Els europeus ens mirem a nosaltres mateixos, uns més que uns altres, per preguntar-nos: Què ens està passant? Què està passant a Europa amb tot un seguit d’atemptats que ens desconcerten? Per què les autoritats no ho eviten?

Europa s’ha construït a si mateixa, des de fa un grapat d’anys, des de la solidesa de les seguretats. Esperem i demandem seguretat en tots els àmbits de la nostra vida. I aquesta demanda de seguretat, fins ara, s’ha aconseguit amb un nivell molt alt de satisfacció per a la majoria dels europeus.

Tornar a plorar*

 

Les llàgrimes s’acumulen als ulls.

Sembla com si no s’atrevissin a sortir per respecte a les que ja han sortit.

Ens han fet tornar a plorar.

 

Un nou atemptat ha multiplicat les víctimes fins a una xifra sempre inacceptable.

Ni que reduïssin les víctimes a una sola continuaria sent inacceptable.

 

 

 

Fa uns dies vaig llegir un titular que em va fer pensar.

Deia així: Un de cada 5 espanyols robaria si estigués segur de no ser descobert.

Diuen els experts que els nens i nenes aprenen a saber diferenciar què cal fer i què no cal fer entre els 3 i els 6 anys de la seva/nostra vida.

Què ens està passant?

Si la dada estadística és certa, i no tenim raons per dubtar-ne, hi ha alguna cosa que està fallant no només en el sistema educatiu dels més petits, sinó que el que està fallant són les famílies.

 

 

En Josep Maria Martínez (16.02.2924-18.06.2016), el Senyor Martínez -com era conegut popularment-, ha passat a la presència del Senyor.

Qui va ser el Sr. Martínez?

Va ser una persona bona, definida per la seva fe cristiana i pel seu cridament al servei dels altres.

Sens dubte, una de les grans figures del protestantisme del segle XX.

 

 

No tothom el coneix però és una d’aquelles persones que val la pena conèixer. És en Juan. En Juan Simarro. Ha estat la persona que ha impulsat la creació de Missió Urbana de Madrid i que ha inspirat  molta gent a imitar la seva iniciativa en altres ciutats de l’estat espanyol i, fins i tot, a replicar el model a nivell de Comunitat Local.

Però no només ha estat l’inspirador d’un projecte, sinó que segueix sent el President de Missió Urbana de Madrid sense deixar la seva gran vocació que és escriure.

 

 

Tots recordem que un dia ens van ensenyar que la democràcia és el millor dels sistemes polítics possibles. I la gran majoria de nosaltres ens ho vam creure i ens ho seguim creient.

També tots recordem quants cops se’ns ha repetit darrerament que els europeus han abandonat la fe. Que Europa ha deixat la religió enrere i que la prosperitat faria d’Europa un continent com cap altre.

 

 

Emetre 1.500 programes per televisió és una fita històrica i si, a més a més, s’han emès 1.500 programes evangèlics a l’estat espanyol aquesta cita més que històrica és còsmica.

Però aquesta és la realitat del programa evangèlic de la televisió gallega “Nacer de Novo” que de la mà del seu director, en Jaime Fernández, ha aconseguit aquesta fita més que remarcable.

 

 

La majoria de nosaltres celebrem els aniversaris de propis i propers amb alegria. També celebrem amb alegria els aniversaris de les institucions a les que pertanyem o de les fites històriques que no volem oblidar. I aquest és el cas del 500 aniversari de l’inici de la Reforma Protestant.

La diferència entre les celebracions privades i les institucionals és que, en general, les institucionals demanden més temps de preparació, per totes les implicacions que comporta.

 

 

M’ho van explicar quan era petit i a mesura que he crescut en anys i en experiència he pogut comprovar que és veritat: Déu també plora. Ho veiem en el text bíblic quan Jesús va plorar la mort d’un bon amic seu. Ho veiem quan Jesús plora pel pecat de la ciutat de Jerusalem que mata els profetes portadors de pau, de la pau de Déu. I ho veiem cada cop que els humans ens matem els uns als altres, justificant els nostres actes amb excuses inacceptables als ulls de Déu.

Aquests dies hem fet tornar a plorar a Déu.

 

 

Amb un gest que l’honora l’Honorable Consellera Meritxell Borràs no només ha visitat el Consell Evangèlic de Catalunya, sinó que ha volgut, en el transcurs de la seva visita, conèixer una de les nostres Comunitats Locals.

Acompanyada pel Director General d’Afers Religiosos, el senyor Enric Vendrell, la trobada amb el Secretariat del Consell ha servit per acostar posicions entre ambdues parts.

Pàgines