Roger Vilaclara –CR Només el 24% de les activitats de culte que es realitzen a Catalunya es fan únicament en català. Mentre que aquelles que es fan en català i castellà representen el 31% de totes les activitats de culte. Són dades del Baròmetre sobre la religiositat que la Direcció General d'Afers Religiosos publicarà abans d'acabar aquest curs. Malgrat que el nou estudi encara no s'hagi fet públic, les dades referents al català, recollides per primer cop al baròmetre, s'han pogut conèixer aquest dimecres en el marc de les Jornades RELIG organitzades per Afers Religiosos.
Les dades sobre el català poden ser més optimistes si obrim el ventall de possibilitats. Sumant totes les activitats de culte que usen el català, sigui juntament amb el castellà o amb una altra llengua i sense tenir en compte quin dels idiomes es prioritza, la xifra s'eleva al 60%.
Però la suma del 60% també pot portar confusions. I és que l'estudi del Baròmetre sobre la Religiositat no matisa què vol dir que els actes religiosos es facin en dues o tres llengües. Hi entren múltiples possibilitats: que només es digui una frase en català en tota la celebració, que es facin les lectures en determinat idioma o també que el 90% de l'acte sigui en català. Opcions n'hi ha moltes.
La mateixa pregunta també es pot mostrar segmentada en les tres confessions amb més representativitat a Catalunya:
Amb tot, la xifra sobre l'ús del català encara cau més si es pregunta sobre la llengua amb què es parla entre la gent que va al centre de culte. Un 18% ho fa només en català, un 23% en català i castellà i un 3% en català, castellà i en una altra llengua. El 36% ho fa només en castellà, el 10% en una altra llengua i un altre 10% en castellà i una altra llengua.
Les dades del nou baròmetre de la religiositat es poden comparar amb les del Mapa dels centres de culte a Catalunya que fa Afers Religiosos, que no inclou les parròquies i comunitats catòliques i que mai havia publicat dades sobre els usos lingüístics. En aquest estudi diferent del baròmetre, les activitats de culte que es fan únicament en català a les comunitats no catòliques només arriben al 2,6% mentre que les que ho fan en català i castellà arriben al 17%.
Les dades les ha presentat Agustí Iglesias, tècnic d'Afers Religiosos, qui ha remarcat que no es tracta d'un "estudi microscòpic". "Les enquestes tècnicament estan ben fetes, però hi ha marge d'error i les dades no es poden extrapolar per fer afirmacions sense posar-hi context", ha dit.
En aquest sentit, Iglesias ha exposat les conclusions d'Afers Religiosos després d'aquest estudi: "La presència del català en activitats de culte i com a llengua relacional en aquests espais és en general baixa". "I quan s'utilitza, sovint es compatibilitza amb el castellà", hi ha afegit destacant que "hi ha molta feina a fer".
Afers Religiosos també ha destacat que els centres de culte són "un dels principals espais de trobada dels catalans de manera especial entre la població de determinats orígens".
El director general d'Afers Religiosos, Carles Armengol, ha contextualitzat els estudis sobre el català a les religions en l'inici de la jornada. Actualment, treballen amb dues eines: el Baròmetre sobre la religiositat i el Mapa de centres de culte de Catalunya.
El primer es tracta d'una enquesta d'opinió a una mostra d'unes 1.600 persones en què es pregunten temes relacionats amb la religió i també amb les polítiques públiques. En el treball de camp que s'ha fet aquest estiu per la nova actualització del baròmetre s'han introduït preguntes referents a la llengua que en les altres edicions no s'havien fet.
El Mapa de centres de culte és un treball que es fa porta a porta pels centres de culte del país: "Anem i els hi fem una sèrie de preguntes". Sobre aquest estudi amb dades reals i censals, Armengol ha remarcat: "Aquesta eina té una limitació". Ha explicat que el porta a porta es fa amb totes les confessions a excepció de l'Església catòlica a qui es demana les dades directament. Un fet que sovint provoca dades diferenciades segons el que cada bisbat considera com a centre de culte.
Malgrat les xifres que exposen les noves dades del baròmetre, les jornades RELIG han posat l'accent en les bones pràctiques que ja es duen a terme pel que fa a l'ús del català en les comunitats. Ho han fet representants de diferents confessions: Montse Castellà, de tradició budista; Guillem Correa, com a protestant; Maria Rosa Ocaña, de l'Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia; i Gagandeep Singh, com a sikh.
Sobre la promoció del català, Correa ha explicat que el Consell Evangèlic de Catalunya va engegar un butlletí electrònic, han impulsat parelles lingüístiques per fomentar el català i treballen perquè els pastors nouvinguts s'adrecin en català en les celebracions. Una altra d'aquestes accions és el cançoner en català de l'Església evangèlica. Fruit d'aquest treball, s'han començat a organitzar les 'Tardes de lloança': "Espais perquè es puguin trobar diversos grups i facin allò que sempre han fet: lloar cantant, però en català".
El cas de l'església ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia a Catalunya és també peculiar. Rosa Maria Ocaña ha explicat que aquesta no es va fundar per persones migrants que van portar la seva religió. "La comunitat del Patriarcat de Sèrbia a Barcelona la van fundar catalans", ha subratllat Ocaña. Amb tot, actualment hi ha persones d'orígens ben diversos: eslaus, romanesos, ucraïnesos, entre d'altres.
Ocaña ha parlat de la gran tasca de traducció de textos que es va dur a terme en el seu inici. "Vam començar a traduir els textos en castellà perquè era la llengua amb la qual sabíem escriure millor, però va haver-hi un moment que vam plantejar fer el canvi al català malgrat que féssim errades ortogràfiques", ha dit. Un fet similar va passar amb la llengua vehicular dins la comunitat: "Era el castellà, però vam prendre consciència de la importància de la llengua i vam dir: català".
Actualment, en la litúrgia, l'església ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia a Barcelona fa servir el català en un 60% i una part de la lectura es fan en romanès o eslau. "El sentit de la unitat en la diversitat l'hem entès perfectament a la nostra comunitat", defensa Ocaña.
Per la seva banda, Gangandeep Singh ha destacat l'empatia que senten des del Panjab, regió d'on prové el sikhisme, per la llengua catalana a causa de la situació que viuen a l'Índia amb el seu idioma minoritari. Per a ell, aprendre la llengua del lloc on es viu és "una responsabilitat com a ciutadà" i una manera de "mostrar respecte al territori".
Sobre les bones pràctiques, ha parlat del seu llibre que va publicar amb Plataforma per la Llengua sobre l'aprenentatge del català dirigit a la seva comunitat. També ha explicat que s'organitzen classes per als sikhs perquè puguin aprendre català.
Castellà ha parlat també sobre la importància de les traduccions i les diferències entre llenguatges. "En el budisme no parlem de transmissió de paraules, sinó de conceptes", ha dit. Malgrat la dificultat i la diferent cosmovisió, el budisme segueix treballant en la traducció de textos al català.
L'ús del català: un repte compartit amb tota la societat
I quins són els reptes de les comunitats pel futur del català? "Doncs el mateix que el de la societat catalana", ha respost Correa. "El repte no el podem abastar sols; ha d'haver-hi aliances entre els catalanoparlants, el sistema educatiu i l'àmbit social per tractar d'assumir el repte com a societat", hi ha afegit.
Per a Ocaña, una de les claus també resideix en l'acompanyament en català als nouvinguts. Una qüestió que a la seva comunitat és complexa pel fet que hi ha gent de moltes poblacions diferents. El fet de viure lluny no ajuda que les persones s'impliquin en certes iniciatives de promoció del català.
Finalment, Castellà també ha volgut alertar del perill de les trobades virtuals. "Són una eina i l'hem de saber usar", ha dit. "Aquestes reunions ens poden ajudar a arribar a molta gent, però amb aquesta excusa és fàcil caure en l'ús del castellà", ha remarcat.
La taula rodona l'ha moderat Anna Massallé, tècnica d'Afers Religiosos.
Explicar-se en català
En la mateixa jornada, Arnau Oliveres, de l’Associació d’Amics de la UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR), ha parlat del diàleg interreligiós i la llengua catalana. Oliveres ha subratllat la importància del diàleg com a “reconeixement de l’alteritat en una trobada d’igual a igual”. Ha exemplificat aquestes pràctiques amb iniciatives com el projecte 'S’avis' de les escoles Vedruna o les trobades de la Xarxa Interreligiosa per la Pau.
Arnau Oliveres ha agraït el suport de les administracions públiques per dur a terme tasques com les que es fan des de l’AUDIR. També ha demanat ajuda per facilitar que les confessions es puguin explicar en català.
La jornada es va obrir dimarts amb una ponència inicial de l’escriptor Enric Gomà. A més del recorregut històric que ha tingut el català com llengua d’ús habitual a Catalunya i el protagonisme que hi ha tingut l’Església, va explicar com el domini del català continua sent un factor determinant en l’ascensor social. “Ningú parlarà una llengua per pena”, però sí que ho farà si els serveix per progressar socialment.
“Les entitats religioses han de promoure el progrés dels seus feligresos i, per això, han de promocionar el català”, perquè no fer-ho és privar-los d’oportunitats i “convertir-los en estrangers per sempre”. Segons Gomà, la Generalitat ha d’impulsar-ho, però “no se li pot demanar tot”. En el cas concret de l’Església catòlica va demanar “un organisme conjunt dels deu bisbats catalans que es preocupi d’això” i que no ens trobem en el fet que "la missa en català tendeix a ser bilingüe i la que es fa en castellà no”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.