Els primers anys de ministeri

El capítol IV de la nova Ratio fundamentalis institutionis sacerdotalis està dedicat a la formació dels preveres com un únic camí discipular i missioner.

La formació inicial és aquella que es porta a terme fins al dia de l’ordenació presbiteral. La formació permanent al llarg de tota la vida ministerial «representa una necessitat imprescindible en la vida i l’exercici del ministeri de tot prevere», que no és simplement una actualització de coneixements de caràcter pastoral o cultural, sinó que «implica una continua conversió del cor, la capacitat de llegir la vida i els esdeveniments a la llum de la fe i, sobretot, la caritat pastoral».

El papa Francesc ha parlat sovint de la formació del prevere com un únic camí. A la Conferència Episcopal Italiana (8 de novembre de 2014) els deia: «la formació no té un final, perquè els preveres no acaben mai de ser deixebles de Jesús, no acaben mai de seguir-lo (...) La formació inicial i la permanent són dos moments d’una sola realitat: el camí del deixeble prevere».

La nova Ràtio ens descobreix un petit tresor pel que fa als preveres en els seus primers anys de ministeri. Efectivament, els números 83 i 84 ens parlen dels preveres en els primers anys de ministeri, que són els primers moments de la formació permanent per a la qual la Ràtio demana que els bisbes tinguin una cura especial d’aquests joves sacerdots, vetllant per tal que no siguin posats en situacions especialment delicades, o en destinacions allunyades dels germans preveres, així com també, en la mesura que sigui possible, que afavoreixin algun tipus de forma de vida en comú.

L’exhortació a ajudar els preveres joves s’adreça també als preveres als quals se’ls confia la responsabilitat d’acompanyar-los pastoralment, com ara els arxiprestos i els rectors parroquials en el cas dels vicaris, de manera que recolzin i promoguin les seves qualitats «per tal que puguin abraçar amb entusiasme els primers desafiaments pastorals».

El número 84 assenyala de manera precisa alguns dels desafiaments que poden plantejar-se al novell prevere en els primers anys de ministeri i que concreta en aquests punts:

L’experiència de la pròpia debilitat. Molts hem experimentat en els primers anys de ministeri les nostres limitacions personals i les nostres mancances davant els reptes de la pastoral o l’escassetat dels fruits que pensàvem recollir. La Ràtio ens anima d’una banda a ser més humils, a confiar més en la misericòrdia del Senyor, i comprendre millor la relació amb els altres. D’altra banda ens recomana no aïllar-nos i especialment intensificar la relació amb el director espiritual.

El risc de sentir-nos funcionaris del “sagrat”, és a dir, oblidar que hem estat cridats i enviats a ser pastors (homes amb cor de pastor) i limitar-nos a fer unes «funcions» d’empleat d’una comunitat parroquial o d’un bisbat. Si això succeeix cal conformar-nos novament al Bon Pastor i apropar-nos més als germans preveres.

El repte de la cultura contemporània. Tots som conscients que la cultura actual i la societat en què vivim presenta importants problemàtiques que el novell prevere haurà d’entomar i haurà d’afrontar des d’un sòlid ancoratge humà, espiritual, pastoral i intel·lectual que demana des dels primers anys una constant actualització.

L’atracció del poder i la riquesa. La Ràtio concreta aquests pecats: «l’aferrament a una posició, l’obsessiva preocupació per crear-se espais exclusius per a un mateix, l’aspiració a “fer carrera”, l’aparició d’una ànsia de poder o d’un desig de riquesa». En aquests casos la Ràtio considera oportuna la correcció fraterna, o algun altre camí que sigui oportú.

El desafiament del celibat. Els nous estímuls que viu el novell prevere, així com també les tensions de la vida pastoral, el poden portar, si no té cura, a una regressió afectiva que el destorbi en aquests dos grans objectius de la seva vida com a prevere: l’exercici de la paternitat sacerdotal i la caritat pastoral.

El lliurament total al propi ministeri. El zel apostòlic i la generositat en el lliurament poden afeblir-se per diverses causes. La Ràtio n’apunta algunes: cansament i problemes de salut, conflictes, desil·lusions, la rutina, la dificultat d’acceptar els canvis...

És bo ser conscients d’aquests desafiaments i, davant del cansament que poden provocar en la vida del novell prevere, tenir presents allò que el papa Francesc deia a la missa del crisma de l’any 2015: «la imatge més profunda i misteriosa de com tracta el Senyor el nostre cansament pastoral és aquella del qui “havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem”: l’escena del rentament dels peus».

Norbert Miracle