Vés al contingut
Catalunya Religió
Debat electoral 2024 escola
Foto: FECC

Glòria Barrete -CR Més finançament, augment de plantilles, més recursos per a l'alumnat vulnerable i les aules d'acollida, i un gran pacte educatiu de país. Aquests són els quatre blocs que els partits polítics van debatre aquest dimecres a la tarda a l'escola Dominiques de Barcelona convidats per la plataforma Escola de Gent, que aplega totes les escoles concertades de Catalunya. I a priori, malgrat sembli mentida, tots els partits estaven a favor d'augmentar el finançament i els recursos de l'escola concertada.

A quinze dies de les properes eleccions catalanes, i amb un informe d'ESADEcPol que confirma com les escoles concertades catalanes són les més infrafinançades de l'Estat Espanyol, Esther Niubó (PSC), Mònica Palacín (ERC), Anna Erra (Junts), Manuel Acosta (Vox), Joan Carles Gallego (En Comú - Podem) i Àngels Esteller (PP), han expressat en diferents graus com l'escola d'iniciativa social forma part del sistema educatiu català i ha estat durant anys denostada i infrafinançada.

Finançament

A partir de la proposta que fa l'Escola de la Gent, a través del seu manifest Acords per al Futur, es plantejava als partits polítics "incrementar el mòdul del concert educatiu perquè les famílies no hagin de pagar l’escolarització reconeguda com a gratuïta".

El PSC ha iniciat el mòdul remarcant la tasca de l'escola d'iniciativa social "com a escola compromesa". La gratuïtat de l'ensenyament, per a ells, "és l'objectiu a perseguir" ja que afirmen que "les qüotes poden generar desigualtat i cal un finançament just, però no igual, sinó condicionat a les complexitats de cada centre".

Per a ERC, el compromís de la concertada "sempre ha estat molt ferm". La portaveu en el debat ha reconegut com fins fa quinze anys "no es va encarar el tema educatiu", i ha demanat "desplegar més i millor la LEC". Estan "a favor d'incrementar el finançament". 

Per a Junts, l'escola concertada "sempre ha estat a l'alçada quan el país l'ha necessitat". Junts creu també que "s'ha de corregir l'infrafinançament", i demanen "una educació gratuïta per a tothom". 

Vox ha defensat el dret a la tria dels pares per escollir escola. "El model d'escola pública i privada només és reduccionista", afirmen, i proposen "que s'engegui el xec escolar perquè cada familia disposi dels diners per triar l'escola dins de tots els models que existeixen".

En Comú Podem aposta per "garantir la gratuïtat per evitar la desigualtat per a totes aquelles escoles que compleixin unes garanties d'inclusivitat". En el cas del PP, però, volen "una sola zona única amb diversitat de centres", així com "corregir el dèficit de finançament que ofega la concertada i que provoca que moltes escoles hagin de passar al servei públic". Les famílies no han de pagar més al marge de la titularitat de les escoles, ha recordat la representant del PP, "aquest sobrecost familiar no pot ser", ha dit.

Increment de plantilles

En el segon bloc del debat, l'Escola de la Gent proposava "incrementar les plantilles docents als centres d’iniciativa social en la mateixa proporció que els centres públics", així com "dotar els centres concertats d’alta i molt alta complexitat del personal que els pertoquen pel seu nivell de vulnerabilitat".

El PSC creu que "cal incrementar les plantilles a l'escola concertada", perquè si no es fa, "es provoca més càrrega per a tothom i menys qualitat educativa" Des del partit socialista han remarcat que els números actuals de plantilla a la concertada es basen en càlculs de l'any 1995, "això és una anomalia a revertir".

Tant ERC com Junts estan d'acord també en augmentar les plantilles. Junts ha felicitat les escoles concertades perquè, "malgrat tenir menys recursos, els resultats les avalen". Cal corregir la desigualtat de plantilles, han explicat els dos partits, i en el cas de Junts afegeixen que cal "apostar per nous perfils de docents, més socials i de salut, per ajudar al mapa escolar". També ha demanat desburocratitzar la tasca dels professors, demanda que ha rebut un gran aplaudiment des de la platea de l'auditori.

Vox aposta també per l'increment de plantilles. "Hem calculat que es necessiten uns 52 milions d'euros per revertir la desigualtat, i és possible reduint despeses superflues actuals", ha assegurat el portaveu en el debat. Els comuns també han criticat que des de l'any 1995 a "no s'hagi fet res en aquest tema", i han reclamat increments no només en quantitat sinó en qualitat. "No és només una qüestió de quantitat sinó de condicions de mestres, d'hores, de retribucions, i d'entendre que la plantilla no és només el mestre d'una escola". 

Per al PP, "cal equiparar les plantilles i les ràtios independentment de si una escola és pública o privada, i el professor ha de tenir més autoritat en el centre".

Escola inclusiva i aules d'acollida

En el tercer bloc del debat l'Escola de la Gent ha demanat als partits "que tot l’alumnat vulnerable rebi el finançament necessari per la seva escolarització. També dotar d’aules d’acollida i suports d’atenció a l’educació inclusiva de manera anàloga als centres públics".

El PSC ha destacat que "l'escola inclusiva és un dels reptes pendents de l'escola catalana". Calen ajuts a l'alumnat vulnerable que no es cobreixen actualment, ha afirmat la portaveu en el debat, "i s'han d'aconseguir per a tots els cursos". 

ERC creu que "falten estratègies universals i no individuals per atacar aquest tema". Per a ERC això es podria revertir amb un finançament "just per a Catalunya". 

Junts demana "desplegar millor la LEC que contempla tot això". Cal, afirmen, "més repartiment d'alumnat vulnerable a les escoles, però també més recursos". Sense recursos, ha recordat, "tot és fa més difícil".

Per a Vox les aules d'acollida han d'estar millor finançades sí, però no hi estan d'acord en com es duen terme avui les accions educatives en elles. "Si l'acció que es fa allà dins és deficient i se'ls alliçona amb el català, no", ha expressat el portaveu del debat. "Aula d'acollida sí, però aula d'acollida segregadora, no".

Comuns demana anar un pas més enllà i demanar "un projecte global contra la pobresa, perquè l'educació no només engloba l'escola". També s'han fixat en les les escoles de segona oportunitat.

Per al PP, la responsabilitat d'acceptar alumnat vulnerable "és de l'administració, i no dels centres". Es traspassa la responsabilitat al centre, ha reconegut, "però no se'l dota de recursos".

Model d'escola catalana com a eina de progrés

Pel que fa al quart i últim bloc del debat, l'Escola de la Gent proposava als partits "establir un acord polític de suport ampli que doti d’estabilitat el Servei d’Educació de Catalunya i que garanteixi que el model d’escola catalana pugui ser l’instrument més eficaç d’integració social i de progrés".

El PSC torna a apostar per desplegar més i millor "la LEC". "Creiem en la diversitat de centres i estem a favor que es pugui generar un acord polític en matèria educativa. Necessitem estabilitat educativa i menys dogmes polítics". ERC ha afirmat que "quan es troba el consens en certs temes de país, és quan s'avança".

Junts ha explicat que "sempre hem estat defensors de l'educació a Catalunya i de la doble xarxa, pública i concertada. S'han de recuperar i reforçar l'autonomia dels centres i cal estabilitat educativa i centrar-se en els aprenentatges".

Vox ha expressat que "no subscriurem un model d'escola catalana que ha demostrat ser ineficaç".  Comuns, per contra, estarien oberts a un pacte nacional per a l'educació, malgrat el portaveu ha matisat que ells pivoten sobre la idea principal "d'una educació de qualitat abans que el dret a decidir de les famílies".

El PP ha reiterat que no comparteixen la idea de "la injerència en els centres", i ells han condicionat com a base a futurs acords "que l'administració doti als centres de més autonomia". 

El debat ha finalitzat amb la intervenció de Meritxell Ruiz, portaveu de l'Escola de la Gent i secretària general de la Fundació Escola Cristiana, que en nom de les 700 titularitats presents i signants del Manifest, ha afirmat "sentir-se contenta per veure tan consens aquí".

Un consens, ha dit, que es contraposa molt al que se sent de l'escola concertada des de fa un temps. "Sí hem hagut de sentir des de fa anys molts tòpic com que l'escola concertada és elitista, segregadora, etc. M'alegra poder dia que el nostre dia a dia a les escoles és molt lluny de tot això".

Ruiz ha volgut remarcar com amb el Manifest i el debat la voluntat era "traslladar la situació crítica que vivim i que ve de lluny. Calen passes més llargues perquè el camí per fer és molt gran".

La secretària general de la FECC ha demanat, com ha fet en reiterades intervencions, "que l'escola concertada sigui "com el sistema sanitari català, ja que ara s'està vulnerant l'educació universal de les famílies". També s'ha reclamat un acord pel futur en matèria educativa. "Li demanem al Parlament futur un pacte de país per a l'educació".

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.