El zero

Els alumnes li tenen por. Els professors amenacen amb ell per puntuar un treball mal fet. Els economistes lluiten per posar-lo a la dreta per incrementar el seu negoci, perquè un zero a l’esquerra no val per a res.

Els alumnes li tenen por. Els professors amenacen amb ell per puntuar un treball mal fet. Els economistes lluiten per posar-lo a la dreta per incrementar el seu negoci, perquè un zero a l’esquerra no val per a res. Alguns països tenen el seu km 0. El podem veure a la Puerta del Sol, indicant l’inici de les sis carreteres radials que s’estenen per la pell ibèrica. A París, es troba el km 0 als peus de Notre-Dame i, des d’allà, les carreteres solquen el mapa francès comptabilitzant distàncies. A Nova York, podem visitar la zona zero, que se situa a la base de les anomenades Torres Bessones, enderrocades pels avions suïcides i reduïdes a cendres després del seu esfondrament espectacular. La moda del pentinat afavoreix que algunes persones vagin rapades al zero, donant una imatge d’avantguarda o d’adscripció a determinades tribus urbanes. En una suma, el 0 ni afegeix ni treu, però en una multiplicació qualsevol factor s’enfonsa en la insignificança. La neutralitat matemàtica del 0 en les addicions es converteix en fred des de la perspectiva meteorològica. El zero és el no-res i, a la vegada, també l’inici d’una nova etapa, com indica l’expressió “posar el comptador a zero”. Així, s’oblida l’anterior i s’ofereix una nova oportunitat. Les seves arrels filològiques apunten al sànscrit i a l’àrab. Un partit de futbol que acaba a zero al marcador significa un empat sense gols. Si algú et diu que ets un zero, et considera un inútil, indigne de la mínima autoestima. No obstant això, el zero també serveix per cobrir els forats. Tenir el compte bancari a zero és el mateix que no tenir pasta. Els lingüistes parlen del morfema zero. La vida és com el zero. Té polivalència i versatilitat. El seu valor depèn de com sapiguem jugar-lo.