La tecnoètica, línia de treball a IQS

IQS 'Alliberar-nos del mòbil: de la incapacitat a la possibilitat de la ressonància' ha estat el títol de la conferència en línia impartida pel professor Xavier Casanovas, de la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS. Una xerrada que han seguit més de 100 persones i que continua amb la feina d'estudi i difusió dels problemes ètics inherents a la tecnologia, amb més d'una dècada de trajectòria, en el marc de la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS. 

Durant la seva xerrada, Casanovas ha mostrat diversos estudis científics que proven el perjudici per a la salut i la vida social que el telèfon intel·ligent suposa per als nens i nenes que en tenen un de propi, encara que va apel·lar igualment a la pura experiència de la vida quotidiana de les famílies: dificultats de comunicació, problemes de salut mental, incapacitat d'atenció i malestar.

Ressonància i indisponibilitat

El conferenciant, però, ha anat més enllà. Ha parlat de la impossibilitat de ressonar amb el món i de l'eliminació de la indisponibilitat. Aquests conceptes són ingredients necessaris per a la bona vida, fins i tot per a una vida autènticament humana, i l'ús actual d'aquesta tecnologia és un impediment perquè siguin presents a la nostra vida diària, tant la dels adults com la de la joventut.

Ressonància i indisponibilitat han estat conceptes llargament discutits al seminari de tecnoètica d'IQS, no només donant lloc a publicacions acadèmiques, sinó també provant que el treball intel·lectual que es fa a la universitat pot ser efectivament transferit a la societat de forma directa i eficaç.

El professor Casanovas és matemàtic i doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la idea de progrés. És, a més, un dels pares i mares de família que va iniciar des del barri del Poblenou a Barcelona un moviment amb un fort impacte social, l'anomenat 'Adolescència lliure de mòbils'. Aquest moviment demana un gran acord entre famílies perquè no es lliuri als adolescents un telèfon intel·ligent d'ús personal abans dels 16 anys, i els seus membres ja són desenes de milers a tot Espanya, amb més de cent delegacions a tot el país, de les quals, cinquanta a Catalunya. Ha arribat fins i tot a inspirar moviments similars a l'estranger.

Una reflexió actualitzada permanentment

La xerrada d'aquest 29 de febrer representa una petita fita a la feina de la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià de IQS. El professor emèrit Albert Florensa va iniciar aquesta línia de recerca amb la publicació de la seva tesi doctoral com a llibre comercial La vida humana al medi tècnic. El pensament de Jaques Ellul. Al llarg dels anys, aquesta línia de recerca ha nodrit les assignatures d'ètica professional i ètica de la recerca que l'alumnat d'IQS realitza com a part dels estudis de grau.

La reflexió tecnoètica s'ha actualitzat permanentment gràcies a la celebració periòdica de seminaris d'estudi, als quals professorat intern i extern d'IQS ha assistit i contribuït amb els seus coneixements especialitzats; s'han organitzat debats i formacions dirigides al professorat universitari; s'han realitzat publicacions acadèmiques i divulgatives.

Més presència de la tecnoètica entre els estudiants

Les noves titulacions d'IQS, actualment en fase de preparació, inclouen assignatures específiques sobre tecnoètica. I des de fa 2 anys, s'ha ampliat la presència d'aquesta temàtica entre els estudiants que ja cursen els graus, a través dels Seminaris de Pensament Científic d'assistència obligatòria a IQS School of Engineering.

Així mateix, s'han establert contactes amb altres centres d'estudi de tecnoètica, com ara la Càtedra Hana i Francisco José Ayala de Ciència, Tecnologia i Religió de la Universitat Pontifícia Comillas (UNIJES), o l'ICAM a Tolosa.