La lectura de l’estudi sobre la Inclusió social a Espanya de la Caixa Catalunya, especialment a través dels titulars de premsa, pot ser desmoralitzador: La família pesa més que el col·legi en l’èxit de l’alumne, el nivell educatiu de la mare és el factor més influent en l’èxit acadèmic dels fills...
Amb aquests enunciats correm el risc de caure en un determinisme fatalista. No descobrim res de nou en reconèixer el pes de la família en la formació dels nois i noies, ni en adonar-nos de com de limitada és encara l’acció de l’escola per superar els dèficits familiars o de l’entorn. Res de nou però cap conformisme!
La història de la pedagogia és la revolta permanent contra aquest –i altres determinismes-, és l’aposta constant per la capacitat de superació, de desenvolupament i canvi de la persona humana. En aquest sentit i, entre els molts exemples, només cal recordar l’obra de Lorenzo Milani al petit i paupèrrim poblet rural de Barbiana, a Itàlia. La claredat d’idees, la contundència i la radicalitat de les solucions de Milani, que avui poden semblar un xic simplistes però que són més actuals que mai, són un exemple d’això. Si l’entorn cultural dels alumnes de Barbiana era un desert fora de l’escola, que s’hi passessin el dia a l’escola i treballant de valent! El llibre denuncia escrit per aquests alumnes Carta a una mestra, és un clàssic al que cal recórrer en moments de confusió, a la recerca d’aquella transparència de Milani.
No es tracta de reduir els objectius per aquells que poden tenir més dificultats, això és consolidar la segregació i potenciar els desavantatge. Cal donar més als que menys tenen! L’escàs poder de l’escola per superar les desigualtat no pot ser la coartada per que aquesta oblidi les seves responsabilitats. I no son coses d’un capellà radical i visionari com Milani, el prestigiós informe PISA 2006 assenyala que la relació entre el rendiment escolar i l’índex d’estatuts socioeconòmic i sociocultural, no és determinista, en el sentit que hi ha estudiants desafavorits que obtenen puntuacions per sobre de la predicció i a l’inrevés. Les avaluacions de resultats, tant PISA com d’altres, indiquen que el factor “escola” –i qui diu escola, diu també professorat!- existeix! El determinisme no té lloc a la pedagogia.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.