Per poc que ens agradi el cinema gairebé tots hem vist o hem sentit parlar de la pel·lícula de Berlanga “Bienvenido mister Marshall”. Va ser tot un símbol d’una època que, amb el pas del temps, la realitat ha superat a la ficció.

La vida americana forma ja part de la nostra vida i promet ocupar cada cop més espai.

Alguns exemples.

 

 

El GTER (Grup de Treball Estable de Religions), juntament amb l’AUDIR, ha organitzat una Jornada titulada “Religions per la Pau”.

Diversos han estat els propòsits d’aquesta Jornada.

En primer lloc promoure una campanya de sensibilització en el si de les diverses confessions sobre aquest bé tan preuat i tan escàs com és el de la pau.

El nostre és un món on la pau està absent de les llars, de la societat, dels països i, fins i tot, entre aquells i aquelles que ens reconeixem a nosaltres mateixos i a nosaltres mateixes com a persones religioses.

 

 

Darrerament hi ha una moda, en determinats entorns, de menystenir les tradicions eclesiàstiques per tornar a la “puresa de l’evangeli”. Identificar-nos com a Metodistes, Baptistes, Assemblees de Déu o de Germans, com Església de Déu o com Església de Crist diuen que és un obstacle per a la fe i pel testimoni de la nostra fe.

Els qui així pensen es presenten a ells mateixos no ja com a evangèlics, sinó només com a “cristians”.

 

 

El 17 de juny de l’any 2015 un jove de 21 anys va assassinar, amb la pistola que li havia regalat el seu pare pel seu aniversari, 9 cristians que s’havien reunit a l’Església Metodista de Charleston, als Estats Units.

Malauradament no van ser els primers en ser assassinats en aquesta Església. Preguem perquè siguin els darrers en morir víctimes de l’odi i la discriminació racial.

 

 

Els equips de la pastoral penitenciària s’han reunit en la seva tradicional Jornada Anual. Aquesta Jornada, que es va veure també afectada per la crisi i, per aquesta raó, es va deixar de celebrar en els darrers anys, s’ha pogut tornar a celebrar.

I enguany ha tornat i ho ha fet amb més força.

Més assistida que mai, i amb un alt compromís per part de tothom, la Jornada va girar al voltant de “Com forjar el caràcter cristià en un entorn penitenciari”.

 

El desplegament de la Llibertat Religiosa ha estat sempre l’assignatura pendent de la nostra democràcia. Mai hi ha hagut temps per ocupar-se del desplegament de la Llibertat Religiosa. Sempre hi ha hagut altres prioritats. Les urgències han estat sempre unes altres.

Sigui per una, per una altra o per qualsevol altra raó, el cert és que aquesta democràcia no s’ha plantejat resoldre seriosament aquesta qüestió d’acord amb els directament afectats: les confessions minoritàries d’aquest país.

 

 

El desplegament de la Llibertat Religiosa ha estat sempre l’assignatura pendent de la nostra democràcia. Mai hi ha hagut temps per ocupar-se del desplegament de la Llibertat Religiosa. Sempre hi ha hagut altres prioritats. Les urgències han estat sempre unes altres.

Sigui per una, per una altra o per qualsevol altra raó, el cert és que aquesta democràcia no s’ha plantejat resoldre seriosament aquesta qüestió d’acord amb els directament afectats: les confessions minoritàries d’aquest país.

 

 

El cicle electoral ha començat. Les primeres votacions ens obliguen a una acció responsable: A qui votaré? És la pregunta obligada. Però el que jo els proposo és una pregunta més compromesa encara: A qui votaré des de la perspectiva de la meva fe?

La fe és una experiència transformadora de la vida humana i com experiència transformadora podem afirmar que és una experiència central a la vida de cada persona.

La fe és una experiència que abasta la totalitat de l’ésser humà i dins d’aquesta totalitat hem d’incloure la nostra decisió de vot.

Aquests dies a Barcelona s’ha posat música i lletra a l’Esperança. O millor dit: El Festival de l’Esperança ha omplert Barcelona amb la seva música i amb la seva lletra.

Amb la seva música, perquè, els dos dies que es va omplir de gom a gom, el Palau Sant Jordi, de la ciutat de Barcelona, va vibrar i es va emocionar amb les càlides interpretacions dels diversos artistes que van passar pel seu escenari.

 

 

La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya ha publicat l’actualització del Mapa de les Religions. Deixant a banda els desiguals comentaris que aporta, a títol de conclusió, en l’estudi -que tal volta caldrà valorar més endavant- el que es pot constatar és que en deu anys l’Església Protestant ha multiplicat per dos el número de centres de culte. És a dir: el número de Temples Evangèlics.