(Pau Vidal sj. Kakuma) Diumenge passat, 30 de juny vaig celebrar amb alegria el primer aniversari de l'ordenació sacerdotal. Ha estat un any difícil, però ple de gràcia. Aquesta cita m'ha inspirat a caminar, escoltar i estar amb els refugiats en lloc de tractar de fer massa coses:
"La nostre major temptació, en veure el patiment dels refugiats (...) és començar els projectes, donar coses materials, decidir en massa el que els refugiats necessiten. Ells solen arribar a l'exili sense sabates, amb només una camisa trencada, amb fam, sense un pla clar. Però el refugiat no va patir aquesta experiència per tal d'aconseguir una camisa o unes sabates. La seva experiència humana s'ha de respectar. Estan traumatitzats per la violència, sols, rebutjats, amb el cos esgotat, sense dubte, però també esgotat per la pèrdua d'un lloc en una societat estable, i de vegades per sentir-se culpable pel que va fer per sobreviure. Ells volen ser entesos, ser escoltats. La seva pregunta freqüent és: per què em fa Déu això a mi?. Ells tenen el dret de demanar resposta a aquesta pregunta. (...) Aquest és el nostre paper principal, escoltar les preguntes, l'anhel i la necessitat humana fonamental dels refugiats ".
Mark Raper SJ. Jesuit Refugee Service, Everybody's Challenge:
Essential Documents of Jesuit Refugee Service 1980-2000, 87.
Etapa educativa
Tags
Grupos
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.