El cicle electoral ha començat. Les primeres votacions ens obliguen a una acció responsable: A qui votaré? És la pregunta obligada. Però el que jo els proposo és una pregunta més compromesa encara: A qui votaré des de la perspectiva de la meva fe?

La fe és una experiència transformadora de la vida humana i com experiència transformadora podem afirmar que és una experiència central a la vida de cada persona.

La fe és una experiència que abasta la totalitat de l’ésser humà i dins d’aquesta totalitat hem d’incloure la nostra decisió de vot.

Aquests dies a Barcelona s’ha posat música i lletra a l’Esperança. O millor dit: El Festival de l’Esperança ha omplert Barcelona amb la seva música i amb la seva lletra.

Amb la seva música, perquè, els dos dies que es va omplir de gom a gom, el Palau Sant Jordi, de la ciutat de Barcelona, va vibrar i es va emocionar amb les càlides interpretacions dels diversos artistes que van passar pel seu escenari.

 

 

La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya ha publicat l’actualització del Mapa de les Religions. Deixant a banda els desiguals comentaris que aporta, a títol de conclusió, en l’estudi -que tal volta caldrà valorar més endavant- el que es pot constatar és que en deu anys l’Església Protestant ha multiplicat per dos el número de centres de culte. És a dir: el número de Temples Evangèlics.

 

 

En l’edició de l’any 2015 el Grup de Treball Estable de Religions (GTER) ha rebut la més alta consideració concedida pel Govern de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi.

 

 

Quan el dolor toca a la porta, com ho ha fet amb aquesta horrible catàstrofe aèria, les nostres vides trontollen. I quan més informació rebem sobre els esdeveniments la nostra perplexitat augmenta.

Masses preguntes sense resposta i masses respostes que no aporten pau al nostre cor.

La cataracta informativa creix i creix però malgrat segueix creixent continua sense aportar la pau que necessita el nostre cor.

On trobar la pau perduda?

Com recuperar la serenor?

Com apaivagar el dolor?

Com consolar als altres?

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha manifestat, en la persona de la seva Vicepresidenta, la senyora Joana Ortega -acompanyada pel Director General d’Afers Religiosos, el senyor Enric Vendrell- el seu interès per saber quin és el clima interreligiós que es viu a Catalunya arran dels darrers esdeveniments internacionals.

En aquest sentit ha encarregat una enquesta, de la qual pròximament en donarà els resultats, per saber quina és la posició de l’opinió pública catalana en relació a la qüestió que ens ocupa.

Jo sóc dels que interpreten que l’episodi bíblic* entre Abel i Caín és una qüestió d’honor. D’honor mal entès. Caín viu com una ofensa personal que l’ofrena del seu germà sigui acceptada per Déu i que la seva no ho sigui.

El text bíblic no aporta cap informació addicional sobre la raó de per què una ofrena és acceptada i l’altra no ho és.

El que sí constata el text bíblic és que Caín s’ho prengué com una ofensa personal, com una qüestió d’honor.

El seu germà Abel l’havia deshonrat.

Fa uns anys, la meva filla va viatjar a l’Àfrica. Concretament a Níger i més concretament a una població anomenada Zinder. Va passar unes llargues setmanes treballant amb una amiga seva, cooperant, en un projecte social. Va fer relació i amistat amb un grapat de famílies, sense distinció de creences.

Fa uns dies, la seva amiga es va posar en contacte altre cop amb ella. Ja no viu a Zinder ni tampoc a Níger. Malgrat l’allunyament, ha mantingut els contactes per mantenir viva la relació.

Les notícies que ha rebut són esfereïdores.

 Doble condemna