Roger Vilaclara –CR Acostumats a veure'ls per la televisió, en grans concerts o esdeveniments litúrgics; els escolans de Montserrat també vesteixen la samarreta del Barça quan és dia de partit important, també parlen en un examen quan el professor marxa de l'aula i també intenten allargar el màxim l'hora del pati amb qualsevol excusa. I així ens ho han explicat i demostrat ells mateixos en la nostra visita al monestir amb motiu del dia de la Mare de Déu que se celebra aquest dissabte. Hem tingut l'oportunitat de descobrir l'Escolania per dins i conèixer el seu projecte pedagògic. Una proposta que, al llarg dels segles, ha anat canviant perquè "no tindria sentit fer perdurables uns esquemes que potser no són essencials", assegura el prefecte de l'Escolania de Montserrat, el monjo Efrem de Montellà.
Es diu que l'Escolania de Montserrat té més de 700 anys perquè hi ha textos del 1307 que parlen de l'existència de cinc escolans al monestir. Durant aquesta pila d'anys, l'Escolania "s'ha anat adaptant als temps moderns i amb el que fa falta", assegura de Montellà.
D'entre aquests canvis es refereix a la possibilitat que tenen ara els escolans de poder anar a dormir a casa quan decideixin. També a la presència de l'Escolania a les xarxes socials i, especialment, a TikTok on publiquen vídeos que ràpidament es fan virals pel seu contingut despreocupat i amè.
Amb tot, de Montellà defensa que l'essencial, com el cant a la litúrgia, es manté igual, "però adaptant-se a la manera moderna de viure".
"L'Escolania és el fruit més important que ha donat la comunitat de Montserrat", assegura el prefecte de l'Escolania, que també és el director de l'escola. Per aquest motiu, la comunitat vol que la formació dels nois sigui "de màxima garantia" i "de la millor manera possible".
En aquest sentit, el projecte educatiu de l'Escolania "beu de les mateixes fonts que la resta de projectes curriculars de les escoles de Catalunya", assegura Joan Canton, cap d'estudis generals de l'Escolania. Ara bé, evidentment, hi ha algunes singularitats. Destaca les ràtios petites, el treball conjunt entre diferents cursos en assignatures concretes o el reforç extraordinari en l'anglès.
Tot plegat centrat en l'acompanyament a l'alumne que es pot fer gràcies a les ràtios petites i a la continuïtat dels alumnes i els professors. "Parlem d'una escola molt petita que permet una proximitat i una confiança amb l'alumne molt positiva", diu Canton.
Per al cap d'estudis, el dia a dia a l'Escolania permet "fer un abordatge integral de l'aprenentatge, sigui des de l'escola o la residència". "La convivència et dona peu a treballar molts aspectes relacionats amb els valors i el creixement a partir de diversos contextos", explica Joan Canton.
I aquesta és "una riquesa" que es complementa amb "l'experiència intensa amb la música". Una vivència que genera "un vincle amb la música que després evolucionarà de diferents maneres". L'etapa a l'Escolania acaba a 2n d'ESO i Joan Canton assegura que quan els alumnes es troben al conservatori o en aules de música s'adonen de "tot el bagatge que han guanyat aquí". Un aprenentatge que "floreix de cop i volta" i que els permet tenir moltes facilitats per la lectura musical i per tocar diversos instruments.
A banda de la música, l'Escolania també reforça l'autonomia dels infants i la seguretat en ells mateixos. Cantar dos cops al dia i visitar teatres i escenaris d'arreu del món els fa adquirir "unes habilitats transversals que els donen molta força", conclou Canton.
És per tot això que la comunitat de religiosos creu que estar a l'Escolania és "una oportunitat única". "El fet d'estar aquí suposa un complement molt important a la seva formació perquè aprenen al mateix temps que fan un servei", explica Efrem de Montellà.
I, per tant, continua, aprenen música fent-la, però "també es nodreixen del context riquíssim que és Montserrat i el monestir".
La comunitat és conscient que plantejar-se ser escolà genera moltes preguntes a les famílies i pot fer "un cert vertigen". Però el prefecte de l'Escolania assegura que, després de les primeres visites, les famílies acostumen a veure què l'escola "no és el que potser imaginaven".
El que decanta la balança per dir sí a l'Escolania és veure que "un fill és feliç". "I això és el que nosaltres també volem", assegura de Montellà. Perquè, malgrat que els veiem cantant per la televisió, vestits amb saia i roquet, els escolans continuen sent nens i joves que, simplement, volen gaudir aprenent música. I l'Escolania ho té molt clar: "Només volem que, quan una família porta aquí el seu fill, venir a Montserrat sigui una cosa que només li faci bé".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.