El Govern de la Generalitat de Catalunya ha manifestat, en la persona de la seva Vicepresidenta, la senyora Joana Ortega -acompanyada pel Director General d’Afers Religiosos, el senyor Enric Vendrell- el seu interès per saber quin és el clima interreligiós que es viu a Catalunya arran dels darrers esdeveniments internacionals.

En aquest sentit ha encarregat una enquesta, de la qual pròximament en donarà els resultats, per saber quina és la posició de l’opinió pública catalana en relació a la qüestió que ens ocupa.

Jo sóc dels que interpreten que l’episodi bíblic* entre Abel i Caín és una qüestió d’honor. D’honor mal entès. Caín viu com una ofensa personal que l’ofrena del seu germà sigui acceptada per Déu i que la seva no ho sigui.

El text bíblic no aporta cap informació addicional sobre la raó de per què una ofrena és acceptada i l’altra no ho és.

El que sí constata el text bíblic és que Caín s’ho prengué com una ofensa personal, com una qüestió d’honor.

El seu germà Abel l’havia deshonrat.

Fa uns anys, la meva filla va viatjar a l’Àfrica. Concretament a Níger i més concretament a una població anomenada Zinder. Va passar unes llargues setmanes treballant amb una amiga seva, cooperant, en un projecte social. Va fer relació i amistat amb un grapat de famílies, sense distinció de creences.

Fa uns dies, la seva amiga es va posar en contacte altre cop amb ella. Ja no viu a Zinder ni tampoc a Níger. Malgrat l’allunyament, ha mantingut els contactes per mantenir viva la relació.

Les notícies que ha rebut són esfereïdores.

 Doble condemna

 
 
Aquests dies es compleix l’aniversari de la mort de Rosa Park. O més concretament de Rosa Louise McCauley, que és el seu nom de soltera. Va morir el 24 d’octubre de l’any 2005.
Qui és Rosa Park?

Ho hem de tenir molt clar.
La corrupció és pecat.
I hem d’aprendre a alliberar-nos dels nostres pecats.
A nivell de país el pecat de la corrupció és una realitat creixent.
I, si volem ser sincers, ens hem de preguntar a nosaltres mateixos si estem caient en aquest pecat.
És molt fàcil ocupar-se del pecat dels altres i de la corrupció dels altres.
Encara és més fàcil afegir-se a la crítica que es fa des de la plaça pública.
La pregunta que ens hem de formular, un i un altre cop, és la de Jesús: Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra*.

Aquest darrer cap de setmana un bon grup d’Esglésies Evangèliques de Catalunya han sortit el carrer, malgrat que la pluja no ha ajudat gens, per demostrar la seva solidaritat amb l’Església Perseguida de l’Irak i de Síria.