S’apropa a passes de gegant la Jornada Mundial de la Joventut Madrid 2011, amb la presència del Papa, del 18 al 21 d’agost. En els grans esdeveniments, es repeteixen de manera pesada els mateixos esquemes de sempre, situats en extrems contraposats. Els exaltats, que donen prioritat a l’èxit mundà sobre la dimensió espiritual, i els hipercrítics, que neguen tota dimensió espiritual pels components humans que es donen cita en una trobada d’aquestes característiques. Dues postures rígides, que perden la centralitat, malgrat que cadascuna d’elles afirma que està inspirada pels valors evangèlics més genuïns. Quan Benet XVI va consagrar el temple de la Sagrada Família de Barcelona va passar el mateix. N’hi ha que van voler entrar en batalles de xifres, de quantificar les multituds i de pressionar els mitjans. N’hi ha que van reduir l’esdeveniment al cost econòmic de la seguretat i altres capítols de despeses. Afortunadament, l’Església catalana no va caure a la trampa i va buscar viure el sentit espiritual en un context de serenitat i bellesa, sense excloure la presència del Papa en l’obra del Nen Déu. Una vegada conclosa la visita, ningú més no va parlar d’economia, ni tan sols per quantificar en divises l’impacte mediàtic internacional que Barcelona va obtenir i a l’augment meteòric de visites a la nova basílica. A la JMJ s’ha tornat a esgrimir el tema econòmic, malgrat que els organitzadors han insistit que tindrà un «cost zero» per als contribuents espanyols. No obstant això, per als exaltats tot és poc i per als hipercrítics res és molt.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.