Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals/CR) Comença la celebració de l'Any Wesley a Catalunya: un acte institucional celebrat aquest dissabte a l'Església Protestant de Barcelona Centre (Tallers, 26) ha servit per donar la benvinguda a un conjunt d'esdeveniments que es faran al 2012 per donar la benvinguda al fundador del metodisme, John Wesley.
 
El metodisme és una de les principals denominacions del protestantisme: néix a Gran Bretanya, al segle XVIII, de la mà de John Wesley i el seu germà, entre altres col·laboradors. Inicialment no volia ser una església independent de l'Anglicana, però amb el pas del temps se'n va acabar separant.
 
El pastor Ignacio Simal recorda que el metodisme defensa un "cristianisme social". Davant d'una Església Anglicana freda i allunyada dels humils, en els inicis de la Revolució Industrial s'inicia aquest moviment.
 
Una de les seves aportacions és la universitat del seu missatge. Davant la teologia protestant clàssica que pot tenir cert component que podria ser titllat d'elitista, al dirigir-se a una minoria de creients, els escollits per Déu, el metodisme és universal.
 
"És un missatge de Crist dirigit a tothom, i tothom pot arribar a la perfecció cristiana, tot el poble", indica Simal, que també afegeix altres singularitats del metodisme: es trenca el dualisme entre pastors i laics -ja que el metodisme incorpora predicadors laics- i un cristianisme social, ja que "la santedat a l'igual que la salvació és social i d'aquí que l'església hagi de ser testimoni del Regne de Déu a la terra i fer de la utopia una realitat". Aquesta preocupació social es tradueix en microcrèdits, escoles per a nens i adults, visitació a malalts, obra social i sanitària, primer a Anglaterra, després a l'altre cantó de l'Atlàntic i finalment a tot el món.
 
El tarannà del metodisme
 
Segons el teòleg Enric Capó, "cada denominació ha aportat alguna cosa que la caracteritza" i la diferencia de les altres tradicions evangèliques. "El metodisme amb el seu èmfasi en l'experiència religiosa, l'obra social, l'educació i la importància dels predicadors laics ha aportat la dimensió d'un evangeli proper, encarnat en la realitat del poble". Una prova més d'això és que l'any 1869 publica el seu catecisme en català.
 
Segons Enric Capó, la frase de John Wesley 'Pensem i deixem pensar' il·lustra perfectament com és el metodisme, on l'important "no ea ser catòlic, dels baptistes o dels germans, sinó si la conversió a Crist era el centre de la vida cristiana".
 
Arribada a Catalunya
 
Fou l'any 1868 quan, després de la Revolució de 'La Gloriosa', es va reconèixer per primer cop a Espanya la llibertat religiosa, fet que van aprofitar sobretot missions evangèliques estrangeres per començar a predicar i evangelitzar l'Estat.
 
Entre els primers grups que van arribar, els metodistes: un matrimoni s'instal·laba a Es Castell (Menorca) on va iniciar una tasca d'evangelització, i un enviat de la Societat Missionera Wesleyana, William Thomas Browmn, començava a treballar a Barcelona repartint Evangelis i predicant al carrer.
 
Ho ha explicat Carme Capó, historiadora que ha especialitzat les seves recerques en els inicis del protestantisme a Catalunya i Balears: "En quinze anys, l'obra havia arribat al seu punt més àlgid i a Catalunya, tenia set punts de predicació a Barcelona i al Vallès, i vuit escoles que de dia eren per a infants, i de nit per adults".
 
Amb la Restauració borbònica l'any 1876, tornen de nou les dificultats pels protestants. De fet, la clandestinitat, periodes de tancament, persecucions, incautacions i absència de manifestacions públiques, situació que només es posa fi al 1978, amb l'actual Constitució, i amb l'excepció del breu parèntesi de la Segona República.
 
Carme Capó destaca dels metodistes pioners el seu entusiasme i les seves conviccions: funden comunitat religiosa i escoles. Avui, de tota aquella obra creada a finals del segle XIX, romanen esglésies protestants d'origen metodista al carrer Tallers de Barcelona, als barris de Poblenou i Clot, L'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet i Rubí Les escoles que hi havia a Barcelona i Rubí van tancar l'any 1939, després de la caiguda de Catalunya en la Guerra Civil i l'entrada dels franquistes, i mai més van reobrir.
 
Als anys 50, aquestes comunitats s'integren a l'Església Evangèlica Espanyola (IEE), donant lloc a una església unida de tradició metodista i presbiteriana, i avui mantenen el seu compromís social amb projectes com Fraternadal a Rubí, la residència d'avis Bet-San a Santa Coloma de Gremenet, i 'El Far', també a Santa Coloma, que gestiona varis projectes, entre altres pisos d'acollida, un centre adreçat a infants en risc d'exclusió i ara promou una llar per a nenes i adolescents que s'han quedat embarassades i pels seus fills a Bolívia.
 
De les primeres comunitats metodistes, Capó destaca el seu "entusiasme engrescador". D'una banda, perquè creien que el missatge de l'Evangeli no només implicaria "una transformació de la vida humana en totes les dimensions", sinó que també tot plegat serviria per transformar Espanya i Catalunya i contribuir a la seva modernització. Sense aquest entusiasme, fe i convicció, l'obra metodista no hagués aconseguit perdurar fins el dia davui arran de les dificultats polítiques de l'època. 
 
Dissabte l'acte d'inauguració de l'any Wesley va comptar amb la presència del director general d'Afers Religiosos, Xavier Puigdollers, i del responsable de l'Oficina d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona, Ignasi Garcia Clavel, i de representants d'altres confessions cristianes i del moviment ecumènic, com el caputxí Joan Botam.