La Reforma Protestant va canviar l’Espiritualitat de l’Església i va transformar la societat de l’època amb un impacte que ha arribat fins els nostres dies. Sobre els pilars teològics de: només Jesús, només la Bíblia, només la Gràcia de Déu i només la fe es va començar a construir la transició de l’edat mitjana fins a l’actual postmodernitat.

 

 

Les darreres estadístiques diuen que a l’Estat Espanyol hi ha tretze milions de pobres, dels quals tres milions en extrema pobresa. També diuen que un de cada cinc catalans viu en situació de pobresa. 

Si comparem aquestes estadístiques amb les de l’any passat la situació no ha canviat gaire. Els pobres segueixen sent pobres i els més pobres segueixen sent més pobres.

La pregunta que ens hem de formular davant d’aquesta dramàtica situació és contundent: i la resta de la societat on som?

Al costat de qui estem?

 

El 31 d’0ctubre de l’any 1517 Martí Luter va clavar a la porta de l’Església de la ciutat de Wittenberg, Alemanya, un document amb 95 tesis o propostes per obrir un debat acadèmic sobre la venda d’indulgències en el seu país.

Luter considerava que l’enviat papal Johann Tetzel utilitzava males arts en els seus sermons per aconseguir vendre indulgències.

A aquesta postura inicial hi va seguir el fet que diverses doctrines, com pot ser la infal·libilitat del Papa o la infal·libilitat del Concili, fossin qüestionades.

 

 

La Federació d’Esglésies Protestants, la FEREDE, compleix 60 anys.

Tota una fita en la nostra història i tota una alegria per a tots nosaltres que hem estat testimonis actius i afectats per aquesta trajectòria compartida.

En l’acte de celebració el Secretari Executiu de la FEREDE, el senyor Mariano Blázquez, ens va recordar els tres temps en els que podem rememorar aquest període de la nostra història.

Aquests 60 anys els va dividir, encertadament, en tres períodes de 20 anys.

 

La Tinència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona ha endegat una mesura de Govern sobre la garantia de tracte igualitari a les entitats religioses quant a la realització d’activitats puntuals de caire religiós a l’àmbit públic.

Aquesta mesura cerca igualar en drets les confessions religioses de la ciutat amb la resta de la societat civil organitzada en relació a l’accés als espais de titularitat pública de la ciutat de Barcelona.

 

 

Enguany fa 35 anys que va néixer el Consell Evangèlic de Catalunya. O dit amb altres paraules: des de fa 35 anys estem formant part de la història d’aquest país.

La nostra és una història entre silenciada i amagada. Silenciada, perquè no hi ha gaire interès en donar-la a conèixer per part d’alguns. Amagada, perquè és majoritàriament desconeguda.

Què podem fer contra aquesta situació?

Hi ha un parell de coses que podem fer.

 

 

L’experiència del pelegrí és tota una experiència.

Pelegrinar a Jerusalem és molt més que una experiència de pelegrí.

Però la pregunta que cal enfrontar és la següent: Com encarar el pelegrinatge des de la fe protestant?

La pregunta és pertinent perquè, sense més pretensió que la que permet un article d’aquestes dimensions, ens hem de formular aquesta essencial pregunta des de la mirada protestant de la teologia.

 

 

En Josep-Lluís Carod-Rovira l’ha tornat a encertar. I aquest cop ho fa amb la seva història del protestantisme als Països Catalans.

 

 

Com si fos ahir, fa trenta-cinc anys que va néixer el Consell Evangèlic de Catalunya. Per celebrar-ho, el mateix Consell organitzarà, el mes d’octubre, un acte on serà convidat el lideratge religiós, polític i social del nostre país i una part prou significativa del lideratge evangèlic.

Amb aquesta celebració no només es voldrà commemorar aquesta història actual i pròxima del Consell Evangèlic de Catalunya, sinó que serà la data de sortida de la commemoració del V Centenari de l’inici de la Reforma Protestant, de l’inici del Cristianisme Protestant.

 

 

 

Els europeus ens mirem a nosaltres mateixos, uns més que uns altres, per preguntar-nos: Què ens està passant? Què està passant a Europa amb tot un seguit d’atemptats que ens desconcerten? Per què les autoritats no ho eviten?

Europa s’ha construït a si mateixa, des de fa un grapat d’anys, des de la solidesa de les seguretats. Esperem i demandem seguretat en tots els àmbits de la nostra vida. I aquesta demanda de seguretat, fins ara, s’ha aconseguit amb un nivell molt alt de satisfacció per a la majoria dels europeus.

Pàgines