L'actualitat religiosa des de Catalunya

L’estada aquesta setmana del president del Pontifici Consell de la Cultura a Barcelona va quedar àmpliament recollida en diversos mitjans de comunicació. Gianfranco Ravasi va fer una roda de premsa dimecres al matí abans de participar en la clausura del 20 anys de la Fundació Joan Maragall. Aquí podeu escoltar alguns fragments d'aquesta roda de premsa, acompanyat del president de la Fundació, Antoni Matabosch. Entre altres, parla de la tasca del seu Consell i de la relació entre fe, art, cultura i ciència.

Dimecres a la tarda, l’auditori de la Pedrera es va omplir per escoltar la ponència “La Bíblia com a ‘gran codi’ de la cultura d’occident”. Ravasi va defensar la Bíblia com el gran codi especialment de l’art, i de l’imaginari popular, però també com a "presentació d’una fe que uneix en si mateixa transcendència i immanència”. Per això va posar diversos exemples sobre la capacitat que la Bíblia ha tingut per generar cultura i desenvolupar-la per la cultura occidental: “amb una presència tan cabdal que s'ha convertit en una mena de ‘lèxic’ iconogràfic i model ideològic d'on inspirar-se”. Com a mostra va citar la frase de Chagall que defineix la Bíblia com “l’alfabet acolorit dins el qual, segle rere segle, els pintors han mullat el seu pinzell”.

L’arquebisbe Ravasi va recordar que històricament la Bíblia va ser assumida per l’art exultant-la o tranformant-la, però gairebé sempre va mantenir-ne la dimensió de signe, de misteri, d'infinit i etern. Però fins i tot va reconèixer que en alguns casos “també la lectura desviada és signe de fecunditat i força de l'original bíblic”. Per Ravasi “sovint, l’art aconsegueix donar visibilitat a ressonàncies secretes del text sagrat, tornar a transcriure'l en tota la seva puresa, fer brotar potencialitat que l'exegesi científica només conquereix amb esforç i de vegades ignora totalment”.

20 anys de la Fundació Joan Maragall

La conferència de monsenyor Ravasi a Barcelona va servir per cloure els actes dels 20 anys de la Fundació Joan Maragall acompanyat del cardenal Lluís Martínez Sistach. El president de la Fundació, Antoni Matabosch, va remarcar la vinculació d’aquesta entitat amb el Pontifici Consell de la Cultura: “sempre ens ha ajudat a aprofundir en la nostra eclesialitat, a obrir-nos més a la universalitat, a fer-nos més conscients de la nostra corresponsabilitat europea”. També va destacar que per la Fundació Joan Maragall “sempre ha estat essèncial la inculturació de la fe en la cultura catalana, en el sentit d’encarnació de l’evangeli en cadascuna de les cultures i alhora d’introducció d’aquestes en la vida de l’Església”.

Amb motiu dels 20 anys la Fundació Joan Maragall ha recordat les línies programàtiques que han regit i regeixen el seu treball:

-Estimular una creativitat cultural cristiana i fomentar-ne la presència pública, per tal d'arribar a ser un element de pes en la vida cultural del país.

-Ser interlocutor amb la cultura del país des d'un catolicisme viscut amb naturalitat dins el context cultural, en relació, alhora receptiva i crítica amb la modernitat.

-Incidir en el món intel·lectual -especialment en l'àmbit universitari- i afavorir tot allò que representi la potenciació d'intel·lectuals i professionals cristians -adults i joves- que puguin ser presència evangelitzadora i testimonial en el món que els és propi.

-Arribar a un públic creient ampli per tal de contribuir a oferir-li una formació permanent en el missatge cristià i un ferment de creativitat cultural, de modernitat esperançada, d'anàlisi atenta dels signes dels temps.

-Arribar a un públic més reduït de creients compromesos, que necessiten aliment per poder donar raó de la seva fe, que necessiten enfortiment, que expressen com a col·lectiu la necessitat de rebre de l'Església formació i mitjans d'expressió.

-Fer de pont amb els no cristians, per tal de configurar un espai fèrtil i mútuament estimulant de diàleg i respecte, ajudar a superar recels, desconeixements i indiferències, i situar el missatge cristià en un ambient plural.

-Contribuir a situar Barcelona entre els centres europeus de referència pel que fa a la producció cultural d'inspiració cristiana i en els circuits de difusió de les novetats culturals d'aquesta inspiració produïdes en altres llocs.

Així es pretén posar en pràctica l’objectiu principal que va motivar la creació de la Fundació l’any 1989, impulsada pel cardenal Narcís Jubany. Matabosch va recordar una cita que utilitzava Jubany: "Atendre els peixos és important, però també conèixer l'aigua on es mouen". Així, s'ha volgut establir ponts entre el cristianisme i la cultura, singularment la cultura contemporània i la cultura catalana. Durant aquest temps també s'han establert intercanvis amb altres entitat semblants europees com L’Institut Catholique de la Mediterranée de Marsella, el Centro Sant Fidele de Milà i el College des Bernardins de París. L'activitat de la Fundació s’ha traduït en la publicació de 63 volums de la col·lecció Cristianisme i cultura, i 89 de la col·lecció Quaderns, i, des de l’any passat, en coedició amb l’Abadia de Montserrat, de la revista Qüestions de vida cristiana.

El Patronat de la FJM el formen Antoni Matabosch (president), Pere Lluís Font (vicepresident), David Jou, Josep Maria Carbonell, Jaume Fontbona, Maria Pilar Núñez, Ramon Pla, Armand Puig, Joan Rigol, Francesc Torralba, Jaume Dantí, Josep Maria Rovira Belloso i Josep M. Via Taltavull.