La Maria viu al carrer. És una dona de mitjana edat. Sempre neta, portant el sac de dormir i una motxilla. No beu, no fuma, no te parella, és molt amable i coneix a la perfecció tot el que cal fer per esmorzar, dinar, sopar, comunicar-se per correu electrònic...etc. S’ha recorregut Barcelona de dalt a baix infinites vegades.
De tant en tant conversem. Parla sobre tot dels seus companys del carrer, del més grans i especialment dels joves de tota Europa que cerquen a Barcelona un clima i unes atraccions que no troben en altres ciutats. En coneix a molts; quan pot els ajuda a anar al metge,... a Arrels. Els acompanya com una més d’aquest col·lectiu que va creixent dia a dia.
Evidentment la Maria és confident d’aquestes vides. Sap escoltar i s’identifica per comprendre des de dins. Molts cops li han preguntat qui és, què hi fa al carrer, perquè no beu i no s’aparella ni que sigui per a passar una nit,....etc. Ella sempre respon el mateix: “Oi que jo no et pregunto a tu? Oi que tots tenim un passat? Doncs el meu no vull explicar-lo”. És un argument profundament respectat. Qui més qui menys sap la seva vida, i a vegades la vol guardar fins defensar-la.
Quan la Maria marxa del meu despatx resto una mica tocat per dins. “Jo aniré a casa, em trobaré amb els meus companys, soparem, comentarem, ... i ella, la Maria, on dormirà aquesta nit , quins drames humans haurà d’acompanyar...?“. Ja al metro, de camí cap a la comunitat, prego per ella i per la gent del carrer. Sento que de forma senzilla i anònima Jesús es fa present en els carrers de Barcelona, en la Maria A. S.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.