El jardí d'una família catòlica: la casa de Folch i Torres de Palau-solità i Plegamans

Josep Gordi –CR La casa i el jardí Folch i Torres s’aixequen entre l’avinguda Catalunya i el carrer del Castell, al centre urbà de Palau-solità i Plegamans. L’entrada se situa en el número 8 del carrer del Castell. Passejar per aquest renovat jardí és entrar en un jardí noucentista restaurat i recordar que per aquest espai hi va viure una família nombrosa que seguia els principis del catolicisme del seu temps. És una nova entrega de la sèrie 'santuaris urbans' de Catalunya Religió.

Al jardí restaurat hi predominen els arbres i les plantes mediterrànies, com les alzines i els xiprers. És un espai senzill i net que anirà envellint amb els anys atorgant-li la bella pàtina del temps. En el dietari el patriarca deixà constància de les comunions del fills, del res del rosari de l’assistència a missa d’amagat en una masia en plena Guerra Civil i recordar que Josep Maria Folch i Torres va promoure la creació el, 1920 de l’associació juvenil 'Pomells de Joventut' d’inspiració catòlica i patriòtica que va tenir el vistiplau de les autoritats eclesiàstiques i que reivindicava l’esperit cristià i la puresa de la llengua.

La família i Palau-solità i Plegamans

L’any 1999 la torre i el jardí de Folch i Torres van passar a ser propietat de l’Ajuntament. La casa és un equipament municipal -un viver cultural- i tot i que conté diversos plafons que expliquen qui va ser Josep Maria Folch i Torres i la cronologia de la construcció de la torre i de l’evolució de la família, no és un museu. Si voleu endinsar-vos en la figura de Folch i Torres us convé visitar la fundació Folch i Torres situada al Castell de Plegamans a uns cinc-cents metres de la casa. Després d’anys de feina per refer el jardí ara ja pot ser visitar els dissabtes de 10 a 14 hores

El matrimoni de Josep Maria Folch i Torres i Maria Camarasa i Serra va tenir deu fills, quatre nois i sis noies i, per tant, l’espai a l’aire obert, el jardí era una prioritat familiar. Abans d’endinsar-nos, però, en la història del jardí, parlarem de la relació del cap de família amb Palau. Ho farem a partir de les paraules del seu fill Ramon que va escriure el llibre, Bon dia, pare, en el qual fa un repàs de la vida familiar i de la tasca literària del seu pare.

El primer contacte amb aquest municipi vallesà, tingué lloc la primavera del 1920 quan Folch i Torres visità la Protecció de Menors que dirigia un germà seu i que estava instal·lada a la vella granja de Can Gordi. Ramon Folch i Camarasa diu: “tot l’amor que li sobrava després d’haver-se repartit a dojo entre els de casa i els de fora de casa, el vessà a Plegamans... Estimà Plegamans fins a la imprudència, fins a la temeritat. Com en els grans amors apassionats, ni ell mateix no va saber mai el perquè del seu enamorament”.

Aquell mateix estiu ja hi va llogar una casa. És molt curiós explicar com hi arribava la família al complet per estiuejar. Primer viatjaven en tren de Barcelona fins a Mollet del Vallès i al mateix costat de l’estació, agafaven el tren que, des  d’aquesta localitat anava fins a Caldes de Montbui, s’anomenava “el Calderí” el qual, segons Ramon Folch i Camarasa, “era una autèntica joguina”. En baixaven a la parada de Palau i a partir d’aquest punt prosseguien a peu.

Un antecedent: la naturalesa

La construcció del jardí, que s’estructura en diferents terrasses per tal de salvar el desnivell que hi ha entre els carrers que tanquen la finca, va fer-se a partir de les idees i propostes del mateix Josep Maria Folch i Torres. Ben segur que els escrits que a la Veu de Catalunya publicava el seu germà Joaquim -que va arribar a ser responsable dels museus de Catalunya i historiador de l’art- van resultar-li una font d’inspiració. A l’article L’art dels jardins d’Itàlia, publicat a laVeu de Catalunya el 1914 hi deia, “l’art del jardí ha de tenir un antecedent, i aquest antecedent és la naturalesa i la topografia del paisatge, el gest que les coses naturals han pres vivint, complint les seves lleis de bellesa”.

Influenciant per les idees del moment, el jardí de la casa Folch i Torres segueix els postulats del noucentisme i com a tal quedà catalogat. Ben segur que una de les veus que també el va influenciar va ser la de Rubió i Tudurí que des del 1917 era el responsable de l’Arbrat i els Jardins de Barcelona, on residia bona part de l’any la família de Josep Maria Folch i Torres. Rubió deixà escrit que “el diàleg amb les plantes ha de ser natural" i que "l’acumulació de detalls és contraproduent i sovint un devessall d’ornaments i accessoris sols té per objecte dissimular el gran buit d’idea i d’emoció que afligeix el pretès jardí".

Aquest aire noucentista ara es pot tornar a respirar, ja que la restauració del jardí ha deixat els grans eixos estètics dels Folch tot i que no és el jardí d’una família en el qual cada any, ben segur, es plantaven noves plantes en testos que l’omplien de color  l’espai i, al mateix temps, les herbes creixien per tots els terraplens.

Una glorieta, baranes i bancs decorats

El jardí va fer-se a partir de les indicacions que Josep Maria Folch i Torres feia al mestre d’obres en funció dels diners que disposava. En el dietari El llibre blau, Josep Maria Folch i Torres deixà constància dels treballs que s’hi anaven fent. El gener del 1923 esmenta la “plantació de sabines, baladres, rosers, codonyers, magraners i xiprers a Plegamans". I entre desembre de 1922 i febrer de 1923 relaciona que es van plantar vint-i-set avellaners, tres codonyers, dotze magraners, set fruiters diferents, un caqui, una figuera, un avet del Caucas, un pi de Flandes, un pi de Còrsega, un pi pinyer, sis pereres amb espatllera per plantar en fila, vint tuies, dotze baladres, sis xiprers, tres rosers, una buguenvíl·lea i una glicina. Al gener es van afegir trenta-cinc tuies més, altres nou baladres, vuit xiprers més, un roser sarmentós, un pebrer i vint-i-vuit evònims.

Al febrer s’hi van afegir cinquanta-sis tuies més i dues mimoses. També es va comprar, a can Batlle, un cedre. El novembre del 1933 es va dur a terme la plantació en el nou terreny d’ametllers, avellaners, xiprers, etc. El maig del 1937 escriu que “hem aterrat el magnífic pi que hi havia davant de la casa perquè ho esquerdava tot i es ficava per la finestra”. Per tot plegat, es pot evidenciar que al jardí arribaven molts dels vegetals que ja es plantaven als jardins de la ciutat comtal, tot i que, cal assenyalar el predomini de les espècies mediterrànies. El jardí que ara es visita és només una petita part del que fou, ja que l’Ajuntament de Palau només n’adquirí una part.

Tenim la sort que del jardí original creat per Josep Maria Folch i Torres encara en resten alguns elements primigenis com la porta d’entrada, la glorieta, les baranes del pou o els bancs decorats amb motius ceràmics.

Un jardí refugi de la Guerra Civil

El jardí i la casa van ser tant un espai d’inspiració com de treball del pare de família. Ramón Folch i Camarasa en deixa constància: “Escric en el vell canterano on vas escriure els estius, a Plegamans”. Cal recordar que Josep Maria Folch i Torres fou un prolífic autor de gran èxit que va escriure literatura per a infants i joves. Algunes de les nombroses obres de teatre que va escriure van ser representades al jardí en el qual es va construir un escenari i una platea on se situaven les cadires plegades. 

El jardí també va ser un espai de jocs per la família Folch i Camarasa, és a dir, per als seus deu fills i al llarg de la Guerra Civil va esdevenir el refugi de tota la família. En el seu diari Josep Maria Folch i Torres esmenta que el setembre del 1937 “ja fa dos dies que mengem per berenar pa amb confitura de codony feta de la Maria amb els nostres codonys. Sort que ens podem encara anar defensant amb els fonolls, els oms i les acàcies de casa”.