Ara, que ja fa uns dies que hem celebrat el Nadal, és un moment oportú per aportar una reflexió.

El dia de Nadal no sempre ha estat una festa cristiana. Tothom ho sap. Com també tothom sap que no sempre ha estat festiu i celebrat. Amb tot, des de fa ja molts segles el Nadal és, en el nostre entorn geopolític, dia festiu per commemorar el naixement de Jesús.

 

 

El Tribunal Suprem (TS) de Justícia ha rebutjat el recurs interposat per la FEREDE (la Federació d’Esglésies Protestants) on es demanava el dret de poder destinar voluntàriament el 0’7% dels nostres impostos a l’Església Evangèlica tal i com actualment es fa amb l’Església Catòlica o amb les Entitats del Tercer Sector Social.

 

 

El Tribunal Suprem (TS) de Justícia ha rebutjat el recurs interposat per la FEREDE (la Federació d’Esglésies Protestants) on es demanava el dret de poder destinar voluntàriament el 0’7% dels nostres impostos a l’Església Evangèlica tal i com actualment es fa amb l’Església Catòlica o amb les Entitats del Tercer Sector Social.

 

 

Poc es pensava Martí Luter, monjo agustí, quan, el 31 d’octubre de l’any 1517, va clavar les seves, avui famoses, 95 Tesis, redactades inicialment en llatí, a la porta de l’Església del Castell de Wittenberg, Alemanya, que la  iniciativa tingués el ressò i la repercussió que ha tingut.

L’origen: Aquell mateix dia havia enviat una primera carta a l’Arquebisbe de Magúncia i una segona carta al Bisbe de Magdeburg en les que exposava el seu malestar contra els arguments que utilitzava Johann Tetzel en el seus sermons per afavorir la venda d’indulgències.

 

 

 

La Reforma Protestant va canviar l’Espiritualitat de l’Església i va transformar la societat de l’època amb un impacte que ha arribat fins els nostres dies. Sobre els pilars teològics de: només Jesús, només la Bíblia, només la Gràcia de Déu i només la fe es va començar a construir la transició de l’edat mitjana fins a l’actual postmodernitat.

 

 

Les darreres estadístiques diuen que a l’Estat Espanyol hi ha tretze milions de pobres, dels quals tres milions en extrema pobresa. També diuen que un de cada cinc catalans viu en situació de pobresa. 

Si comparem aquestes estadístiques amb les de l’any passat la situació no ha canviat gaire. Els pobres segueixen sent pobres i els més pobres segueixen sent més pobres.

La pregunta que ens hem de formular davant d’aquesta dramàtica situació és contundent: i la resta de la societat on som?

Al costat de qui estem?

 

El 31 d’0ctubre de l’any 1517 Martí Luter va clavar a la porta de l’Església de la ciutat de Wittenberg, Alemanya, un document amb 95 tesis o propostes per obrir un debat acadèmic sobre la venda d’indulgències en el seu país.

Luter considerava que l’enviat papal Johann Tetzel utilitzava males arts en els seus sermons per aconseguir vendre indulgències.

A aquesta postura inicial hi va seguir el fet que diverses doctrines, com pot ser la infal·libilitat del Papa o la infal·libilitat del Concili, fossin qüestionades.

 

 

La Federació d’Esglésies Protestants, la FEREDE, compleix 60 anys.

Tota una fita en la nostra història i tota una alegria per a tots nosaltres que hem estat testimonis actius i afectats per aquesta trajectòria compartida.

En l’acte de celebració el Secretari Executiu de la FEREDE, el senyor Mariano Blázquez, ens va recordar els tres temps en els que podem rememorar aquest període de la nostra història.

Aquests 60 anys els va dividir, encertadament, en tres períodes de 20 anys.

 

La Tinència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona ha endegat una mesura de Govern sobre la garantia de tracte igualitari a les entitats religioses quant a la realització d’activitats puntuals de caire religiós a l’àmbit públic.

Aquesta mesura cerca igualar en drets les confessions religioses de la ciutat amb la resta de la societat civil organitzada en relació a l’accés als espais de titularitat pública de la ciutat de Barcelona.

 

 

Enguany fa 35 anys que va néixer el Consell Evangèlic de Catalunya. O dit amb altres paraules: des de fa 35 anys estem formant part de la història d’aquest país.

La nostra és una història entre silenciada i amagada. Silenciada, perquè no hi ha gaire interès en donar-la a conèixer per part d’alguns. Amagada, perquè és majoritàriament desconeguda.

Què podem fer contra aquesta situació?

Hi ha un parell de coses que podem fer.

Pàgines