Pasar al contenido principal
Catalunya Religió

(CR) Un grupo de 200 sacerdotes han publicado este lunes una carta abierta en la que piden afrontar el conflicto catalán con "un exquisito espíritu de diálogo y confianza recíproca". El texto también pide la liberación de los presos. La carta abierta ha recogido un millar de firmas de laicos y otros eclesiásticos y está abierta a adhesiones. Ha sido promovida por el mismo grupo de sacerdotes que apoyó el referéndum del 1 de Octubre. Entre los firmantes iniciales hay sacerdotes y diáconos de varios obispados, algunos con responsabilidades en las curias diocesanas, y de distintas congregaciones religiosas.

El texto dice que quiere "contribuir a una mejor convivencia social en Cataluña y a unas relaciones más justas y armoniosas de Cataluña con España". Por ello asegura que " la máxima ley que tiene que inspirar a la sociedad es el reconocimiento de la dignidad de toda persona humana y el respeto de sus derechos fundamentales" y también "el esfuerzo de todos por acoger y tratar de entender las razones que mueven a unos y otros a pensar y actuar como lo hacen".

La carta defiende que "una parte muy significativa de la población catalana ha manifestado explícitamente que quiere ser reconocida como sujeto político soberano" y que esta demanda está avalada por el magisterio eclesial. También considera "injusto y desacertado" el encarcelamiento de los miembros del Gobierno y de los líderes sociales del soberanismo y pide "su liberación inmediata" y "la cancelación de las querellas judiciales presentadas".

Finalmente, afirma que en este conflicto "podemos ser capaces de escucharnos y de buscar sinceramente el bien de todos, más allá de nuestros sentimientos patrióticos. Nos ilumina el Evangelio de Jesús".Y apuesta por el diálogo y la comprensión mutua: "Mirémonos a la cara y escuchémonos, y no antepongamos ningún proyecto político a los grandes valores que nos tienen que caracterizar como seres humanos y, si tenemos fe, como creyentes".

Este es el texto de la carta.

Por el respeto y la concordia

Carta abierta a los católicos y a todos los hombres y mujeres de buena voluntad de España

Queridos hermanos y conciudadanos:

Como cristianos y profundamente preocupados por la situación generada en Cataluña y en España a raíz de los hechos ocurridos en los últimos meses en referencia al proceso catalán, queremos compartir con vosotros unas breves consideraciones que esperamos que puedan contribuir a una mejor convivencia social en Cataluña y a unas relaciones más justas y armoniosas de Cataluña con España. Nos dirigimos a vosotros que os sentís españoles y que amáis a España; nosotros nos sentimos catalanes y amamos a Cataluña. Pero estamos seguros de que, por encima de cualquier causa, creemos todos que la máxima ley que tiene que inspirar a la sociedad es el reconocimiento de la dignidad de toda persona humana y el respeto de sus derechos fundamentales, junto con el esfuerzo de todos por acoger y tratar de entender las razones que mueven a unos y otros a pensar y actuar como lo hacen.

El contencioso entre Cataluña y España se ha planteado reiteradamente hace años y siglos. Ya en 1985 los obispos de Cataluña formularon de manera clara y respetuosa su visión sobre este tema, en un documento citado a menudo como referencia: «Como obispos de la Iglesia en Cataluña, encarnada en este pueblo, damos fe de la realidad nacional de Cataluña, modelada a lo largo de mil años de historia, y también reclamamos para ella la aplicación de la doctrina del magisterio eclesial: los derechos y los valores culturales de las minorías étnicas dentro de un Estado, de los pueblos y de las naciones o nacionalidades han de ser respetados e, incluso, promovidos por los Estados, los cuales de ninguna manera pueden, según derecho y justicia, perseguirlos, destruirlos o asimilarlos a otra cultura mayoritaria. La existencia de la nación catalana exige una adecuada estructura jurídico-política que haga viable el ejercicio de los derechos citados. La forma concreta más apta para el reconocimiento de la nacionalidad, con sus valores y prerrogativas, corresponde directamente al ordenamiento civil» «(Raíces Cristianas de Cataluña n.8)». Estas palabras nos recuerdan las del Papa S. Juan Pablo II en la ONU: «El derecho de las naciones a la existencia es ciertamente el presupuesto de los otros derechos de una nación: nadie, pues –ni un Estado, ni otra nación ni ninguna organización internacional– está nunca legitimado a considerar que una determinada nación no es digna de existir. Este derecho fundamental a la existencia no exige necesariamente una soberanía estatal, ya que son posibles diversas formas de agregación jurídica entre diferentes naciones (…). Puede haber circunstancias históricas en las cuales agregaciones diversas de una soberanía estatal pueden resultar incluso aconsejables, pero a condición de que haya un clima de auténtica libertad, garantizada por el ejercicio de la autodeterminación de los pueblos» (5-X-1995).

Sobre esta base, una parte muy significativa de la población catalana ha manifestado explícitamente que quiere ser reconocida como sujeto político soberano, con la capacidad y el derecho de decidir libremente su futuro político, sea éste continuar todos como un solo Estado o bien constituir un nuevo Estado catalán que vehicule y articule unas relaciones políticas y económicas distintas entre Cataluña y España. Muchos catalanes quieren la independencia, y también muchos catalanes se sienten españoles y quieren seguir en España. Por esto es preciso afrontar la decisión sobre el futuro de Cataluña con un exquisito espíritu de diálogo y de confianza recíproca para que sean respetados con la máxima delicadeza los derechos tanto de la mayoría como de la minoría. El objetivo de todo este proceso no es fomentar la confrontación sino precisamente lo contrario, y lamentamos profundamente todo lo que ha contribuido a alimentar la tensión y la agresividad. Creemos necesario un nuevo acuerdo que haga posible una convivencia respetuosa entre Cataluña y España, fruto de negociaciones amistosas y de pactos acordados.

Entre vosotros se encuentran personas con altas responsabilidades políticas, económicas y judiciales, o bien con la capacidad de incidir en la opinión pública. Nos dirigimos especialmente a vosotros, que podéis influir decisivamente en un cambio de rumbo que facilite el diálogo y una mejor coexistencia, lejos de toda violencia y fractura social. Nuestros obispos también aludían a esta comunicación en el documento citado: «Quisiéramos que fuesen, principalmente, nuestros hermanos católicos de los otros pueblos de España los primeros en comprender y acoger estas aspiraciones. También, en contrapartida, tendríamos que ser los católicos catalanes los primeros a abrirnos a sus problemas. El sacerdote y escritor Carles Cardó hacía notar, en 1930, la importancia que podría tener para la paz civil en España que los católicos emprendiesen la tarea nobilísima de hacer comprender a sus respectivos conciudadanos el problema de los demás».

En este sentido, consideramos injusto y desacertado el encarcelamiento de los miembros del gobierno catalán y de los dirigentes de la Asamblea Nacional Catalana (ANC) y de Òmnium Cultural, y nos entristece también el exilio forzado del President Puigdemont y el resto de sus consejeros. Cuando por lo menos dos millones de ciudadanos catalanes avalan su acción, nos parece evidente que no nos encontramos delante de una acción delictiva por parte de unos políticos sin escrúpulos que se quieren saltar las leyes, sino de un problema político serio que pide coraje y amplitud de miras a los responsables del Estado. Os pedimos, por amor de la justicia y en vista al bien común de todos los catalanes y españoles, que hagáis todo lo que esté a vuestro alcance, no solo para su liberación inmediata, sino también para la cancelación de las querellas judiciales presentadas.

Sabemos que el tema de los conflictos nacionales ha ocasionado enfrentamientos graves en nuestro mundo moderno; pero estamos convencidos de que podemos ser capaces de escucharnos y de buscar sinceramente el bien de todos, más allá de nuestros sentimientos patrióticos. Nos ilumina el Evangelio de Jesús: «Dichosos los que tienen hambre y sed de justicia, porque ellos quedarán saciados. Dichosos los que trabajan por la paz, porque ellos se llamarán los Hijos de Dios» (Mt 5, 6-9). Este reto no es fácil, pero después de un fracaso siempre es posible volver a intentar de nuevo el diálogo y la comprensión mutua. Mirémonos a la cara y escuchémonos, y no antepongamos ningún proyecto político a los grandes valores que nos tienen que caracterizar como seres humanos y, si tenemos fe, como creyentes.

1 Mn. Josep-Lluís Aguilar i Campdepadrós, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
2 Mn. Josep Alaró i Sala, bisbat de Vic
3 P. Xavier Alegre Santamaría, jesuïta
4 Mn. Ramon Alsina i Santandreu, bisbat de Solsona
5 Mn. Ramon Alventosa i Montfulleda, bisbat de Girona
6 Mn. Vicente Araque i Elvira, arquebisbat de Barcelona
7 Mn. Josep Anton Arenasi i Sampere, arquebisbat de Barcelona
8 P. Miquel Armengol i Barniol, salesià
9 Mn. Pere Artigas i Reverter, bisbat de Girona
10 Mn. Joan Aurich i Casals, bisbat de Vic
11 Mn. Jaume Avellí i Bastons, jesuïta
12 Mn. Jaume Aymar i Ragolta, arquebisbat de Barcelona
13 Mn. Pere-Lluís Aymeric i Armengol, bisbat de Girona
14 Mn. Xavier Aymerich i Miñarro, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
15 P. Joan Badia i Morera, carmelita descalç
16 Mn. José Baena i Iniesta, bisbat de Terrassa
17 P. Manel Bagunyà i Valls, escolapi
18 Mn. Josep Balateu i Coromina, bisbat de Girona
19 P. Josep Baquer i Sistach, jesuïta
20 Mn. Miquel Barbarà i Anglès, arquebisbat de Tarragona
21 Mn. Josep Barcons i Muntada, bisbat de Girona
22 Mn. Enric Bartrina i Corominas, bisbat de Solsona
23 P. Josep Miquel i Bausset, monjo de Montserrat
24 P. Enric Benito i Canadés, cistercienc
25 Mn. Blai Blanquer i Cutrina, bisbat de Terrassa
26 Mn. Pere Boixaderas i Sadurní, arquebisbat de Barcelona
27 Mn. Lluís Bonet i Armengol, arquebisbat de Barcelona
28 Mn. Lluís Bonet i Riera, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
29 Mn. Antoni Boqueras i Bailina, bisbat de Vic
30 P. Lluís Borràs i Goixart, franciscà
31 P. Joan Botam i Casals, caputxí
32 Mn. Martirià Brugada i Clotas, bisbat de Girona
33 Mn. Joaquim Brustenga i Miquel, arquebisbat de Barcelona
34 Mn. Ramon Bufí i Puigoriol, bisbat de Vic
35 P. Josep M Bullich i Sarró, jesuïta
36 Mn. Christian Burillo i Henric, bisbat de Perpinyà-Elna
37 Mn. Cinto Busquet i Paredes, focolar
38 Mn. Jesús Calm i Masó, bisbat de Girona
39 Mn. Tomàs Calvo i Talaverano, bisbat de Solsona
40 Mn. Joan Camps i Tomàs, bisbat de Solsona
41 Mn. Armand Carbonell i Bergès, arquebisbat de Tarragona
42 Mn. Joan Carreres i Péra, bisbat de Girona
43 P. Francesc Carreró i Vidal, escolapi
44 Mn. Jordi Carreter i Cambra, arquebisbat de Barcelona
45 Mn. Carles Casademont I Oller, bisbat de Terrassa
46 Mn. Joan Casals i Cubinsà, bisbat de Solsona
47 Mn. Xavier Casas i Ros, arquebisbat de Barcelona
48 Mn. Josep Casas i Vaqués, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
49 P. Jordi Castanyer i Bachs, monjo de Montserrat
50 Mn. Josep Mª Castellà i Marcet, bisbat de Girona.
52 P. Josep Castellà i Sarriera, carmelita descalç
53 Mn. Jordi Castellet i Sala, bisbat de Vic
51 P. Enric Castells i Mas, caputxí
54 Mn. Joaquim Ciuró i Ribas, bisbat de Vic
55 Mn. Joaquim Claver i Caselles, arquebisbat de Tarragona
56 P. Pere Codina i Mas, claretià
57 Mn. Sebastià Codina i Padrós, bisbat de Vic
58 P. Jaume Codinachs i Fabré, franciscà
60 Mn. Josep Colomer i Busquets, arquebisbat de Barcelona.
59 Mn. Josep Colomer i Puig, bisbat de Girona
61 Mn. Estanislau Corrons i Graells, bisbat de Vic
62 P. Josep Costa i Planagumà, franciscà
63 Mn. Ricard Cots i Massan, bisbat de Solsona
64 Mn. Joan Cuadrench i Aragonès, arquebisbat de Barcelona
65 Mn. Miquel Cubero i Balboa, arquebisbat de Barcelona
66 P. Ramon Cusidó i Ferràs, salesià
67 P. Bernabé Dalmau i Ribalta, monjo de Montserrat
68 Mn. Alexandre Damians i Belart, arquebisbat de Barcelona
69 Mn. Rossend Darnés i Bosch, bisbat de Girona
70 Mn. Gaietà de Casacuberta i Franco, arquebisbat de Barcelona
71 Mn. Pere Domènech i Feixas, bisbat de Girona
72 Mn. Josep Maria Domingo i Ferrerons, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
73 Mn. Ramon Donada i Madirolas, bisbat de Vic
74 Mn. Jordi Fàbregas i Oliva, bisbat de Terrassa
75 P. Silvestre Falguera i Noya, jesuïta
76 Mn. Miquel Farràs i Farràs, bisbat de Solsona
77 P. Marian Federico i Ribalta, escolapi
78 Mn. Jesús Ferrer i Morta, bisbat de Solsona
79 P. Francés d’Assís Figueras i Funtané, claretià
80 P. Víctor Filella Muset, escolapi
81 Mn. Josep Maria Fisa i Bosch, arquebisbat de Barcelona
82 Mn. Eduard Flores i Serradell, bisbat de Vic
83 P. Joaquim Folqué i Nicolau, salesià
84 P. Joan Font i Gumfaus, claretià
85 Mn. Jaume Fontbona i Missé, arquebisbat de Barcelona
86 P. Marcel.lí Fonts i Bosch, claretià
87 Mn.Ignasi Forcano i Isern, bisbat de Girona
88 Mn. Benet Galí i Johera, bisbat de Girona
89 Mn. Lucio García i Espiga, arquebisbat de Barcelona
90 Mn. Oriol Garreta i Torner, arquebisbat de Barcelona
91 P. Josep Gendrau i Valls, franciscà
92 Mn. Daniel Gómez i Fernández, bisbat de Lleida
93 Mn. Jaume Grané i Calvó, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
94 P. Andreu Mª Guim i Galceran, carmelita
95 Mn. Josep Hortet i Gausachs, arquebisbat de Barcelona
96 P. Gabriel Isal i Tornel, carmelita descalç
97 P. Francesc Jordà i Capellera, carmelita
98 Mn. Josep Maria Jubany i Casanovas, arquebisbat de Barcelona
99 P. Ramon Julià i Saurí, escolapi
100 P. Josep de C. Laplana i Puy, monjo de Montserrat
101 Mn. Joan Lladó i Vilaseca, bisbat de Solsona
102 Mn. Ignasi Lleal i Tulsa, bisbat de Girona
103 Mn. Joaquim Lluís i Corominas, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
104 Mn. Xavier Machacon i Nevado. bisbat de Vic
105 Mn. Josep M. Maideu i Puig, salesià
106 Mn. Fancesc Malgosa i Riera, bisbat de Terrassa
107 Mn. Francesc Manresa i Manresa, arquebisbat de Tarragona .
108 Mn. Xavier Margalef i Jornet, bisbat de Tortosa
109 P. Jordi Marimon i Canela, claretià
110 Mn. Joan Ramon Marín i Torner, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
111 Mn. Fermí Martín i Fernández, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
112 Mn. Josep Maria Mas i Busqué, bisbat de Vic
113 Mn. Josep Massana i Cortina, bisbat de Vic
114 Mn. Manel Masvidal i Castro, bisbat de Girona
115 Mn. Jacint Medina i Fabregó, bisbat de Vic
116 P. Jordi Molas i Rifà, monjo de Montserrat
117 Mn. Ignasi Montraveta i Cinc, bisbat de Solsona
118 Mn. Gaspar Mora i Bartrès, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
119 Mn. Xavier Morlans i Molina, arquebisbat de Barcelona
120 P. Josep Manuel Morros i Castelltort, escolapi
121 Mn. Carles Muñiz i Pérez, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
122 Mn. Fèlix Mussoll i Segura, bisbat de Girona
123 P. Francesc Nolla i Cavallé, jesuïta
124 P. Ramon Novell i Carré, escolapi
125 Mn. Pere Oliva i March, bisbat de Vic
126 Mn. Ricard Olivella i Mitjans, arquebisbat de Barcelona
127 Mn. Miquel Oliveras i Coll, bisbat de Girona
128 Mn. Ramon Oller i Hereu, bisbat de Girona
129 Mn. Albert Palacín i Artiga, arquebisbat de Tarragona
130 P. Ramiro Pàmpols i Colomines, jesuïta
131 P. Tura Pedemonte i Feu, escolapi
132 Mn. Joan Perera i Faura, bisbat d’Urgell
133 P. Josep Peñarroya i Artola, prior de Solius
134 Mn. Josep Perich i Serra, bisbat de Girona
135 P. Angel Pinto i Comas, salesià
136 Mn. Jordi Pla i Planas, bisbat de Girona
137 Mn. Francesc Planella i Arnau, bisbat de Girona
138 P. Xavier Poch i Ferrer, monjo de Montserrat
139 Mn. Xavier Pont i Camps, arquebisbat de Tarragona
140 Mn. Lluís Portabella i d’Alós, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
141 P. Jordi Prunera i Tort, carmelita
142 Mn. Carles Pubill i Gamisans, bisbat de Solsona
143 Mn. Josep Puig i Font, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
144 Mn. Joan Puig i Mas, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
145 Mn. Joan Pujol i Prat, bisbat de Girona
146 P. Miquel Ramon i Campins, franciscà
147 P. Joan Ribalta i Balet, jesuïta
148 P. Josep Ribalta i Jovell, franciscà
149 Mn. Eduard Ribera i Jovell, bisbat de Solsona
150 P. Ignasi Ricart i Fàbregas, claretià
151 Mn. Carles Riera i Fonts, bisbat de Vic
152 Mn. Salvador Riera i Mimó, bisbat de Vic
153 P. Carles Riera i Montserrat, jesuïta
154 P. Josep Maria Rierola i Roqué, escolapi
155 P. Josep Roca i Alsina, claretià
156 Mn. Andreu Rodríguez i Morales, bisbat d’Urgell
157 Mn. Manuel Roig i Cisteré, arquebisbat de Barcelona
158 Mn. Agustí Roig i Marcè, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
159 Mn. Joan Roig i Montserrat, arquebisbat de Tarragona
160 Mn. Toni Roman i Luis, arquebisbat de Barcelona
161 Mn. Salvador Roura i Comas, arquebisbat de Barcelona
162 Mn. Enric Roura i Sabà, bisbat de Girona
163 Mn. Albert Ruiz i Elias, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
164 Mn. Creu Sáiz i Ruiz, arquebisbat de Tarragona
165 Mn. Jaume Sala i Cortada, bisbat de Solsona,
166 Mn. Enric Sala i Villegas, bisbat de Girona
167 P. Ignasi Salat i Suñé, jesuïta
168 Mn. Josep Mª Sancliments i Torres, bisbat de Solsona
169 Mn. Joan Sanglas i Banús, bisbat de Vic
170 Mn. Joan Sanmartí i Roset, arquebisbat de Barcelona
171 Mn Joan Segalés i Miralles, escolapi
172 P. Josep Maria Segarra i Latorre, caputxí
173 Mn. Joan Serrabassa i Faja, bisbat de Vic
174 P. Jordi Seubas i Goixart, caputxí
175 Mn. Jesús Miguel Silvestre i Garcia, bisbat de Vic
176 Mn. Pere Soldevila i Plans, bisbat de Vic
177 Mn. Ferran Solé i Mianes, bisbat d’Urgell
178 Mn. Josep Soler i Llopar, arquebisbat de Barcelona
179 Mn. Pere Soler i Puigoriol, bisbat de Vic
180 Mn. Joan Soler i Soler, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
181 Mn. Enric Subirà i Blasi, arquebisbat de Barcelona
182 P. Miquel Sunyol i Esquirol, jesuïta
183 Mn. Jesús Tarragona i Muray, bisbat de Lleida
184 Mn. Ramon Tarrés i Margarit bisbat de Terrassa
185 P. Santiago Thió i de Pol, jesuïta
186 Mn. Manuel Tort i Martí, arquebisbat de Barcelona
187 P. Joan Travé i Cassals, jesuïta
188 Mn. Melcior Trèmols i Capo, arquebisbat de Barcelona
189 Mn. Miquel Tresserres i Majó, bisbat de Vic
190 Mn. Joan Triadó i Serracant, bisbat de Girona
191 P. Andreu Trilla i Llobera, escolapi
192 P. Sadurní Tudela i Prats, escolapi
193 Mn. Llorenç Utgés i Ginesta, bisbat d’Urgell
194 P. Joan Valls i Ferrer, salesià
195 Mn. Jordi Vila i Borràs, arquebisbat de Tarragona
196 P. Ignasi Vila i Despujol, jesuïta
197 Mn. Francesc d’Assis Vilamala i Collell, arquebisbat de Barcelona
198 P. Josep Vilarrúbias i Codina, claretià
199 P. Antoni Vilarrubla i Grau, salesià
200 Mn. Pere Vivó i Gili, arquebisbat de Barcelona
201 Mn. Jordi Yglesias i Cornet, arquebisbat de Barcelona
202 P. Francesc Xammar i Vidal, jesuïta
203 Mn. Xavier Xutglà i Ruiz, bisbat de Girona

Diáconos
1 Mn. Francisco J. Alvarez i Vega, arquebisbat de Tarragona
2 Mn. Joan Josep Castaño i Santos, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
3 Mn. Josep Maria Gómez i del Perugia, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
4 Mn. Miquel Àngel Jiménez i Colàs, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
5 Mn. Ignasi López i Cleville, bisbat de Girona
6 Mn. Juan Luengo i Alvarado, arquebisbat de Barcelona
7 Mn. Miquel Miras i Núñez, bisbat de Terrassa
8 Mn. Antoni Monclús i Marquès, bisbat de Vic
9 Mn. Josep Montoya i Viñas, bisbat d’Urgell
10 P. Aniol Noguera i Clofent, escolapi
11 Mn. Eduardo Ocio i Ugartondo, bisbat de Terrassa
12 Mn. Sebastià Payà i Sánchez, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
13 Mn. Josep Maria Rufas i Martínez, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
14 P. Lluís Solà i Segura, monjo de Poblet

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.