"L’Eucaristia és la taula a la que poden asseure’s tots els homes i dones" Dijous Sant. Cicle A

Dijous Sant. Cicle A

Barcelona, 13 d’abril de 2017

Què és l’Eucaristia?

L’Eucaristia és la taula a la que poden asseure’s tots els homes i dones del món sencer.

És una taula ampla, amplíssima, en la que, per voluntat de Déu, tots hi tenim cabuda.

Justament, per això, no tenim cap dret a celebrar l’Eucaristia

-si som excloents i elitistes

-si fem distinció i accepció de les persones

-si som racistes

-si excloem els que no pensen o no parlen com nosaltres o no són del color de la nostra pell.

Una comunitat racista, una comunitat fanàtica i excloent--- no celebra realment l’Eucaristia.

Doncs, què fa?

El que fa és una comèdia, una burla, una farsa, un engany. Aquí només hi hauria orgull, menyspreu i prepotència, però no Jesucrist germà i Salvador.

L’Eucaristia és la gran taula familiar a la que s’asseuen Jesús amb els pobres i pecadors, especialment amb els pobres i pecadors.

No podem excloure de l’Eucaristia els pecadors perquè tots ho som i tots la necessitem.

En canvi, els que es tenen per purs, nets i sants, els fariseus i perfectes -- no la necessiten.

La comunió real amb Jesús sagrament i proïsme ens purifica i ens redreça.

Siguem més concrets:

No hem d’excloure de les nostres Eucaristies

-els divorciats

-els capellans secularitzats

-els drogoaddictes

-les prostitutes

-els lladres, etc.

A l’Eucaristia hem de sentir-nos i acceptar-nos com el que realment som davant de Déu Pare i Mare

-som fills pròdigs

-som publicans

-som Magdalenes

-som Zaqueus

-som el Bon Lladre i el Mal Lladre...

A tos aquests i a totes aquestes els hi va obrir i els hi obre la seva taula universal el Senyor i Salvador del món sencer.

No els la tanquem pas nosaltres exercint de creients o d’eclesiàstics

-mesquins

-escarransits

-inquisidors

-excloents

Siguem oberts i generosos, acollidors i comprensius com ho és Déu.

Realment ho som?

Realment ens hi esforcem?

Mireu: aquest món té arreglo, té remei, té salvació si hi ha persones que es neguen a fer de senyors i dominadors dels altres i accepten anar per la vida com a servidors de tots, començant pels més pobres i desesperançats.

Josep Llunell