Pasar al contenido principal

La notícia ha passat en part inadvertida per l’opinió pública. El desarmament d’ETA, formalitzat en un acte públic celebrat a Baiona, va comptar amb dos testimonis d’excepció que avalaven i desmentien el que els mitjans de comunicació més reaccionaris titllaven com un mer acte propagandístic, un “paripé”. Com destacava Eusebi Val a La Vanguardia, es tractava de dos eclesiàstics rellevants, el pastor evangèlic Harold Good que va actuar com a mediador amb l’IRA, i l’arquebisbe de Bolonya i consiliari de la Comunitat de Sant’Egidio, Mateo Zuppi. Els dos van participar com a garants de la Comissió Internacional de Verificació de l’acte unilateral de desarmament d’ETA, qualificat pel Govern francès de ‘gran pas’. Posició que contrastava amb l’hostilitat del govern del PP.

La presència de l’arquebisbe de Bolonya, nomenat directament pel papa Francesc fa un any i mig, té una enorme transcendència. Va venir amb un avió privat i la seva presència va deixar totalment descol·locats els bisbes bascos. Ni estaven avisats. Evidentment, comptava amb les benediccions de la Santa Seu, és a dir de la Secretaria d’Estat i del seu responsable, Pietro Parolin. Significa que el Vaticà avala el procés de pacificació del País Basc i que ha participat, discretament, en la seva resolució, fidel a la tradició que sempre ha caracteritzat l’Església basca dels bisbes Setién, Uriarte, Larrauri, Cirarda, Asurmendi i tants d’altres, Fins que van arribar els actuals, nomenats descaradament pel cardenal Antonio María Rouco per desnaturalitzar l’Església basca. La seva postura en relació amb el desarmament d’ETA, gairebé idèntica a la del PP i els sectors afins, va originar fortes protestes de comunitats i institucions eclesials.

La prova de tot plegat és la reacció dels actuals bisbes de les seus de Bilbao, Vitòria i sobretot Sant Sebastià. Mentre el bisbe de Vitòria dissimulava i afirmava que “se n’alegrava que l’Església continués ajudant el procés de pau i recolzava totes les mediacions eclesials”, el bisbe Munilla de Sant Sebastià carregava durament contra la presència de Zuppi. Segons Munilla, l’arquebisbe de Bolonya simplement “va acudir a títol particular, sense cap tipus de benedicció ni implícita ni explícita de la Santa Seu”. I en el seu argumentari interpretava aquesta presència de Zuppi com un acte de desesperació dels organitzadors que “com no sabien a qui recórrer van buscar un bisbe pel seu compte”.

Els fets són tossuts i Munilla ha fet, una vegada més, el ridícul més estrepitós. Zuppi havia fet d’intermediari en conflictes anteriors i, el més important, el Govern basc, amb el lehendari al capdavant, va traslladar a la Santa Seu la necessitat de la seva intervenció. Munilla i els seus mentors han quedat en fora de joc.

 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.