Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Miquel Àngel Codina/Catalunya Cristiana) Deu organitzacions no governamentals per al desenvolupament (Acció contra la Fam, Ajuda en Acció, Assemblea de Cooperació per la Pau, Creu Roja Catalunya, Farmamundi, Intermón Oxfam, Mans Unides, Observatori del Deute en la Globalització, Save the Children i Unicef) han impulsat conjuntament amb la Generalitat de Catalunya una campanya per denunciar com l’extrema pobresa d’Haití ha convertit el terratrèmol esdevingut l’any passat en aquest país centreamericà en una de les pitjors catàstrofes de la història.
 
Coincidint amb el primer aniversari del sisme, el 12 de gener passat es va presentar, en roda de premsa, aquesta campanya de solidaritat amb Haití, que vol retre comptes de la feina realitzada per les ONG durant aquest any i denunciar tant la passivitat dels governs en els compromisos d’ajuda com les causes que han portat Haití a ser un dels països més vulnerables i empobrits del món. Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament i director d’Intermón Oxfam a Catalunya i Andorra, i Iolanda Fresnillo, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització, van explicar els objectius de la campanya, que pretén ajuntar els esforços de totes les ONG federades que treballen a Haití.
 
El Palau Robert de Barcelona acull, del 18 de gener al 13 de febrer, la campanya «Haití: un terratrèmol que dura segles. Catalunya amb Haití». Entre altres activitats, hi ha una exposició fotogràfica, tres taules rodones, una obra de teatre, una bicicletada popular i una xarxa gegant instal·lada al jardí del Palau Robert perquè els visitants de l’exposició puguin deixar-hi missatges solidaris adreçats a la població haitiana. «Amb tots aquests comentaris de suport, impressions i pensaments elaborarem un vídeo que el farem arribar als haitians i haitianes que pateixen diàriament les conseqüències de la pobresa extrema agreujada ara pels efectes devastadors del terratrèmol. Fem sentir al poble haitià la nostra solidaritat!», va exclamar Francesc Mateu, durant la roda de premsa.
 
Reconstrucció física i social
 
«Per reconstruir Haití cal treballar conjuntament amb la societat civil haitiana. Els autèntics protagonistes són els haitians i les haitianes que resisteixen una situació que pocs de nosaltres podríem suportar. Hem de donar-los suport moral. No tan sols hem de dur a terme un procés de reconstrucció física (edificis, carrers…), sinó també una reconstrucció social, que és el més difícil i complex. En dotze mesos s’ha treballat molt sobre el terreny, però caldrà dècades per reconstruir una societat profundament tocada per segles d’injustícies», va manifestar Mateu.
 
Per la seva banda, Iolanda Fresnillo va assegurar que «els països rics tenim un deute històric, social, ecològic, cultural i polític incommensurable amb Haití, un país marcat pel passat colonial i les contínues ingerències occidentals. El primer dels països d’Amèrica Llatina a aconseguir la independència (any 1804) va néixer amb un important deute extern». I va afegir: «Arran del terratrèmol, es va posar en marxa una campanya per anul·lar el deute extern d’Haití. Aquesta cancel·lació total i incondicional ha estat possible gràcies, fonamentalment, a la mobilització de la societat civil.»
 
Fins avui, tan sols s’ha eliminat el 5% de la runa. Un any després, són molts els qui es pregunten què ha passat amb el 60% de l’ajuda humanitària que no ha arribat a la població haitiana. Davant de la impaciència dels donants per la lenta recuperació del país, els incompliments de les promeses d’ajuda fetes per la comunitat internacional i la passivitat del govern haitià, afeblit i inoperant, Mateu i Fresnillo van recordar la invisibilitat mediàtica que fins fa un any havia caracteritzat a Haití. Així mateix, tots dos van encoratjar la ciutadania a participar de les activitats de la campanya que tenen lloc al Palau Robert i van recomanar el suport continuat i no puntual a la tasca de les ONG i a les accions d’incidència per influir en les decisions polítiques que afectin Haití.

Francesc Mateu va donar a conèixer el resultats d’una enquesta recent efectuada entre la població haitiana: «L’ordre de prioritats era el següent: tenir una feina, l’accés a l’escolarització i la reconstrucció dels seus habitatges; és a dir, disposar d’oportunitats, tenir un futur i resoldre el present.» 

Miquel Àngel Codina. Text publicat a Catalunya Crisitiana.