(ACN) La crisi humanitària de la guerra d'Ucraïna requereix una "actuació ràpida perquè la desesperació de la gent no pot esperar". Així ho creu Sor Lucía Caram que, juntament amb Josep Santacreu; el fundador d'Open Arms Òscar Camps; i el fundador de l'associació 'Mensajeros de la Paz', el pare Àngel; han organitzat aquest dissabte un vol privat fins a Varsòvia per portar 200 refugiats a Catalunya. Una setantena es quedaran a Manresa, on ja s'està buscant allotjament per als nouvinguts, i la resta es repartiran per altres punts de Catalunya i també a Madrid. La Fundació del Convent de Santa Clara ja ha acollit els primers refugiats d'Ucraïna, com la Irina, una mare amb dos fills que ha hagut de deixar el seu marit allà. "Mai m'hauria imaginat que la vida es pogués trencar tan de pressa", afirma amb dolor.
Sor Lucía Caram i la Fundació del Convent de Santa Clara tenen molta experiència en l'acollida de persones que fugen dels seus països en guerra. El conflicte d'Ucraïna, però, els ha obligat a prémer el botó d'acceleració com mai. "És una fugida molt bèstia; quan vas a la frontera i veus les riuades de gent, veus que ens hem d'activar perquè la desesperació no pot esperar", afirma Caram, que afegeix que "la gent està fugint del terror, de les bales i del que significa la guerra".
La situació els ha portat a canviar la forma de treball. Ja fa dies que han fet crides a les famílies per oferir cases, s'han augmentat les habitacions disponibles al convent i fins i tot alguns voluntaris han passat a dormir-hi per poder coordinar-se millor i ser més àgils. Fa uns dies Caram ja va viatjar en furgoneta fins a la frontera romanesa amb Ucraïna per recollir sis persones que fugien de la guerra, totes amb històries colpidores.
Tots ells encara estan en xoc, intentant situar-se després de la duresa del que han viscut. Olena, una mare amb un fill d'11 anys que també ha pogut venir a Catalunya, explica que encara s'espanta quan sent un cotxe perquè li recorda el soroll de les bombes. Enmig del conflicte, van aconseguir escapar en vehicle i arribar fins a la frontera amb Romania, on va coincidir amb Sor Lucía. El seu marit no va poder fugir amb ells, ni tampoc els seus pares ni un germà. Olena és coreògrafa i al seu país tenia una escola de dansa. "M'agradaria seguir ensenyant dansa perquè és la meva vida", afirma.
Qui també ha vist com la seva vida s'ha "trencat" és Irina, una mare amb dos fills que ha hagut de deixar el seu marit allà. A Ucraïna treballava de perruquera i, juntament amb el seu marit, que era constructor, "tenien una bona vida". La guerra, però, els va agafar per sorpresa i ara es troba a Manresa amb els dos fills. Admet que se sent molt malament per haver deixat la família enrere i que esperen trobar prou ajuda per poder tirar endavant.
Una altra de les persones acollides al convent és Olesya, que treballava en un magatzem i vivia a prop de Kíiv. Les bombes van empènyer-la a marxar, després de veure que el conflicte s'allargava. Va arribar a Romania i va deixar al país la mare i un germà gran. "Vull buscar una feina aquí, similar a la que feia", explica. Un desig que també comparteix Nikita, una altra ucraïnesa que parla del pare i part de la família que ha hagut de deixar allà. Malgrat tot, sap que ha de tirar endavant. "Prefereixo quedar-me aquí perquè puc estudiar i créixer", diu.
De refugiada a cuinera del convent
A les dependències del convent també compten amb l'ajuda d'un matrimoni, Vladimir i Ana. Fa catorze anys ja van marxar del conflicte a Donbàs. Ara ella treballa de cuinera al convent i explica que estan molt satisfets de poder ajudar fent el que faci falta, com ara de traductora i que no importa la nacionalitat. "Tots som persones que no volem la guerra", diu ella. Explica que, enmig de tanta tristor, també hi ha motius d'alegria. La seva filla va poder fugir de Kíiv i fa quatre dies que ja té un pis a Manresa on viure.
Lucía Caram i el seu equip, juntament amb Open Arms i el pare Àngel, tenen previst organitzar un segon vol en els propers dies. No descarten organitzar autocars cap a la frontera amb Ucraïna, però encara estan tancant els detalls.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.