacitat intel·lectual i àrea sociosanitària. Això suposa fer un pas cap a una normalització més gran en el tractament de la salut mental. Per a nosaltres, com a religiosos, comporta, a més d’una millora assistencial per a les persones que ho demanin, un plantejament evangelitzador des del servei a l’hospitalitat.
 
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu està especialitzat en trastorns mentals. Per què creixen cada cop més a la nostra societat aquest tipus de malaltia?
Una de les especialitats a la qual ens havíem dedicat fonamentalment a Sant Boi és la salut mental. Ara formem el Parc Sanitari amb diferents realitats. Les causes d’aquests trastorns són diverses: hi ha estructures de personalitat que hi són propenses, ambients socials que els afavoreixen, mals usos de la llibertat que promouen la mancança de salut mental en els comportaments (addiccions, agressivitats descompassades a la vida ordinària…).
 
Com lluitar contra l’estigma social que susciten aquests trastorns?
Penso que una manera d’eliminar l’estigma que posem als que estan afectats per trastorns de salut mental és la necessitat que té la nostra societat de ser sensible davant de les necessitats dels altres, de ser solidària, de ser acollidora, de ser hospitalària. Moltes vegades prospera en el nostre comportament pensar només en nosaltres mateixos, en la competitivitat i a tractar d’eliminar els problemes que la manca de salut mental pot provocar a la societat recloent els afectats. Avui tenim moltes possibilitats de normalització, independentment que hi hagi moltes persones afectades que ho passen molt malament, tant ells com el seu entorn. Tots hem de treballar per ser més humans. L’hospitalitat encarnada en el cor de les persones és un do molt gran per a la nostra societat.
 
Quina és la clau per aconseguir que els centres assistencials de Sant Joan de Déu proporcionin al pacient una atenció integral de qualitat?
Tractem de tenir sempre present en la nostra actuació les diferents necessitats que la persona té: biològiques, socials, psicològiques i espirituals. És així com pensem que realitzem una assistència integral. Ens sembla que la millor manera de treballar és a través d’un equip interdisciplinari, seguir els processos i arribar a assolir la normalització de la persona que tenim davant com a pacient. Per això desenvolupem també accions i serveis complementaris que millorin el model assistencial i tinguin present la globalitat de la persona.


L’Obra Social dels Germans de Sant Joan de Déu du a terme una tasca extraordinària amb el proïsme més necessitat. Com es desenvolupa aquesta acció?
L’Orde Hospitalari ha tingut una tradició benèfica en la seva actuació. En organitzar-se els serveis sanitaris i els socials pel govern, nosaltres hem escollit l’opció de concertar amb ells i oferir els nostres serveis des d’una institució privada sense afany de lucre. Això no obstant, hi ha molts programes que nosaltres fomentem a partir de l’Obra Social per tal de poder arribar a sufragar aquests programes que no participen del que són concerts o bé cobrir necessitats complementàries.


A quins col·lectius s’adreça essencialment l’Obra Social?
Són molt variats. Tenim accions i programes que es realitzen a països en via de desenvolupament, on l’Orde té les seves institucions, i a centres agermanats. D’altres es fan aquí, als nostres centres, on portem persones perquè es tractin de malalties difícils que al seu país no tenen solució. Per exemple, el programa Cuidam, de l’hospital materno-infantil d’Esplugues. També treballem juntament amb altres institucions religioses. Hem promogut fundacions per a temes tutelars i per a centres especials de treball i de suport a la reinserció sociolaboral juntament amb altres institucions mitjançant fundacions compartides. Així mateix, desenvolupem accions orientades a les persones excloses i a la recerca de malalties «rares».
 
Quina és la missió dels voluntaris de Sant Joan de Déu?
La presència del voluntari als nostres centres té un gran valor. És una persona que, des de la seva dimensió humana o cristiana, vol col·laborar en la nostra obra i ho fa dedicant-hi una part del seu temps. Per a nosaltres és important formar el voluntari amb la finalitat que la seva presència als nostres centres sigui beneficiosa per als altres, però també per a ell mateix. La seva missió és fer accions humanitàries en els serveis i acompanyar els usuaris i, en ocasions, també els familiars. Depenent dels centres, poden realitzar altres accions. Tenim una fundació que es responsabilitza del voluntariat; a cada lloc hi ha un coordinador o coordinadors. La seva presència és molt valorada per tothom, especialment pels professionals, cosa molt important dins d’una estructura social o sanitària.
 
La realitat dins dels hospitals sovint és molt dura. Quin perfil ha de tenir la persona que vol exercir de voluntari de Sant Joan de Déu?
Fem periòdicament sessions informatives per explicar en què consisteix el nostre voluntariat. També fem sessions formatives per anar-los preparant sobre el que serà la seva actuació. Ha de ser una persona amb temps, que tingui clar que ha de ser capaç d’estar amb els professionals i fer la seva aportació integrada amb ells. Per a les accions concretes, se’ls explica en què consistiran els continguts. Cal fer un seguiment i avaluació de la seva dedicació. Actualment, als centres que depenen de la nostra Província tenim uns 800 voluntaris.
 
A més del voluntariat, quines altres maneres hi ha de poder col·laborar amb Sant Joan de Déu?
Uns ho fan des de l’exercici de la seva professió, altres són voluntaris dels nostres centres, altres són benefactors de la nostra Obra Social, etc. Creiem que, des del concepte d’hospitalitat i aglutinant iniciatives i sensibilitats de moltes persones, anem constituint un grup gran de vinculacions. N’hi ha que aporten la seva feina, temps, diners, idees... Moltes persones ens donen suport amb el seu afecte, la seva pregària i la seva proximitat a l’Orde. Els voluntaris, amb els seus coordinadors al capdavant; l’Obra Social, mitjançant la seva dinàmica i estructura, i els mateixos centres, amb les seves iniciatives hospitalàries, generen aquest gran grup de persones properes i col·laboradores de l’Orde.

Miquel Àngel Codina. Text publicat a Catalunya Cristiana.