Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 No voldria passar per alt una recent celebració que tingué lloc el 6 d’agost.  És la commemoració de la Transfiguració de Nostre Senyor; una data que es troba en ple estiu i pot passar desapercebuda, per molts de nosaltres.  El seu missatge però el volem retenir,  és un missatge que ens revela la Llum que ve de Dalt i que la pedagogia de l’Església ens ho recorda. 

Sempre m’impressiona pensar que, en aquest dia, any rere any, en la vigília d’aquesta celebració, els monjos del Mont Athos (Grècia) surten del Monestir amb animals carregats d’aliments, mantes i objectes litúrgics, tots ells decidits a pujar la muntanya per arribar al seu cim, allà on es troba una capella dedicada a la Transfiguració del Salvador, i que es troba a 2.035 m. d’altitud. 

Els monjos, mentre pugen la muntanya cantem l’himne de la vigília de la Transfiguració i en la mesura que avancen es van afegint d’altres monjos que venen dels diferents monestirs que es troben en l’Athos, així com també pelegrins vinguts d’arreu i que hi participen d’aquesta experiència. Durant la nit, les pregàries ressonen en l’interior del temple. 

També aquesta peregrinació pot ser personal. Des de fa molt de temps i, seguint una antiga tradició els monjos que, en un moment crucial de la seva vida necessiten ajut,   pugen al cim d’aquesta muntanya,  per poder resar més a prop del cel i rebre  de Déu una llum pel seu discerniment.  

En aquesta muntanya, es recorda el fet que ocorregué en la muntanya del Tabor, en temps evangèlics (St. Mateu, 17, 2-5),  quan Jesús prengué amb ell als tres deixebles Joan, Pere i Jaume i pujaren a la muntanya alta, i es transformà davant d’ells; la seva faç resplendí com el sol i els seus vestits es tornaren blancs com la llum. Un núvol lluminós els embolcallà en la seva ombra i una veu sortí del núvol tot dient: “Aquest és el meu Fill estimat, que té tota la meva benvolença, escolteu-lo. 

El Salmista resa: “En la teva Llum veurem la Llum”...  pujar a un “lloc alt” és una senyal d’ascensió espiritual que, de virtut en virtut,  obre l’accés a la contemplació divina. Així nosaltres, que ens trobem a peu de carrer, no per això deixem de pujar al cim més alt del nostre interior, allà on els pensaments s’eleven buscant la llum del Sol de Justícia, que és Jesucrist i que,  segons ens trobi, si ens hem preparat per fer aquesta escalada, i si és la seva voluntat, ens mostrarà el resplendor de la  Glòria del Regne dels cels.  Si més no, és el kerigma que els apòstols ens han transmès. Posem-hi confiança.