Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

(Marta Nin/CR-Roma) Des d'una perspectiva vaticana l'any s'enceta negativament, amb l'atemptat als cristians coptes d'Alexandria a Egipte. Les persecucions religioses que viuen els cristians al Pròxim Orient marcaran sens dubte l'agenda dels propers mesos. La necessitat de progressar en matèria de llibertat religiosa en aquesta regió i en d'altres és una de les preocupacions més grans de Benet XVI, tal com queda palès el Missatge per a la Jornada de la Pau d'enguany. En el darrer atemptat a Alexandria es marca, però, un punt d'inflexió pel que fa a la condemna unànime de la comunitat internacional, la veu de la qual no s'havia fet sentir gaire fins ara.
 
També en matèria de llibertat religiosa caldrà veure com evoluciona la situació dels catòlics a la Xina al llarg del 2011, després de la nova presa de posició vaticana contra les pressions que reben els catòlics fidels a Roma, i contra l'última ordenació episcopal il·lícita per part de l'Associació Patriòtica, pilotada pel govern de Pequín.  
 
Una altra qüestió espinosa, la crisi dels abusos sexuals, continuarà sent rellevant aquest any, especialment pel que respecta als Legionaris de Crist. La tasca del cardenal Velasio De Paolis, encarregat de refundar aquesta congregació, portarà els seus primers fruits després que ja s'hagi delimitat el poder dels prelats més propers a Maciel. Dins dels legionaris es demana que De Paolis sigui encara més contundent i es preveu que enguany comencin a rodar caps.
 
Pel que fa a l'agenda papal de viatges, Benet XVI n'emprendrà cinc a l'estranger: Croàcia, San Marino, Madrid, Alemanya i Benín. S'espera que la propera visita del pontífex a l'Àfrica se segueixi sense les ombres que en van distorsionar la primera, quan els mitjans van focalitzar tota l'atenció a partir de les seves declaracions sobre el preservatiu.
 
El 2011 realitzarà les seves primeres passes el recentment creat Pontifici Consell per a la Nova Evangelització, liderat per l'arquebisbe Rino Fisichella. Eclesiàstics de primera línia, com el cardenal Kasper (en declaracions a la secció alemanya de Ràdio Vaticana), ja han qüestionat públicament la validesa d'aquest nou dicasteri i no amaguen la seva perplexitat davant d'un organisme la tasca del qual ja duen a terme altres pontificis consells i les conferències episcopals.
 
També enguany, a partir de l'abril, es posarà en marxa la nova Autoritat d'Informació Financera, que control·larà i sanejarà els moviments econòmics de la Santa Seu en una iniciativa de Benet XVI per donar transparència a les finances vaticanes.
Aquest any, per primer cop, es donarà el que el cardenal Camillor Ruini ha anomenat el "Nobel de Teologia", un premi atorgat per la recentment creada Fundació Joseph Ratzinger, nascuda gràcies a una part dels beneficis pels drets dels llibres de Benet XVI.
Un gran interrogant per al 2011 és la beatificació de Joan Pau II. Hi ha qui dóna per cert que no passarà d'enguany que Karol Wojtyla pujarà als altars, però altres veus es mostren escèptiques sobre una propera data d'aquesta cerimònia.
 
Pel que fa als nomenaments episcopals un dels més esperats d'aquest any és de l'arquebisbe de Milà, una seu que des de sempre ha marcat el tarannà de l'Església. Quan va fer 75 anys l'actual cap d'una de les diòcesis més grans del món, Dionigi Tettamanzi, va veure prorrogat el seu mandat fins al 2011. Les diferents ales de l'Església italiana ja estan avançant des de fa temps les seves propostes. Un dels candidats és el cardenal Gianfranco Ravasi, actual president del Pontifici Consell de la Cultura, considerat però massa transversal per al sector més conservador.
I és que no és fàcil obrir algunes portes al Vaticà. Ho demostra un esdeveniment que havia de tenir lloc el 2011 però que ha quedat en paper mullat: la presència d'un pavelló de la Santa Seu a la Biennal de Venècia 2011. Una iniciativa, promoguda pel mateix Ravasi, que volia comptar amb la presència de set o vuit artistes d'arreu del món, no necessàriament creients, amb l'intent de promoure el diàleg entre la fe i l'art contemporani. A la Biennal han esperat en va fins a última hora. Des del Vaticà s'ha acabat frenant el que possiblement semblava massa agosarat.