El Papa Francesc a l'Evangelii Gaudium exposa com és l'hora de començar nous recorreguts eclesiàstics i evangèlics i anima també a “sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l'Evangeli” (E.G., 20), a “sortir cap als altres per arribar a les perifèries humanes” (E.G., 46). I es refereix a una Església “en sortida”, vers les perifèries geogràfiques, però també el que podríem denominar com a perifèries “existencials”.
Ens podem preguntar: Perquè l’Església ha de prioritzar les perifèries?
En el llibre “Periferias” Andrea Riccardi (2017) ens recorda com l´Església històricament sempre va ser perifèrica. Ja Israel era un poble perifèric, sotmès a l'esclavatge, i que va haver de travessar el desert abans de trobar el seu alliberament a la terra promesa. També els apòstols i Jesús, com a Galileus, eren perifèrics a Israel i Israel ho era alhora respecte de l'Imperi Romà. També als seus inicis el monacat era perifèria, viscuda com a necessària per construir la ciutat celestial, més enllà de la ciutat terrenal. Ens recorda Riccardi també com l'exclòs del centre de la societat (fet de poder, riquesa i benestar), el que és fora, “el pobre i el perifèric són Crist” (Riccardi, 2017, p. 49). Aquest és el missatge dels Evangelis: si es busca Jesús se'l trobarà entre els perifèrics i a les perifèries. Tot i això “la Teologia dels perifèrics ha quedat a la perifèria de la vida de l'Església” –recorda amb un joc enginyós de paraules Riccardi (2017, p. 52). Tanmateix hi ha experiències significatives d’anar a les perifèries de les ciutats, com la dels sacerdots obrers, o la de joves que van anar a actuar a les barriades per un impuls generacional de solidaritat, entre ells els joves de Sant’Egidio ja fa més de 55 anys, que van haver de confrontar aquesta característica de ser Església i a la perifèria. L'experiència de Sant'Egidio és la de la fecunditat de l'Evangeli llegit i viscut a la perifèria (Riccardi, 2017, p. 123). Perquè a més del sagrament de l'altar hi ha el sagrament del pobre, com deia Clément (Riccardi, 2018, p. 101).
Però diu també Riccardi (2017, p. 5): "l'Església està cridada a sortir de sí mateixa i anar a les perifèries, no només les geogràfiques també les existencials". I què son les perifèries existencials?
El nostre món europeu i occidental s’ha fet -tot ell- força “perifèric” respecte la tradició cristiana. Així ho veiem en els nostres pobles o barris, als nostres entorns laborals o de lleure, al món que projecten els mitjans de comunicació. Moltes vegades comprovem com l’Església, per una part del món d’avui, és considerada com a “perifèrica”. Però aquesta -diguem-ne- “desconnexió” observem com a vegades també, en descartar el potencial d’humanització del cristianisme, es produeix també una desconnexió de l’ànima, de l’ésser. Així doncs no cal anar molt lluny per trobar “perifèries existencials”.
D’aquesta manera, els nostres conciutadans -molts d’ells- són perifèrics a l’Església, com també molts joves estudiants de les actuals generacions, companys de treball, els ancians, etc. Riccardi ens parla també de 'reinventar' els ancians (Riccardi, 2018, p. 75). Quantes perifèries existencials podem descobrir ben a prop nostre!
I aquí és on pot prendre també sentit el ”sortir i tractar amb el món que ja no està comprès dins dels fidels, sortir i anar a un món allunyat” (Riccardi, 2017, p. 87), allunyat existencialment, ser una Església “en sortida” en la que “el cristianisme pugui renéixer dels mons perifèrics” (Riccardi, 2017, p. 8).
Andrea Riccardi i Sant’Egidio són testimoni que és possible el renéixer des de les perifèries, “desenvolupar comunitats i experiència cristiana que arreli en aquests llocs” (Riccardi, 2017, p. 149). El Papa Francesc ens manifesta que els grans canvis es donen “no quan la realitat es veu des del centre, sinó des de la perifèria; i que es comprèn la realitat només si es mira des de la perifèria” (Riccardi, 2017, p. 150).
Tot un repte. Té tot el sentit l’iniciar nous recorreguts des de les perifèries, com ens diu el Papa a l'Evangelii Gaudium, també des de les “perifèries existencials”.
Referències:
Riccardi, A. (2017) Periferias. Madrid: San Pablo
Riccardi, A. (2018) Todo puede cambiar. Madrid: San Pablo
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.