En Josep Maria Martínez (16.02.2924-18.06.2016), el Senyor Martínez -com era conegut popularment-, ha passat a la presència del Senyor.

Qui va ser el Sr. Martínez?

Va ser una persona bona, definida per la seva fe cristiana i pel seu cridament al servei dels altres.

Sens dubte, una de les grans figures del protestantisme del segle XX.

 

 

No tothom el coneix però és una d’aquelles persones que val la pena conèixer. És en Juan. En Juan Simarro. Ha estat la persona que ha impulsat la creació de Missió Urbana de Madrid i que ha inspirat  molta gent a imitar la seva iniciativa en altres ciutats de l’estat espanyol i, fins i tot, a replicar el model a nivell de Comunitat Local.

Però no només ha estat l’inspirador d’un projecte, sinó que segueix sent el President de Missió Urbana de Madrid sense deixar la seva gran vocació que és escriure.

 

 

Tots recordem que un dia ens van ensenyar que la democràcia és el millor dels sistemes polítics possibles. I la gran majoria de nosaltres ens ho vam creure i ens ho seguim creient.

També tots recordem quants cops se’ns ha repetit darrerament que els europeus han abandonat la fe. Que Europa ha deixat la religió enrere i que la prosperitat faria d’Europa un continent com cap altre.

 

 

Emetre 1.500 programes per televisió és una fita històrica i si, a més a més, s’han emès 1.500 programes evangèlics a l’estat espanyol aquesta cita més que històrica és còsmica.

Però aquesta és la realitat del programa evangèlic de la televisió gallega “Nacer de Novo” que de la mà del seu director, en Jaime Fernández, ha aconseguit aquesta fita més que remarcable.

 

 

La majoria de nosaltres celebrem els aniversaris de propis i propers amb alegria. També celebrem amb alegria els aniversaris de les institucions a les que pertanyem o de les fites històriques que no volem oblidar. I aquest és el cas del 500 aniversari de l’inici de la Reforma Protestant.

La diferència entre les celebracions privades i les institucionals és que, en general, les institucionals demanden més temps de preparació, per totes les implicacions que comporta.

 

 

M’ho van explicar quan era petit i a mesura que he crescut en anys i en experiència he pogut comprovar que és veritat: Déu també plora. Ho veiem en el text bíblic quan Jesús va plorar la mort d’un bon amic seu. Ho veiem quan Jesús plora pel pecat de la ciutat de Jerusalem que mata els profetes portadors de pau, de la pau de Déu. I ho veiem cada cop que els humans ens matem els uns als altres, justificant els nostres actes amb excuses inacceptables als ulls de Déu.

Aquests dies hem fet tornar a plorar a Déu.

 

 

Amb un gest que l’honora l’Honorable Consellera Meritxell Borràs no només ha visitat el Consell Evangèlic de Catalunya, sinó que ha volgut, en el transcurs de la seva visita, conèixer una de les nostres Comunitats Locals.

Acompanyada pel Director General d’Afers Religiosos, el senyor Enric Vendrell, la trobada amb el Secretariat del Consell ha servit per acostar posicions entre ambdues parts.

 

 

Tal i com tractem als refugiats que s’han acostat a Europa, la pàtria dels Drets Humans -segons els mateixos europeus-, es vergonyós.

Segurament per pal·liar, en la mesura de les nostres possibilitats, aquesta situació el GTER (Grup de Treball Estable de Religions) va centrar la celebració del Dia Internacional de l’Harmonia, celebrat en el Parlament de Catalunya, en la defensa dels Refugiats a Europa.

Transparència i protestantisme

 

Si analitzem el darrer informe sobre transparència internacional ràpidament ens adonarem de la correlació que existeix entre transparència, és a dir: comportament social ètic, i protestantisme.

Els 10 primers països de la taula tots són d’arrel protestant:

 

Les dades ho tornen a denunciar: 62 persones acumulen la mateixa riquesa que mitja humanitat. A Espanya l’1% de la població concentra més riquesa que el 80% més pobre.

Per què creix la desigualtat al món?

Segons l’economista de capçalera del moment, Thomas Piketty, la desigualtat creix al món per dues raons:

Primera, perquè el capitalisme és intrínsecament generador de desigualtat.

Segona, pel mal govern. Ell ho explica més refinadament. Diu: “pels canvis institucionals i els xocs polítics”.